Els Xiquets de Gràcia als llibres d’acords municipals de Gràcia (1876-1888)

Un dels temes més coneguts en la història dels castells és la presència dels Xiquets de Gràcia d’ençà de 1876, una empresa que va aplegar a elements de l’àrea tradicional castellera establerts al Pla de Barcelona i que amb distintes fórmules i alguns lapsus de temps s’ha perpetuat fins els nostres dies.

La primera notícia d’aquests Xiquets de Gràcia i del seu lligam amb l’àrea tradicional castellera sorgeix en aquesta gasetilla del 1876 sobre la Festa Major de Gràcia: “En la fiesta mayor de Gracia tomarán parte una «colla de xiquets de Valls» compuesta casi en su totalidad de inviduos que han pertenecidos á la célebres comitivas del Campo de Tarragona” (La Imprenta: 1876. AHCB. Una nota similar posterior a: Diario de Tarragona: 1876. BHMT).

Aquests castellers mudats al Pla de Barcelona, de tota manera, no es van desvincular dels seus llocs d’origen i dels antics companys de batalla –els eren, a més, amics o familiars– i així, en les seves possibilitats, van seguir fent costat a les colles de Valls, a Barcelona o on fos, o van recórrer als camarades que no havien abandonat el Camp de Tarragona per afrontar actuacions amb les colles que van fundar al Pla de Barcelona. En aquest segon cas, de fet, van seguir la fórmula universal d’antany d’aplegar-se elements locals i de les dues colles Xiquets de Valls. La preeminència o el major valor de l’aportació d’un dels dos equips castellers convocats, el local o el vallenc, determinaven l’adjudicació de l’autoria de l’actuació.

Les complicitats incombustibles entre castellers de territoris distints, s’hi insisteix, fruit de l’amistat o dels lligams familiars, i també, el caràcter pecuniari de l’activitat castellera antany, els castellers també perseguien un guany econòmic a canvi, van afavorir els enrolaments en distintes tessitures. Les recompenses materials en joc s’ajustaven als recursos dels llocs d’actuació.

El veïnatge d’aquests castellers a Gràcia es ratifica mitjançant l’anunci de la seva participació poc després, el mateix 1876, a les Fires i Festes de la Mercè de Barcelona, en ocasió d’omplir la vetllada del 24 de setembre al “Prado Catalan”, un centre recreatiu obert entre 1863 i 1883, i que es trobava a l’illa delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer Pau Claris, el Passeig de Gràcia i el carrer de Casp. A banda, aleshores també es va concretar el seu domini del repertori de la moixiganga, és a dir, dels quadres plàstics denominats misteris, on s’escenifiquen els Passos de la Passió i Mort de Jesucrist, com els antics moixiganguers d’Igualada: “Salon rústico y jardines del Prado Catalan. / Hoy [24 de setembre] á las 8 tendra lugar un gran baile estraordinario, concluido el primer valz de la segunda parte se disparará un castillo de fuegos artificiales, á más los xiquets de Valls, vecinos de Gracia, harán varios castillos y ejecutarán la gran mogiganga conocida por Misterios. / Entrada los caballeros 4 reales, gratis las señoras á juicio de la comision” (Crónica de Cataluña: 1876. AHCB. La Imprenta: 1876. AHCB).

Els Xiquets de Gràcia, és clar, on van mirar de guardar més continuïtat és a la Festa Major del nucli on s’arreceraven, la mateixa Gràcia, el 15 d’agost, diada de la Mare de Déu d’Agost. Els llibres d’acords municipals de l’antic Ajuntament de Gràcia és una de les fonts documentals que ho reporten. Les línies també encaminen les passes per mirar de desxifrar la identitat d’alguns dels castellers esmentats, tots ells capdavanters, i també, la vinculació d’aquests amb el Camp de Tarragona, en els casos que ja se n’han escatit dades suficients.

