L’Hospitalet, 1935, i Cornellà, 1936

El diumenge 18 d’agost de 1935 en ocasió de la Festa Major, a llaor de Sant Roc, el 16 d’agost, la Colla dels Castellers del Vendrell o Xiquets del Vendrell, dirigida per Joan Julivert Nin, “Jan Julivert”, que va aplegar a bona part dels abans “Mirons” i que no va poder fer ús de la veu Nens per estar en mans de la gent de Pau Garriga Vidal, “Pau Caio”, i Francesc Inglès Camell, “L’Inglès”, va alçar castells a l’Hospitalet de Llobregat.

La notícia esdevé excepcional perquè es tracta de la segona presència castellera a la població, i també, una de les poques a la zona, la comarca del Baix Llobregat, fins aleshores. La primera presència castellera va esdevenir en un any avui dia encara inconcret a cavall del segle XIX i XX, presumiblement, a cura dels Xiquets de Gràcia. Així, la circumstància de no pertànyer el Baix Llobregat a l’àrea històrica dels castells explica que tan sols s’hi hagin documentat quatre actuacions més al voltant de l’any 1935, durant el període de la Renaixença Castellera, entre els anys 1926 i 1936, fins ara: l’anada dels Nens del Vendrell a Molins de Rei el 3 de febrer de 1927 –en ocasió de la Fira de la Candelera–, dels Xiquets de Tarragona a Sant Feliu de Llobregat el 10, 11 i 12 d’agost –la Festa Major–, dels Nens del Vendrell al Prat de Llobregat el 27 de setembre de 1931 –la Festa Major– i dels Nens del Vendrell a Esparreguera el 19 d’agost de 1934 –la Festa Major–.

Tres correspondències al diari barceloní El Diluvio reporten l’actuació de l’Hospitalet el 1935. Cap d’elles, però, indiquen quina agrupació va protagonitzar-la. El fet que s’hi esmenti sempre la intervenció dels “Xiquets de Valls” no hi assegura el paper d’una de les dues colles de Valls d’aleshores, la Colla Vella i la Colla Nova, perquè la veu “Xiquets de Valls” equivalia a castells a molts punts encara d’arreu, fossin o no a cura de la gent de Valls. La coincidència que la premsa de Valls del moment, molt atenta a l’activitat castellera de les colles de Valls, no estès al cas d’aquesta presència castellera, d’altra banda, fa descartar-hi una formació vallenca.

La primera correspondència d’El Diluvio assenyala que l’empresa va obeir a la iniciativa de d’una entitats potents de la vila, el Foment de la Sardana i el Centre Catòlic, i que van refiar-se de l’ajut del Govern Municipal: “El Foment de la Sardana y el Centro C. preparan extraordinarias audiciones de sardanas y es seguro presenciaremos una exhibición de «Els Xiquets de Valls», por lo que se ha pedido ayuda al Ayuntamiento para poder sufragar los gastos” (El Diluvio: 1935. AHCB). Més endavant es veurà que tot el protagonisme va recaure en el Centre Catòlic.

La segona, els instants castellers previstos. Els castellers havien d’exhibir-se arreu de la població des de les 9 del matí, per fer cap més tard, al migdia, se suposa, com és d’habitud a arreu, a la Plaça de la Vila. A la tarda se’ls esperava a la seu del Centre Catòlic, l’entitat contractants, per intervenir en una mostra de manifestacions de la terra: “Detalles de la fiesta mayor: / Esta mañana [18 d’agost] a las nueve, empezará el desfile por las principales calles de la ciudad, y actuando en la Plaza del Ayuntamiento el espectáculo típico dels Xiquets de Valls. / Por la tarde actuarán juntamente con el Esbart de Dansaires de esta ciudad en los jardines del C. C. de la Rambla Justo Oliveras” (El Diluvio: 1935. AHCB).

I la tercera, la materialització de la presència castellera: “El domingo [18 d’agost] constituyó una verdadera atracción la desfilada y demás espectáculo que ofrecieron los Xiquets de Valls. En las plazas del Ayuntamiento, Iglesia y Francisco Maciá, construyeron sus más arriesgados castillos, los cuales eran recibido por el público por verdaderas muestras de simpatía” (El Diluvio: 1935. AHCB).

