Sants, 1876-1879

El cop d’estat del General Arsenio Martínez Campos el desembre de 1874 va derivar en tres esdeveniments que es relacionen. Primer, la reinstauració dels Borbons al tron d’Espanya el gener de 1875 en la figura del Rei Alfons XII, fill de la Reina Isabel II, derrocada el 1868 amb la Revolució La Gloriosa. Segon, la fi de la Primera República. I tercer, la conclusió de la Tercera Guerra Carlina el 1876, un episodi bèl·lic que assotava el país des de 1872.

El sistema polític que va regir d’ençà d’aleshores es coneix com la Restauració, que va possibilitar una certa estabilitat durant unes dècades, fins que no va entrar en crisi amb el desenllaç de la Guerra de Cuba el 1898.

La pau social, econòmica i política dels primers anys de la Restauració va predisposar unes renovades ganes de viure entre la població. Aquesta alegria va traduir-se en un esplendor, entre d’altres celebracions, de les festes majors. La participació generosa dels elements dels seguicis festius i entre aquests, els castells, el súmmum per a molts, no va faltar aquell temps a les festes majors del Camp de Tarragona i el Penedès, dos territoris que comparteixen aquests i d’altres valors etnogràfics, per acontentar al poble ras, el segment majoritari de la població.

Els castells tampoc no van fallar els primers anys d’ençà de 1876 a les festes majors de diversos nuclis del Pla de Barcelona, que abans d’acabar el segle XIX van integrar-se a Barcelona. Si a les dècades immediatament anteriors els castells van començar a sovintejar-hi, l’arrelament de població originària del Penedès i, sobretot, del Camp de Tarragona en busca d’un futur millor va afavorir que aquests hi assentessin la tradició dels castells, entre d’altres manifestacions del seu territori nadiu, fundant-hi colles castelleres o intercedint-hi per la contractació de les de Xiquets de Valls.

Sants és un d’aquests nuclis del Pla de Barcelona que va fer lloc als castells, en ocasió de la seva Festa Major, el 24 d’agost, Sant Bartomeu, en aquestes circumstàncies. La memòria oral recordava la implantació d’expressions del Camp de Tarragona a Sants per consolidar-s’hi població d’aquest territori durant el segle XIX, segons relata Albert Torras Corbella després de rescatar el testimoni de Josep Miracle: “Josep Miracle recordava el 1963 les gralles que animaven la festa en la seva infantesa i que s’havien perdut des de feia anys. Sembla ser que, els cercaviles de grallers de Sants havien tingut molta anomenada gràcies a un fet curiós que s’esdevení precisament durant el segle XIX. / Les nombroses plagues de la fil·loxera que van atacar els conreus de vinyes del Camp de Tarragona des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX van provocar, poc a poc, la migració de molts pagesos arruïnats cap al nord [La crisi de l’esquema socioeconòmic a l’entorn del monocultiu de la vinya, per desplomar-se els preus dels vins i estendre’s les plagues de la fil·loxera i el míldiu, de tota manera, va esclatar a l’última dècada del segle XIX]. Una comunitat prou nombrosa s’establí a la part sud del carrer Vallespir, llavors carrer de Colon, on hi va arribar una petita colònia. Ells foren els que van dur aquest instrument que els era propi a Tarragona cap a la nostra vil·la, juntament amb altres jocs i espectacles” (A. Torras Corbella: 2009).

Els documents textuals del moment també reporten l’assiduïtat dels castells a la Festa Major de Sants d’ençà de 1876. El programa d’actes del mateix 1876, publicat a la premsa, n’és la primera mostra. Els castells hi són citats sota la veu genèrica “Xiquets de Valls”, sinònim de castells antany: “Dia 23 [d’agost]: Repique general de campanas y llegada de los Xiquets de Valls. / Dia 24[d’agost]: A las seis de la mañana los Xiquets de Valls recorrerán las calles de la poblacion al son de las grallas y tamborines ejecutando sus arriesgadas y difíciles torres […] á las tres de la tarde por segunda vez los Xiquets de Valls […] Dia 25 [d’agost]: Por la mañana los Xiquets de Valls” (La Crónica de Cataluña: 1876. AHCB. Diario de Barcelona: 1876. AHCB).