Així, el resum de la sessió del 4 d’agost de 1876 recull la sol·licitud de Francesc Òdena, en nom dels seus companys, d’obtenir el vist-i-plau de l’Ajuntament de Gràcia per actuar a la Festa Major de Gràcia i, de passada, si la institució també es prestava d’ajudar econòmicament: “Dada igualmente cuenta de la instancia de D. Francisco Ódena pidiendo se sirva, el Municipio, conceder permiso á la danza Xiquets de Valls para recorrer las calles de Gracia en los primeros dias de la fiesta mayor, y que, el mismo, consigue alguna cantidad para atender á sus mas precios y gastos: cuyas peticiones apoyaron los Sres. [Joan] Vidal y Matas, acordóse á indicacion del Sr. Alcalde Presidente [Josep Balasch] que pasara á la Comision segunda” (AMDG).

Francesc Òdena ja va obrar de representant casteller almenys en una altra ocasió propera. L’any següent, el 1877, a les Fires i Festes de la Mercè de Barcelona. Però no de nou en nom d’una agrupació del Pla de Barcelona, els Xiquets de Barcelona, com es va anomenar aleshores a una de les dues formacions actuants, sinó d’una d’assenyalada de Xiquets de Valls, l’altra aleshores a plaça. Si les dues de Xiquets de Valls, la Colla Nova i la Colla Vella, eren en aquells instants a les festes de Santa Tecla de Tarragona, això fa pensar si Francesc Òdena va representar el 1877 a les Fires i Festes de la Mercè de Barcelona a una de les dues colles de Valls, engruixida amb elements dels Xiquets de Gràcia, o als Xiquets de Gràcia, que pels seus lligams amb el Camp de Tarragona també es reconeixien com de Xiquets de Valls. Ja s’ha dit més enrere, i reapareixerà més endavant, que els Xiquets de Gràcia van recórrer al cop de mà de castellers nascuts i veïns del Camp de Tarragona. La segona opció, d’altra banda, fa sobreentendre l’existència simultània de diverses formacions al Pla de Barcelona, en el cas de 1877 d’almenys els Xiquets de Barcelona i els Xiquets de Gràcia, una hipòtesi que també sorgeix en una ocasió propera, el 1871 també a les Fires i Festes de la Mercè de Barcelona.

Una setmana després, durant la sessió de l’11 d’agost de 1876, va aprovar-se subvencionar la presència castellera amb 75 pessetes, per estimar que aportaria vida i riquesa a la població, malgrat el recel d’alguns que l’acord degeneraria en la pretensió d’altres colles de seguicis festius, se citen el ball de bastons i de gitanes, però també eren actives al nucli almenys el de la moixiganga, Serrallonga o la primera, de també obtenir ajut pecuniari municipal: “Dióse cuenta del dictámen de la Comision segunda respecto á la instancia presentada por el presidente de la Sociedad Xiquets de Valls, en el que se opina podria el Ayuntamiento designar la cantidad con que se les remunera con cargo al Capitulo correspondiente en el presupuesto de gastos. / Se abrió discusión sobre el mismo, manifestando el Sr. [Josep] Francolí que no debia consignarse cantidad alguna y que á lo mas en concepto de regalo podrian entregarles de cuatro á seis duros pues de otra manera se sentaria un precedente que seria causa de excesivos gastos; cuyas ideas aprobaron los Sres. [Ramon] Jané y Castells, citando este último el caso consistente en que los bailes llamados ball de bastons y el de gitanas podrian hacer la misma petición: el Sr. [Joan] Vidal dijo que el Ayuntamiento no perderia nada accediendo á la petición de que se trata porque todo lo que fuera dar mas animacion á las fiestas atraeria mayor número de forasteros, cuyos gastos favorecerian á la poblacion añadiendo que le habia indicado el Presidente de la Sociedad referida que necesitaban unos treinta duros. El Sr. [Pere] Xirinachs manifestó que podia autorizarse al Sr. Alcalde para hacer el donativo que creyera oportuno. Despues de ello hicieronse distintas proposiciones y puesto á votacion si se entregaria alguna cantidad en tal concepto, votaron en contra los Sres. [Josep] Francolí y [Ramon] Jané, siendo aprobado por todos los demás Sres. Asistentes. Votose enseguida la cantida de que consistiria el donativo resultando que los Sres. [Maties] Arnal, Felio Martí, Gres, [Jaume] Obiols y Sarralde fijaban la cantidad de setenta y cinco pesetas, los Sres. Vidal y Castells la de ciento veinte y cinco, el Sr. [Pere] Xirinachs ciento y el Sr. Alcalde Presidente [Josep Balasch] la de veinte pesetas, quedando por lo tanto decidido que se entregara á la espresada Sociedad la cantidad de setenta y cinco pesetas” (AMDG).

