El vilafranquí Antoni Martorell Panyelles va rememorar l’èxit de la Colla Vella dels Xiquets de Valls en el pilar de vuit a la Festa Major de Vilafranca del Penedès el 1881, a l’escrit ‘Plenitud i decadència dels Xiquets de Valls’, aparegut el 1910 a Lluitem!: “A la meteixa hora de l’endemà, aixecaren també les dugues colles, els Nou pilans de set, y després, mentres la Colla Nova enlairava el Castell de vuit y el Pilà de sis, triomfava la Colla Vella, plantant els Cuatre de vuit am pilà de sis al mitj y el titànic PILÀ DE VUIT, única vegada que s’ha fet a Vilafranca” (A. Martorell Panyelles: 1910. VINSEUM).
L’autor va insistir-hi unes dècades més endavant, el 1944, a ‘Recuerdos de la Fiesta Mayor de 1889, publicat a Verde y Azul. Aquesta vegada va afegir que la gesta va repetir-se a continuació a la Festa Major d’Altafulla i també, unes dades per identificar la identitat de l’enxaneta: “Pero el año más glorioso, la hazaña más formidable que han ejecutado los «Xiquets de Valls» fue el año 1881, montando primero en nuestra villa y el día 11 de noviembre en Altafulla el titánico Pilà de Vuit, subiendo de Aleta un «xiquet» de seis años, «el cigaleta de Valls»” (A. Martorell Panyelles: 1944. BPTB).
El testimoni d’Antoni Martorell Panyelles pot esdevenir creïble per ser contemporani als fets. Aquest va néixer i morir a Vilafranca del Penedès, respectivament, el 10 de febrer de 1870 i el 15 de juliol de 1947 (R. Soler Becerro: 2010).
Les investigacions dels últims temps, però, han escatit que la data i la successió de fets que Antoni Martorell Panyelles recordava ballaven una mica. Així, el pilar de vuit no va descarregar-se el 1881, primer a Vilafranca del Penedès i, després a Altafulla, sinó el 1878, primer a Altafulla, l’11 de novembre, Sant Martí, diada de Festa Major, i més tard, el 1880, a Vilafranca del Penedès, el 31 d’agost, l’endemà de Sant Fèlix, també diada de Festa Major, en ambdós llocs a cura de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Això, però, no qüestiona el valor global del testimoni, perquè la referència a l’enxaneta, l’“Aleta un «xiquet» de seis años, «el cigaleta de Valls»” encara casa per referir-se a una enxaneta ja coneguda de la Colla Vella dels Xiquets de l’època, la formació, s’hi insisteix, que va reeixir en ambdós pilars de vuit. Aquest infant figura en l’alineació del quatre de nou net que la mateixa Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar aquell mateix temps, el 1881, a les festes tarragonines de Santa Tecla a la plaça de les Cols, probablement, el migdia del 24 de setembre. La identitat d’aquesta enxaneta, de tota manera, condueix a dos personatges a hores d’ara.
Jordi Morant Clanxet, de la Pobla de Montornès, a la segona edició del seu llibre Història dels castells. Tarragona i les comarques castelleres, de 1976, va publicar: “Segons testimoni oral del vell «Xaconet», fill del nomenat «Guerxo de Xacó», constituïren aquell babilònic castell [el quatre de nou net], els següents castellers: Enxaneta: Jaumet de la «Segaleta»”. L’autor va basar-se en el testimoni de l’antic casteller de la Colla Vella vallenca, Josep Domènech Trenchs, “Xaconet”, fill de Josep Domènech Miquel “Guerxo del Xacó”, també de la Colla Vella i membre del tronc del quatre de nou net (J. Morant Clanxet: 1976). Bé, el vendrellenc Miquel Castellví Socies va facilitar el testimoni de “Xaconet” a Jordi Morant Clanxet el 1966, com es llegeix en un article d’aquest darrer (Diario Español: 1966. BHMT).
