La colla castellera vendrellenca dels “Mirons” va actuar tres vegades a la Festa Major d’Horta (Barcelona), els anys 1931, 1932 i 1934. Aquesta formació va aplegar l’entorn de la família Miró, el pal de paller de la qual va ser Salvador Miró Ramon, “Vador Miró”, fundador dels Nens del Vendrell el 1926 i un dels noms propis del món casteller del primer terç del segle XX. Bé, el 1931 van obrar-hi els Nens del Vendrell, per recuperar els “Mirons” aquesta denominació el 1929, a la Fira de Santa Teresa del Vendrell, per imposar-se el criteri de Pau Figueras Solé, “Pau Ganso”, l’aleshores cap de colla. Aquest va batallar sempre molt per salvaguardar la veu Nens, poc usada durant els tres anys darrers.
Els castellers vendrellencs van ser cridats els tres cops per intervenir en festivals esportius de la Unió Atlètica Horta, a banda d’exhibir-se fora de programa en d’altres espais públics d’aquella part de Barcelona. Això fa pensar que van fer-hi cap per recomanació d’algun vendrellenc resident a Barcelona, potser també dirigent de la Unió Atlètica Horta.
El 1931 la presència va ocórrer el diumenge 13 de setembre. El programa d’actes va anunciar que els “Mirons” havien d’animar les pauses dels encontres de rugbi i futbol que disputarien, respectivament, el Club Cornellà i Estadi Català, i la Unió Atlètica Horta i els reserves del Real Club Deportivo Español a la tarda al camp de la Unió Atlètica Horta, al carrer de Pella i Codina: “Para el próximo domingo, fiesta mayor, el Horta contenderá con un reserva completo de un club del grupo A. Antes de este encuentro partido de rugby entre dos potentes selecciones catalanas, y, para dar mas realce a las fiestas deportivas, en los intermedios los Xiquets de Valls levantarán algunas de sus típicas torres acrobáticas” (El Diluvio: 1931. AHCB) […] “Dia 13, a las dos y media, gran partido de rugby; a las cinco, partido de futbol entre el reserva del Español y el Horta. En los intermedios actuarán Els Xiquets de Valls” (El Diluvio: 1931. AHCB) […] “Durante el intermedio de los partidos los populares Xiquets de Vendrell levantarán artísticas y acrobáticas torres” (La Vanguardia: 1931. AHCB).
La premsa del Vendrell i algun corresponsal a la premsa de Barcelona, potser s’està parlant del mateix autor, van fer-se ressò de l’anada a Horta: “Els castellers Nens del Vendrell han sigut contractats per assistir a les festes que celebrarà la vila penedesenca de Sant Sadurní de Noia el dia 8 del corrent mes [setembre] i també per les que’s faran a Horta (Barcelona) el vinent dia 13” (El Baix Penedès: 1931. BPTB) […] “Como consecuencia de los últimos éxitos logrados por nuestros «castellers» en Vilafranca del Panadés [el 30 d’agost] han sido contratados para actuar el dia 8 en San Sadurní de Noya y el día 13 en la barriada de Horta, de Barcelona” (El Diluvio: 1931. AHCB).
Quatre fotografies també reporten la intervenció castellera, dues obra de Felip Capdevila Rovira i dues, de Joan Fonanillas Ginabreda. La primera de Felip Capdevila Rovira mostra un pilar de cinc al jardí d’una casa particular, a Casa Julià, una de tantes torres de la zona de famílies benestants on els “Mirons” no van desaprofitar l’oportunitat de fer una mica de bossa a canvi d’una actuació personalitzada (AMDHG). La primera fotografia de Joan Fontanillas Ginabreda és també d’aquest pilar de cinc en aquest escenari i instants (ANC). La segona de Felip Capdevila Rovira és també d’un pilar de cinc, però a la plaça Eivissa d’Horta, en la seva confluència amb el carrer d’Horta, davant de la seu de Fraternitat Republicana (AMDHG). A l’esquerra, prop de la pinya i d’esquena es reconeix als músics acompanyants. La segona de Joan Fontanillas Ginabreda és també d’un pilar de cinc, amb la colla de grallers d’esquena en primer terme, al Club de Tennis d’Horta (ANC).
Fotografia de Felip Capdevila Rovira (AMDHG).
Fotografia de Felip Capdevila Rovira (AMDHG).
Fotografia de Joan Fontanillas Ginabreda (ANC).
Fotografia de Joan Fontanillas Ginabreda (ANC).