El col·lectiu casteller de Gràcia, se l’esmenta com “la Sociedad «Xiquets de Valls»”, també va dirigir-se a l’Ajuntament de Gràcia el 1877 en ocasió de la Festa Major de Gràcia. Durant la sessió municipal del 2 d’agost de 1877 va estudiar-se la seva demanda de participar-hi i rebre a canvi un ajut oficial: “En seguida se leyó una instancia del representante de la Sociedad «Xiquets de Valls» solicitando que al igual que el Municipio anterior, se digne el presente ayudar á la Sociedad á sufragar los cuantiosos gastos que se la originan, obligándose ella en cambio á aceptar el programa oficial de las próximas fiestas de esta villa, acordándose que pasara á la Comision de contabilidad. El Sr. [Antoni] Ester dijo tener entendido que habia una cantidad destinada á dicho objeto contestando el Sr. Alcalde [Jaume Roure] que podia desde luego dictaminar la Comision sobre ello” (AMDG).

Una setmana més tard, el 9 d’agost de 1877, l’Ajuntament va aprovar recompensar als castellers amb 75 pessetes, la mateixa quantitat d’un any enrere: “Acordóse tambien, en conformidad al dictamen de la Comision de Contabilidad contribuir con la cantidad de setenta y cinco pesetas á los gastos que se originan á la Sociedad «Xiquets de Valls» por recorrer las Calles de la poblacion, formando los llamados «Castillos» durante los dias de la fiesta mayor” (AMDG).

Aquests castellers també van acudir a l’Ajuntament de Gràcia el 1878 a l’apropar-se la Festa Major de Gràcia. Durant la sessió del 13 d’agost va estudiar-se la seva demanda, que tan sols va reeixir aquest cop en el sentit de permetre’s la seva actuació. La notícia esdevé molt valuosa perquè Manuel Tondo Ballart, Manuel de Rabassó”, va representar-los aquesta vegada. Es tracta d’un casteller que palesa els lligams de les colles del Pla de Barcelona amb el Camp de Tarragona. Manuel Tondo va néixer a Valls el 9 de juny de 1838 i no va abandonar la seva relació amb la Colla Vella de Valls per viure al Pla de Barcelona. Tres elements expliquen el seu vincle, i amb galons, amb la Colla Vella de Valls. Primer, el fet de ser germà d’Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”, l’aleshores cap de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Segon, per obrar de mitjancer de la Colla Vella de Valls a Barcelona. Almenys el 1880 a la Festa Major de Sants. I tercer, per continuar al costat de la Colla Vella de Valls, també fora de Barcelona, malgrat residir al Pla de Barcelona. Almenys va pujar al pis de quarts del quatre de nou net de la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 1881 a Tarragona a les festes de Santa Tecla, un dels moments culminants de l’activitat castellera pretèrita, una gesta, per tant, on també va demostrar la seva condició de crac: “Leida una instancia de Don Manuel Tondo Balar pidiendo que se conceda el competente permiso para recorrer las calles durante la próxima fiesta mayor y verificar los egercicios gimnásticos que acostumbran asignándoles como retribucion la cantidad que se crea conveniente el Señor [Manuel] Serra usó de la palabra oponiéndose á que se concediera la retribucion de que se trata por haberse acordado en la sesion anterior que el Ayuntamiento únicamente contribuyera en la fiesta mayor con la entrega de limosnas y á la funcion religiosa. Contestó el Sr. [Joan] Vidal que el acuerdo del Ayuntamiento consistía únicamente en que en atencion á las circunstancias que se atraviesan no tomara parte en ninguna fiesta oficial, lo cual no significaba que el Ayuntamiento no pudiera conceder una pequeña subvencion á una corporacion como la de que se trata; que pretendia organizar una diversion. Replicó el Sr. [Manuel] Serra insistiendo en su opinion, y añadiendo que no organizando directamente el Ayuntamiento ningun acto de esta naturaleza, muchos menos podia intervenir en el que se ha indicado. Acordándose luego á indicacion del propio Sr. [Manuel] Serra, que no havia incoveniente en conceder á los «Xiquets de Valls» el permiso que solicitaban; pero que no habia lugar á concedérseles retribucion alguna” (AMDG).