D’aquella ocasió s’ha aclarit que l’Ajuntament de Sants va contribuir a costejar la participació castellera, tal com consta al resum de la sessió municipal del 31 d’agost de 1876. Salvador Bertran, qui reapareixerà el 1878 repetint en aquest rol i de qui aleshores se sobreentén que residia a Sants, va recollir els diners municipals en nom dels castellers, aquí citats sota la veu “baile de valencianos”, encara més arcaica que la de Xiquets de Valls. Les 40 pessetes a escena, ni de bon tros van eixugar la despesa. L’empresa se suportava a l’època, com a tants llocs, mitjançant aportacions provinents de diverses mans, públiques i privades. Salvador Bertran, se sospita, ha d’ésser un veí originari de l’àrea històrica de castells que no va renunciar a aquesta tradició en el seu nou hàbitat: “Que se paguen a Jose Pons por el baile denominado de Diables en el dia de San Bartolome de este año cuarenta pesetas que se pagaran del capitulo correspondiente. / A Salvador Bertran por el baile de valencianos cuarenta pesetas” (AMDSM).

La presència castellera, ara sota la veu dels Xiquets de Valls, també va aparèixer anunciada al programa d’actes de la Festa Major publicat a la premsa el 1877: “El dia 24 [d’agost], fiesta del Santo Apóstol habrá repique de campanas seguido de un toque de dulzainas acompañando los «Xiquets de Valls», bastoneros, pastorcillos, «cercolets» y mojiganga […] El dia 25 [d’agost], á la misma hora que el dia anterior, recorrerán las calles los «Xiquets» y los bailes de mogiganga” (Crónica de Cataluña: 1877. AHCB. Diario de Barcelona: 1877. AHCB).

La transcripció del document al Diario de Barcelona va afegir que l’Ajuntament de Sants no va destinar cabals per a la participació castellera aquell cop, per preferir lliurar-los a la Parròquia perquè els destinés a beneficència: “la parroquia, á quienes se entregarán tambien los 20 duros con que en años anteriores el Ayuntamiento contrbuia para contratar á los «Xiquets de Valls»”(Diario de Barcelona: 1877. AHCB). Aquest acord municipal va aprovar-se en la sessió municipal de l’1 d’agost de 1877: “Que en la Fiesta mayor del presente año no se entregue cantidad ninguna para los bailes de la Sociedad denominada «Chiquets de Valls»; mas en cambio el cuerpo Municipal acuerda un donativo de cien pesetas para el citado dia á favor de los pobres que se satisfarán del capítulo de imprevistos” (AMDSM). La notícia també es llegeix al resum de la sessió aparegut a la premsa local (Eco de Sans: 1877. AMDSM).

La premsa local també va ressenyar de manera genèrica la participació castellera: “Mañana y tarde [del 24 d’agost] recorrieron las calles de la poblacion los Xiquets de Valls, que ejecutaron con grande aplomo sus arriesgados trabajos; divertía al público tambien una comitiva de Martorell con el característico ball de bastons” (Eco de Sans: 1877. AMDSM).

Unes línies també a la premsa local assenyalen que la presència castellera va endegar-se per la iniciativa d’un veí, de professió taverner. Salvador Bertran, abans citat? Salvador Bertran sí és fefaent que va representar de nou als castellers davant l’Ajuntament l’any següent, el 1878, i també, que el promotor casteller de 1877 regentava una taverna, un espai de sociabilitat per a la gent de classe popular, la condició social dels castellers d’antany, i els productes del qual incentivaven l’enrolament de castellers també antany. Qui s’apuntava a la pinya era recompensat amb tragos d’aiguardent o d’altres licors: “Dícese que un tabernero de esta [Sants] ha tratado de que venga á recorrer nuestras calles los días de la fiesta mayor una comitiva de Xiquets de Valls con su característica orquesta [la colla de grallers]” (Eco de Sans: 1877. AMDSM).

Salvador Bertran, com s’ha avançat, va gestionar de nou la participació castellera el 1878 a la Festa Major. La sessió municipal de l’Ajuntament de Sants del 31 de juliol de 1878 reporta que va sol·licitar l’ajut del govern municipal i que tan sols va aconseguir l’autorització d’actuació de la colla que pretenia emparaular. A hores d’ara no se sap si aquesta formació, del Pla de Barcelona o de Valls, es va avenir al tracte i, per tant, que va fer cap a Sants aleshores: “Se leyó un escrito firmado por Salvador Bertran pidiendo autorización para hacer venir la Colla y las grallas para divertir á esta poblacion en la fiesta mayor y que si este Ayuntamiento ayudará á sufragar los gastos de la misma. / Visto este Ayuntamiento acuerda conceder como concede á dicho Sor. el permiso que solicita sin retribución de alguna cantidad alguna de los fondos municipales” (AMDSM).

