L’Hospitalet, 1935, i Cornellà, 1936

El diumenge 18 d’agost de 1935, al voltant de la Festa Major, a llaor de Sant Roc, el 16 d’agost, van alçar-se castells a l’Hospitalet de Llobregat. La notícia esdevé excepcional perquè es tracta de la primera presència castellera a la població, que se sàpiga a hores, i també, una de les poques a la zona, la comarca del Baix Llobregat, fins aleshores.

La circumstància de no pertànyer el Baix Llobregat a l’àrea històrica dels castells explica que tan sols s’hi hagués documentat quatre actuacions a l’època, el període de la Renaixença Castellera, entre els anys 1926 i 1936, fins ara: l’anada dels Nens del Vendrell a Molins de Rei el 3 de febrer de 1927 –en ocasió de la Fira de la Candelera–, dels Xiquets de Tarragona a Sant Feliu de Llobregat el 10, 11 i 12 d’agost –la Festa Major–, dels Nens del Vendrell al Prat de Llobregat el 27 de setembre de 1931 –la Festa Major– i dels Nens del Vendrell a Esparreguera el 19 d’agost de 1934 –la Festa Major–.

Tres correspondències al diari barceloní El Diluvio reporten el debut de l’Hospitalet en els castells. Cap d’elles, però, indiquen quina agrupació va estrenar la plaça. El fet que s’hi esmenti sempre la intervenció dels “Xiquets de Valls” no hi assegura el paper d’una de les dues colles de Valls d’aleshores, la Colla Vella i la Colla Nova, perquè la veu “Xiquets de Valls” equivalia a castells a molts punts encara d’arreu, fossin o no a cura de la gent de Valls. La coincidència que la premsa de Valls del moment, molt atenta a l’activitat castellera de les colles de Valls, no estès al cas d’aquesta presència castellera, d’altra banda, fa descartar-hi una formació vallenca.

La primera correspondència d’El Diluvio assenyala que l’empresa va obeir a la iniciativa de dues entitats potents de la vila, el Foment de la Sardana i el Centre Catòlic, i que van refiar-se de l’ajut del Govern Municipal: “El Foment de la Sardana y el Centro C. preparan extraordinarias audiciones de sardanas y es seguro presenciaremos una exhibición de «Els Xiquets de Valls», por lo que se ha pedido ayuda al Ayuntamiento para poder sufragar los gastos” (El Diluvio: 1935. AHCB).

La segona, els instants castellers previstos. Els castellers havien d’exhibir-se arreu de la població des de les 9 del matí, per fer cap més tard, al migdia, se suposa, com és d’habitud a arreu, a la Plaça de la Vila. A la tarda se’ls esperava a la seu del Centre Catòlic, una de les entitats contractants, per intervenir en una mostra de manifestacions de la terra: “Detalles de la fiesta mayor: / Esta mañana [18 d’agost] a las nueve, empezará el desfile por las principales calles de la ciudad, y actuando en la Plaza del Ayuntamiento el espectáculo típico dels Xiquets de Valls. / Por la tarde actuarán juntamente con el Esbart de Dansaires de esta ciudad en los jardines del C. C. de la Rambla Justo Oliveras” (El Diluvio: 1935. AHCB).

I la tercera, la materialització de la presència castellera: “El domingo [18 d’agost] constituyó una verdadera atracción la desfilada y demás espectáculo que ofrecieron los Xiquets de Valls. En las plazas del Ayuntamiento, Iglesia y Francisco Maciá, construyeron sus más arriesgados castillos, los cuales eran recibido por el público por verdaderas muestras de simpatía” (El Diluvio: 1935. AHCB).

Cornellà és una altra població del Baix Llobregat que va gaudir dels castells per primera vegada aquells anys, el diumenge 17 de juny de 1936, també en ocasió de la Festa Major, que coincideix amb la festivitat del Corpus. La notícia també apareix en una correspondència d’El Diluvio i aquí sí va mencionar-se la identitat i, a més, del cap, de la colla protagonista: “Con un éxito sin precedentes y sin haber ocurrido el menor incidente han transcurrido los días de la fiesta mayor […] Por las calles de nuestra población actuaron los famosos Xiquets de Valls, de la «colla» de Barcelona, dirigida por el veterano Manuel Selva, haciendo con su arriesgado trabajo las delicias de la gente menuda y el asombro de los mayores” (El Diluvio: 1936. AHCB).

Es tracta, doncs, dels Xiquets de Barcelona –o els Xiquets de Valls (Colla de Barcelona), com s’anunciaven per voler destacar que sumessin molts elements originaris de Valls–, que segons s’hi afegeix, eren comandats per Manuel Selva. El centre d’acció d’aquesta formació va girar entorn de la vila de Gràcia d’ençà d’aparèixer el 1932 i fins esvanir-se arran l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, encara que va donar les seves darreres senyals de vida durant el conflicte bèl·lic en alguns festivals benèfics.

El comentari a la veterania de Manuel Selva i la similitud del cognom Selva amb el de Seuba fan pensar en un error de transcripció, és a dir, que s’ha de parlar de Manuel Seuba, no de Manuel Selva, cap d’una formació castellera barcelonina similar i anterior i, per tant, també de la connexió entre ambdues formacions. Aquests altres Xiquets de Barcelona o els Xiquets de Gràcia, com millor se’ls coneix, van obrar a cavall dels segles XIX i XX, també aplegant a vallencs i d’altres elements originaris de l’àrea castellera històrica, i la majoria també veïns de Gràcia. La notícia de Manuel Seuba, en la seva condició de “cap de Colla dels Xiquets de Valls”, figura en la carta que va adreçar el 28 de juliol de 1907 a l’Ajuntament de Sabadell per obtenir el permís per actuar a la Festa Major de Sabadell d’aquell any (AHS).

L’actuació a Cornellà atresora més importància, perquè es tracta de la primera documentada a hores d’ara d’aquests Xiquets de Barcelona fora de Barcelona, si no és que també van protagonitzar abans la de l’Hospitalet. Hi guarden molts números per ésser encara molt ignota les passes d’aquests castellers barcelonins i no tant les de la resta de formacions castelleres de l’època. Si la premsa de Valls va restar molt alerta a l’activitat dels seus castellers, la de Tarragona i el Vendrell, dues altres comunitats prou íntimes i de l’àrea tradicional castellera, déu n’hi del que també van estar-ne. A Valls i al Vendrell, i a Tarragona també en certa mesura, de fet, va institucionalitzar-se la figura del cronista casteller aquells anys de revifalla castellera.

L’anada dels Xiquets de Barcelona a Cornellà també palesa el seu paral·lelisme amb els Xiquets de Gràcia d’uns anys enrere, atès que aquests darrers també van perseguir i materialitzar actuacions fora de Barcelona.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Cornellà deLlobregat, Hospitalet de Llobregat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.