Els castellers van rebre una recompensa municipal més pobre el 1881. A la sessió del 9 d’agost se’ls va concedir 15 pessetes, després d’adreçar una instància Joan Nadal Bigorra, per col·laborar en la compra d’una gralla: “Leyóse seguidamente una solicitud de D. Juan Nadal en representacion de la comitiva denominada Xiquets de Valls suplicando que el Municipio les subvencione como ha hecho en otros años; el Sor. Alcalde [Feliu Martí] esplicó que dicho Sor. se le habia presentado pidiendo se le satisfaciese los gastos que ocasiona el instrumento con que se acompaña dicha comitiva habiendoles manifestado que presentaran un escrito al Ayuntamiento lo que indicaba á fin de que el Municipio si lo tuviera á bien lo acordara y habiendose pasado á votacion dijeron si los Sres. [Marcel·lí] Soler, [Pere] Tonijuan, [Ramon] Duran, [Josep] Costa, [Boi] Ros, [Francesc] Duch, Rius, [Llorenç] Viladesau y Alcalde Presidente [Feliu Martí] total nueve y dijeron no los Sres. [Pelegrí] Ventura, [Gabriel] Casas, Madurell, [Albert] Bastardas,, Font, [Francesc] Oliva y [Ramon] Jané total siete quedando en consecuencia aprobado que se abonara á la citada Comitiva la cantidad de quinze pesetas ó sea el importe de dicho instrumento” (AMDG).

La coincidència del segon cognom de Joan Nadal, Bigorra, en diversos castellers que apareixeran, d’altra banda, fa pensar en l’existència de vincles familiars al col·lectiu casteller de Gràcia, una prerrogativa que no ha d’estranyar si esdevé universal al món casteller. Però Joan Nadal Bigorra recorda els lligams dels castellers de Pla de Barcelona amb el Camp de Tarragona. Joan Nadal Bigorra va néixer a Valls el 25 de gener de 1844, fill de Ramon Nadal Domingo, teixidor, i Francesca Bigorra Duran, ambdós també de Valls (AHAT).

Aquí, però, s’és del parer que els diners no van dirigir-se a l’adquisició d’una gralla sinó a cobrir el cost de la contractació dels grallers els dies de la Festa Major de Gràcia. Davant la menor complicitat de les autoritats municipals, l’aportació municipal va reduir-se aquesta vegada a 15 pessetes. A saber, els castellers almenys van assegurar-se així de salvar la despesa del lloguer dels músics, l’única i ineludible, en un principi, que afrontava un col·lectiu casteller antany. Els grallers, de fet, no han esdevingut membres de les colles castelleres fins avui dia, un cop han deixat d’esgrimir l’estatus professional que sempre els ha distingit per haver de forjar-se una formació o carrera tècnica, la de músic, per desenvolupar amb rigor la seva activitat.