Una colla veritable de Xiquets de Valls, és a dir, de Valls, va comparèixer el 1879 a la Festa Major. Almenys dues publicacions barcelonines van anunciar-ho: “Para la fiesta mayor de Sans, que debe celebrarse el dia 21 [sic], han sido contratados los verdaderos Xiquets de Valls, que formaran las celebradas torres de gran número de pisos” (La Publicidad: 1879. AHCB) […] “Se nos dice que para la fiesta mayor de Sans, que debe celebrarse el 24, vendrán los verdaderos Xiquets de Valls á lucir sus habilidades” (El Diluvio: 1879. AHCB). Aquests mots van ressonar a la premsa de la pàtria dels Xiquets de Valls: “Dice un periódico de Barcelona que para la fiesta mayor de Sans que se celebra el 24 del corriente pasarán á aquella poblacion los verdaderos Xiquets de Valls á lucir sus habilidades” (Diario de Tarragona: 1879. BHMT. Diario de Valls: 1879. ACAC).

Un punt a favor de confirmar la concurrència d’una colla de Valls és al resum de la sessió de l’Ajuntament de Sants del 6 d’agost de 1879. Aleshores va aprovar-se la demanda d’uns veïns, se citen els noms de Salvador Barberà i Joan Soler, de sumar l’ajut del govern municipal i aquest cop va concedir-se, 50 pessetes al final, amb la condició que es cridés una colla de Valls. La formació, va concretar-se, havia de ser de “los mismos Xiquets de Valls y no otros con nombre supuesto”. La coincidència que Joan Soler es declarés membre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a l’edició següent, el 1880, i que aleshores pretengués emparaular-la en primera instància també rema en aquest sentit perquè insinua que va tenir en ment en primer terme de cridar una colla de Valls, en aquest la Colla Vella, ja el 1879: “Acto seguido diose cuenta de una instancia suscrita por los vecinos Salvador Barberá , Juan Solé y otros en demanda de que este Ayuntamiento les subvencione con alguna cantidad pues tratan de que vengan á la proxima fiesta mayor los tan celebrados «Xiquets de Valls» con los que se dará mayor animacion á la misma. / Abierta discusión sobre este asunto tuvo lugar un ligero debate en el que terciaron los Srs. [Jaume] Mas, [Simplici] Carol y [Boi] Compte proponiendo el primero se accediera á lo que vienen solicitando y los dos ultimos que se les de la autorizacion que solicitan pero sin subvencion alguna. Votadas estas proposiciones quedó aprobada la del trato á favor de la cual escribieron su voto los Srs. [Joan] Rabadá, [Joan] Roig, [Pere] Sala, [Antoni] Olivella y Presidente [Josep Escuté Pàmies] y desechada las de los Srs. [Boi] Compte y [Simplici] Carol á favor de las que votaron los Srs. [Pere] Riqué, [Rafel] Masclans y [Bonaventura] Bové. Seguidamente se abrió discusión acerca que cantidad contribuiria este Municipio á lo solicitando por los recurrentes proponiendose por el Sr. [Pere] Sala fuera con la de cincuenta pesetas pero con la estricta condicion de que fueran los mismos Xiquets de Valls y no otros con nombre supuesto y por el Sr. [Jaume] Mas con la de ciento veinte y cinco con las mismas condiciones iniciadas por el Sr. [Pere] Sala. Pasadas á votacion ambas proposiciones fue aprobada la del Sr. [Pere] Sala por mayoria de votos pues á su favor emitieron los suyos los Srs. [Pere] Piqué, [Rafel] Masclans, [Simplici] Carol, [Boi] Compte y [Bonaventura] Bové, y en contra ó sea á favor de la proposicion del Sr. [Jaume] Mas los Srs. [Joan] Rabadá, [Joan] Roig, [Antoni] Olivella y Presidente [Josep Escuté Pàmies]” (AHDSM).

El programa d’actes també va preveure la intervenció d’uns autèntics Xiquets de Valls: “Dia 24 [d’agost].– A las cuatro de la mañana saldrán los verdaderos «Xiquets de Valls» y varias mogigangas y recorrerán las calles de la poblacion […]Dia 25 [d’agost].–Recorrerán las calles los «Xiquets de Valls» y las mogigangas” (El Diluvio: 1879. AHCB).

Unes línies ratifiquen la presència castellera, per assenyalar l’actuació personalitzada a Josep Castellet Sampsó, diputat al Congrés dels Diputats de Madrid entre el 29 d’abril de 1879 i el 31 de març de 1884 per la circumscripció de Valls, convidat a la festa: “Ayer [25 d’agost] en la fiesta mayor del vecino pueblo de Sans, los «Xiquets de Valls» dieron una funcion de sus torres y castillos frente á la casa donde estaba convidado el señor [Josep] Castellet [Sampsó], diputado á Cortes por aquel distrito (La Publicidad: 1879. AHCB). La vinculació de Castellet amb Valls va traduir-se que a la premsa de Valls no passés desapercebuda la notícia (Diario de Valls: 1879. ACAC).

Xavier Güell

Aquesta entrada s'ha publicat en Sants i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.