La documentació municipal també aporta alguna dada. Al resum de la sessió de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de l’Hospitalet del 19 de juliol de 1935 es ratifica que el Centre Catòlic va endegar l’actuació castellera amb l’ajut del govern de la ciutat: “Es dona compte d’un comunicat del mateix President del Centre Católic demanant se’ls hi concedeixi una quantitat per subvenir les despeses que han d’ocasionar el concertar una exhibició dels «Xiquets de Valls» a la nostra Ciutat amb motiu de la Festa Major, que s’acorda tenir-la en compte als efectes de la distribució de la quantitat assenyalada en pressupost per la Festa Major d’aquest nucli de població” (AMHL). Una ressenya similar va aparèixer a la premsa local (L’Esguard: 1935. AMHL).

Una ressenya de la Festa Major a L’Esguard, la publicació del Centre Catòlic, esdevé més sucosa. Aquí s’assenyalen diverses qüestions. Primera, la presència castellera a la “Colla «Els Castellers» d’El Vendrell” o “«Xiquets d’El Vendrell”. Segona, el número d’integrants de la formació: 72, molts en el context de l’època i que no totes les formacions del moment podien reunir. Unes dades que casen amb la denominació i el potencial humà de la Colla dels Castellers del Vendrell o Xiquets del Vendrell sota la batuta de Joan Julivert Nin, “Jan Julivert”. Tercera, el debut casteller de l’Hospitalet una trentena d’anys enrere, presumiblement, per fer-hi cap els Xiquets de Gràcia. Quarta, la iniciativa del Centre Catòlic. Cinquena, el suport econòmic d’una subscripció popular i una subvenció de l’Ajuntament. I sisena, la dinàmica de l’actuació. La passada dels castellers d’ençà de la seva arribada a les nou del matí i l’exhibició a la tarda, la millor de la jornada, a la seu del Centre Catòlic: “Aquest any el Centre Catòlic s’ha apuntat un formidable èxit amb les festes celebrades durant els dies de Festa Major de la nostra Ciutat. / Cal remarcar que el programa del Centre Catòlic cada any és el que conté més variació entre tots els Programes de les diverses entitats i agrupacions de la localitat, el qual fa que els actes a celebrar resultin sempre ben atractius, lliures de la monotonia que comporten els que consten sempre de la repetició dels mateixos. / Enguany, a més de les festes habituals, el Centre Catòlic s’ha esforçat en poder donar un magne espectacle fora de les portes del Casal perquè pogués disfrutar-ne tothom, des del més benestant a la llar més humil. Amb aquest motiu, tots els ciutadans hauran participat quelcom de la Festa Major, la major part sense moure’s de casa. Ens referim a les exhibicions de Xiquets de Valls donades pels carrers i places de la ciutat per la valuosa Colla «Els Castellers» d’El Vendrell. Aquest espectacle feia una trentena d’anys que no s’havia vist a L’Hospitalet. / Aquestes exhibicions han estat possibles, gràcies a la protecció material aportada per un bon nombre de ciutadans digníssims a una subscripció popular oberta a l’efecte, a la qual també hi ha contribuït el nostre Excel·lentíssim Ajuntament […] El dia 18, darrer de festes, sigué apoteòsic pel Centre Catòlic. El matí, a les nou, arribaren al Centre els valents «Xiquets d’El Vendrell», els quals en nombre de setanta dos feren les seves exhibicions pels carrers i places de la ciutat, acompanyats de les típiques gralles que amb llurs sons desvetllaren i atragueren tot el veïnat que aplaudí vigorosament les diverses torres i castells que construïren amb veritable mèrit […] A la tarda, tingué lloc la celebració del Grandiós Festival de la Dansa Popular Catalana, en la qual hi prengueren part les cobles «La Principal Barcelonina» i «La Principal del Llobregat». / L’Esbart infantil Germanor, del Patronat Obrer de Cornellà […] L’«Esbart de Dansaires del Foment de la Sardana» d’aquesta ciutat […] L’esmentada Colla «Els Castellers» d’El Vendrell per les actuacions dels Xiquets de Valls. / Tal com estava anunciat, després de ballades les corresponents sardanes, sortí a la pista l’«Esbart Infantil Germanor», el qual amb excel·lent justesa i elegantment, així com també els seus directors. / A continuació i aprofitant un intermedi «Els Castellers» deixaren veure al públic el seu més arriscat repertori construint els castells i torres més difícils que s’acostumen a presentar. La seva tasca de Xiquets també sigué premiada amb una cordial ovació […] DELS XICS DE VALLS / El Centre Catòlic que ha tingut l’honor de poder portar a terme l’organització de la festa donada pels «Castellers» d’El Vendrell en nombre de setanta dos Xiquets, dóna les més reconegudes gràcies al nostre Excm. Ajuntament i a tots els ciutadans que amb llur col·laboració a la nostra subscripció han contribuït a poder arribar a la realització d’aquell acte popular. / Degut a l’extensa llista de donants no podem inserir-la aquí, però queda exposada a la Cartellera d’avisos del Centre” (L’Esguard: 1935. AMHL).