Així, la instància de Joan Nadal Bigorra, signada, incomprensiblement, el mateix 9 d’agost de 1888 no fa esment a la compra de l’instrument sinó a la súplica “de la comitiva denominada «Xiquets de Valls»”, que “ha decidido recorrer las calles de la poblacion levantando los tradicionales castillos com ha hecho durante años pasado”, d’obtenir “como es costumbre que ese Municipio subvencione á esta sociedad con alguna cantidad á fin de coadjuvar á cubrir los gastos que se ocasionan” (AMDG).

El document conté una anotació afegida del Secretari de l’Ajuntament de Gràcia que recull l’acord del ple de l’Ajuntament de Gràcia “que se abonara á la Comitiva Xiquets de Valls la cantidad de 15 pesetas ó sea el importe del instrumento con que dicha comitiva se acompaña”. Aquestes línies duen la data “Agosto 9/81”, 9 d’agost de 1881, i, per tant, palesen que la referència a 1888 és un error. Tampoc pot ser la data de 1888 si, com es veurà més endavant, Josep Aral Bigorra, no Joan Nadal Bigorra, va representar als castellers davant de l’Ajuntament de Gràcia el 1888.

L’esborrany de la resposta adreçada a Joan Nadal Bigorra, “representante de la Comitiva «Xiquets de Valls», amb data del 12 d’agost de 1881, ratifica la decisió de lliurar “la cantidad de 15 ptas. que es lo que se calcula puede importar el gasto del instrumento (gralla) con que la misma se acompaña” (AMDG).

L’Ajuntament de Gràcia va decidir gratificar la participació castellera el 1887 a la Festa Major, durant la sessió municipal del 12 d’agost. La quantitat es presenta inconcreta, però s’endevina superior a les 15 pessetes de 1881. De fet, com es veurà, se’ls devien lliurar 125 pessetes si això és el que es va aprovar l’any següent i aleshores es va comentar “al igual que el año pasado”. El 1887, Francesc Segura, “vecino de Valls va parlar en nom dels castellers. Aquí s’entén que Francesc Segura era veí de Gràcia, però fill de Valls, o sigui, que reapareix el vincle casteller entre el Pla de Barcelona i el Camp de Tarragona. La circumstància que residís a Gràcia se sustenta en què se l’anomenés per haver presentat una instància i aquesta acció física li hagués resultat més embolicada de realitzar des de Valls estant: “Se leyó una instancia de D. Francisco Segura, vecino de Valls, pidiendo una subvencion para atender á lo muchos gastos que se originarán á los que han de levantar los populares «Castells dels xiquets de Valls» durante los dias catorce, quince y diez y seis del corriente mes, con motivo de la fiesta mayor. / Manifestó el Sr. [Francesc] Duch que si bien erea precaria la situacion del Erario municipal y ninguna ostentacion era conveniente, podia acordarse una pequeña subvencion de ciento cincuenta pesetas atendido de que se trataba de la fiesta mayor manifestando el Sr. [Ramon] Duran y Borrell que dicha cantidad podría abonarse del Capitulo de «festejos». / El Sr. [Llorenç] Viladesau estuvo conforme se diera una subvencion pero no la indicada que era escesiva á lo que contestó el Sr. [Francesc] Duch que toda vez que habia diferencia de criterio sobre la cantidad á que debia ascender la subvención había de proponer como propuso, que se autorizara á la Alcaldía para que del Capítulo de «Imprevistos» del actual presupuesto pudera invertir hasta quinientas pesetas para atender al gasto indicado y á los demás que pudieran presentarse con motivo de la fiesta mayor mediante que de la distribución de la misma se dé cuenta al Ayuntamiento acordandose de conformidad con fuerza ejecutiva” (AMDG).