El vallenc Pere Mialet Rabadà també va recollir de viva veu el testimoni de Josep Domènech Trenchs, “Xaconet”, uns anys abans, com ens ha recordat el vendrellenc Pere Ferrando Romeu. En un text que va redactar el 1963 i que el també vallenc Francesc Piñas Brucart va tenir l’avinentesa de publicar el 2006 es llegeix: “I, qui hi posarem d’enxaneta? / Jaumet de la Cigaleta, que és qui fa millor l’aleta”. Francesc Piñas Brucart va afegir-hi la informació següent: “Enxaneta: / Jaume Pont Gatell «Jaumet de la sigaleta»” (F. Piñas Brucart: 2006).
El vilafranquí Fèlix Cusiné Martí tambe va tenir l’oportunitat de consultar per aquells anys una fotografia trucada del Castell en qüestió que Josep Domènech Trenchs, “Xaconet”, atresorava, com també ens ha assenyalat el vendrellenc Pere Ferrando Romeu . Del revers va copiar l’alineació de gran part dels participants que “Xaconet” va anotar-hi. Cusiné va afegir algunes dades a la seva transcripció amb el temps: “Enxaneta: Jaume Vidal «Sigaleta»” (P. Ferrando Romeu i F.J. Cusiné Via: 2011).
El també vallenc Pere Català Roca també va tenir a les mans aquesta fotografia i la informació que va trobar-hi al revers. Al primer volum de Món Casteller, de 1980, va publicar-ne una transcripció íntegre: “Anxaneta: Sigaleta” (P. Català Roca: 1980).
Pere Català Roca va parlar-ne més al volum primer de Món Casteller. Aquí va incloure una altra llista de l’alineació, aquesta a partir d’un document de l’Arxiu del vallenc Pau Mercadé Queralt: “Achacadó: Cigaleta, Jaume Pont Gatell” (P. Català Roca: 1980).
Les sis fonts ara mateix citades, Jordi Morant Clanxet, Pere Mialet Rabadà, Francesc Piñas Brucart, Fèlix Cusiné Martí i dues de Pere Català Roca, doncs, presenten la informació següent. Primer, totes coincideixen en què un infant de renom “Segaleta”, “Sigaleta” o “Cigaleta”, tant és, va formar part del pom de dalt. Cinc fonts, en la posició d’enxaneta i la sisena, en la d’aixecador. Segon, cinc fonts també coincideixen en el nom de pila, “Jaume” o “Jaumet”. I, tercer, tres difereixen a l’hora d’estirar-se més el fil de la seva identitat, és a dir, els seus cognoms. Una diu Vidal. Dues, Pont i Gatell.
Aquestes dades i la consulta dels Llibres Sagramentals de Valls de l’època duen a dos cosins germans, Jaume Pont Vidal i Josep Pont Gatell, ambdós, més o menys de sis anys d’edat a l’època. Els seus pares eren germans. D’altres elements també més o menys lliguen en un i altre cas.
En relació a Jaume Pont Vidal coincideixen el nom de pila, Jaume, i dos dels tres cognoms, Pont i Vidal. El tercer cognom en discòrdia, Gatell, també sorgeix per ser el segon de la mare.
Jaume Pont Vidal va néixer a Valls el 8 de novembre de 1871. Els seus pares eren Joan Pont Català, pagès de Valls, i Maria Vidal Gatell, de Vallmoll. Els avis paterns, Josep Pont i Maria Català. Els avis materns, Jaume Vidal i Josepa Gatell (AHAT).
En el supòsit de Josep Pont Gatell coincideixen també dos dels tres cognoms esmentats, Pont i Gatell. El tercer cognom, Vidal, també balla pel mig per ser també el segon de la mare. Aquí no apareix el nom de pila Jaume, però també se li podria atribuir si se l’hagués adjudicat per ser el d’algú rellevant de la seva família, el pare o un avi, en aquest cas és el de l’avi matern, com succeeix de tant en tant.
Josep Pont Gatell va néixer a Valls el 18 de setembre de 1873. Els seus pares eren Joan Pont Català, pagès, i Maria Gatell Vidal. Els avis paterns, Josep Pont i Maria Català. Els avis materns, Jaume Gatell i Maria Vidal (AHAT).
Xavier Güell
El blog de Xavier Güell 