Un full de mà per publicitar l’actuació castellera va recordar o concretar diversos d’aquests punts. Primer, l’anunci del “magnífic espectacle dels XIQUETS DE VALLS presentat per la Colla «ELS CASTELLERS», composta de 80 elements, i amb acompanyament de les corrresponents Gralles”. Segon, els distints instants i escenaris castellers de la jornada: “A les nou del matí: Arribada d’«ELS CASTELLERS» al Centre Catòlic, des d’on començaran la cercavila per la banda del carrer Prat de la Riba fins al carrer Pep Ventura. A dos quarts d’onze: Salutació a les Autoritats de la ciutat. En sortint d’Ofici, exhibicions de Castells, a les Places Consistorials i de l’Església. Seguidament, continuació de la cercavila pels carrers del centre de la població, fins a migdia. Tarda, a les cinc en punt: GRANDIÓS FESTIVAL DE LA DANSA POPULAR CATALANA i actuació dels XIQUETS DE VALLS”. Tercer, la contribució econòmica de l’Ajuntament i d’uns particulars. Quart, l’actuació, millor dit, ben segur, el llevant dels castellers, “davant les cases o veïnats que ho sol·licitin”. I cinquè, l’excepcionalitat del número casteller. L’expectació va suscitar la col·locació de més llotges al pati del Centre Catòlic durant el Festival de la tarda (AMHL).

Cornellà és una altra població del Baix Llobregat que va gaudir dels castells per primera vegada aquells anys, el diumenge 17 de juny de 1936, també en ocasió de la Festa Major, que coincideix amb la festivitat del Corpus. La notícia també apareix en una correspondència d’El Diluvio i aquí sí va mencionar-se la identitat i, a més, del cap, de la colla protagonista: “Con un éxito sin precedentes y sin haber ocurrido el menor incidente han transcurrido los días de la fiesta mayor […] Por las calles de nuestra población actuaron los famosos Xiquets de Valls, de la «colla» de Barcelona, dirigida por el veterano Manuel Selva, haciendo con su arriesgado trabajo las delicias de la gente menuda y el asombro de los mayores” (El Diluvio: 1936. AHCB).

Es tracta, doncs, dels Xiquets de Barcelona –o els Xiquets de Valls (Colla de Barcelona), com s’anunciaven per voler destacar que sumessin molts elements originaris de Valls–, que segons s’hi afegeix, eren comandats per Manuel Selva. El centre d’acció d’aquesta formació va girar entorn de la vila de Gràcia d’ençà d’aparèixer el 1932 i fins esvanir-se arran l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, encara que va donar les seves darreres senyals de vida durant el conflicte bèl·lic en alguns festivals benèfics.

El comentari a la veterania de Manuel Selva i la similitud del cognom Selva amb el de Seuba fan pensar en un error de transcripció, és a dir, que s’ha de parlar de Manuel Seuba, no de Manuel Selva, cap d’una formació castellera barcelonina similar i anterior i, per tant, també de la connexió entre ambdues formacions. Aquests altres Xiquets de Barcelona o els Xiquets de Gràcia, com millor se’ls coneix, van obrar a cavall dels segles XIX i XX, també aplegant a vallencs i d’altres elements originaris de l’àrea castellera històrica, i la majoria també veïns de Gràcia. La notícia de Manuel Seuba, en la seva condició de “cap de Colla dels Xiquets de Valls”, figura en la carta que va adreçar el 28 de juliol de 1907 a l’Ajuntament de Sabadell per obtenir el permís per actuar a la Festa Major de Sabadell d’aquell any (AHS).

L’actuació a Cornellà atresora més importància, perquè es tracta de la primera documentada a hores d’ara d’aquests Xiquets de Barcelona fora de Barcelona. L’anada dels Xiquets de Barcelona a Cornellà també palesa el seu paral·lelisme amb els Xiquets de Gràcia d’uns anys enrere, de finals de segle XIX i primers de segle XX, atès que aquests darrers també van perseguir i materialitzar actuacions fora de Barcelona.

Xavier Güell

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Cornellà deLlobregat, Hospitalet de Llobregat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.