L’Ajuntament de Gràcia, s’ha avançat fa uns instants, va subvencionar el concurs casteller el 1888 a la Festa Major. A la sessió municipal del 10 d’agost de 1888 va decidir-se el lliurament de 125 pessetes després d’avaluar la instància de Josep Aral Bigorra. Les línies també palesen la continuïtat dels vincles dels castellers del Pla de Barcelona amb els de la seva terra nadiua si aleshores també va declinar-se assumir “los gastos ocasionados por los mismos [d’uns Xiquets de Valls forasters] para la venida á esta Villa [Gràcia]”. “Dióse cuenta de una instancia suscrita por D. José Aral Bigorra solicitando autorización para que durante los dias que esta villa celebra su Fiesta Mayor, puedan recorrer las calles de la misma los renombrados Xiquets de Valls y que al igual que el año pasado acuerde esta Corporación conceder á los mismos la cantidad de ciento veinticinco pesetas para ayudar á costear los gastos ocasionados por los mismos para la venida á esta Villa. / Pidió el Sr. [Francesc] Derch se aclarara este concepto; si la cantidad espresada de ciento veinticinco pesetas se les debia entregar en concepto de gratificación debiendo además abonarles los gastos de viaje, ó solamente darles las ciento veinticinco pesetas y despues de haberle contestado el Sr. Presidente [Frederic Jordana Deujachs] que podria acordarse entregarles solo las ciento veinticinco pesetas sin abonarles nada mas, se acordó en esta conformidad” (AMDG).

La lesió de cinc castellers per atropellar-los un carro desbocat la tarda del 15 d’agost al carrer Gran de Gràcia va suscitar la intervenció de l’Ajuntament de Gràcia. L’Ajuntament va animar la programació de dues funcions benèfiques, al Teatre del Olimpo el diumenge 7 d’octubre i al Teatre del Colon el diumenge 14 d’octubre, per tal de recaptar diners pels damnificats. Davant la inexistència a l’època de cobertura social, la recaptació es destinava a remeiar el període d’incapacitat dels accidentats. La sessió de l’Ajuntament de Gràcia del 17 d’agost de 1888 recull la voluntat municipal de fer costat als ferits: “Terminado el despacho ordinario pidió la palabra el Sr. [Francesc] Derch manifestando que en virtud de la desgracia ocurrida en la calle Mayor con los Xiquets de Valls á consecuencia de haber atropellado un coche cuyos caballos iban desbocados por dicha calle, á cuatro ó cinco infelices que yacen en el lecho del dolor, á causa de las heridas recibidas y ayer otro herido á consecuencia de un cohete que se deslizó por la muchedumbre que estaba en la misma calle viendo el disparo del castillo de fuegos artificiales, mas como existe un deber moral que debia cumplir con estos desgraciados, propuso al Ayuntamiento nombrar una Comisión de su seno para que organice varias funciones de Beneficencia á favor de aquellos desgraciados, bien sea en este término municipal ó fuera acordándose de conformidad con lo expuesto por el Sr. [Francesc] Derch. /En su consecuencia el Sr. [Josep] Costa propuso formarán dicha Comisión los Sres. [Francesc] Derch, [Josep] Fanés y [Gil] Facerias, acordandose así” (AMDG).

Uns papers municipals i la premsa reporten la identitat dels ferits, cinc, i el seu lloc d’origen, un fil, de tota manera que s’ha d’acabar d’estirar, però que de nou recorden la vitalitat de les relacions entre castellers de territoris distints, del Pla de Barcelona i el Camp de Tarragona: Francesc Pinyet Donés era de Barcelona, Joan Nadal Bigorra, Andreu Vila Ventura, de Gràcia, Pere Garriga Bosch, de la Pobla de Montornès, i Antoni Montserrat, del Pla de Cabra. Joan Nadal Bigorra, s’ha vist més enrere, era fill de Valls.

Xavier Güell

Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Gràcia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.