Els castellers vendrellencs, ara sí sota la denominació “Mirons”, van repetir a la Festa Major d’Horta el 1932. La reaparició dels “Mirons” va succeir el 1931 a la Fira de Santa Teresa del Vendrell, per dividir-se els Nens en dos blocs. La gent afina a la família Miró va reconstituir la colla dels “Mirons”, mentre que qui va seguir fent confiança al cap de colla, Pau Figueras Solé, “Pau Ganso”, no va moure’s de la denominació Nens. Joan Miró Fons, “Jan Miró”, el fill menor de Salvador Miró Ramon, “Vador Miró”, va esdevenir el cap de colla dels “Mirons”.
El 1932 els “Mirons” també havien d’engrescar els temps morts d’un partit de futbol de la Unió Atlètica Horta en ocasió de la Festa Major, aquest cop el diumenge 11 de setembre i contra la Unió Esportiva Sant Andreu: “Dia 11, a las cuatro de la tarde, partido de fútbol entre los primeros equipos de la U. S. Sant Andreu y la U.A. d’Horta, disputándose una copa. Antes del partido y en el descanso «Els Xiquets Mirons del Vendrell» levantarán sus típicos castillos y torres” (La Vanguardia: 1932. AHCB (El Diluvio: 1932. AHCB) […] “Per a diumenge vinent, dia 11, Festa Major de la barriada [d’Horta], la Unió Atlètica d’Horta ha organitzat un partit de futbol entre els primers equips del Sant Andreu i Horta, els quals es disputaran la valuosa «Copa Generalitat de Catalunya». A la mitja part els populars «Xiquets Mirons del Vendrell», aixecaran llurs típiques torres” (La Veu de Catalunya: 1932. AHCB).
La premsa de Barcelona va ressenyar-ho amb prou feina: “Per a més interés del joc es disputava una valuosa copa, ofrena de la Generalitat de Catalunya. Amplia el porgrama de festa major una exhibició de Xiquets de Valls a la mitja part […] Els Xiquets «Mirons del Vendrell» foren molt aplaudits amb les seves arriscades torres durant la mitja part” (La Rambla: 1932. AHCB) […] “Y el partido de fiesta mayor también tuvo su fase más interesante en unos «castells de Xiquets de Valls», que nos ofreció una «colla» de Vendrell durante el descanso“ (El Mundo Deportivo: 1932. AHCB).
Al Vendrell sí van comentar que els “Mirons” no van superar el llistó del tres de sis i el pilar de cinc per no reunir prou components, el motiu, per afrontar una altra actuació al mateix temps en una altra Festa Major de barri de Barcelona, al Poble Nou. El Casino L’Aliança del Poble Nou va emparaular-los per actuar arreu del barri i també, entre d’altres instants, a l’entorn d’un partit de futbol, entre el Júpiter i el F.C. Barcelona, al camp del Júpiter, al Passeig del Triomf: “I ja que de castells parlem hem de dir que diumenge passat la colla dels «Mirons» va anar a Barcelona, on, dividida en dues colles actuà una d’elles al camp d’esports del «Jupiter» del Poble Nou, on aixecà els quatre de set, quasi be nets [de cara el quatre de vuit que ja tenien en ment de nou, després d’haver-lo abordat infructuosament set dies abans a la Festa Major de Torredembarra, el 4 de setembre] i el pilar de cinc, mentre l’altra meitat anà a Horta on feren un tres de sis i altre pilar de cinc” (El Baix Penedès: 1932. BPTB).
Al Poble Nou va anunciar-se: “Domingo, día 11, por la mañana, a las once y media, tronada y fuegos japoneses. Salida del «Nens del Vendrell» («Els Mirons»), acompañados de las «Gralles» en la Glorieta” (La Vanguardia: 1932. AHCB). Sobre el partit de futbol va ressenyar-se després: “Porque si el Júpiter, gracias a la agilidad de sus elementos y experiencia del desigual terreno, creaba juego con la misma facilidad con que —en el descanso— levantaron sus torres los «Xiquets de Vendrell», con la misma suavidad y orden con que estas se demostraron sin peligro acabó por imponerse el Barcelona y «desmontar» el ataque jupiterista [el Barcelona va guanyar per 1 a 3]” (La Vanguardia: 1932. AHCB).
Una correspondència de Barcelona a la premsa del Vendrell de Francesc Barot Sonet, vendrellenc amb inquietuds culturals i socials, i aleshores veí de Barcelona, també palesen la presència castellera vendrellenca a Horta el 1932. La seva alegria per retrobar expressions de casa va significar que glossés la participació dels “Mirons” i dels seus grallers habituals, la colla dels “Romees”, també del Vendrell. L’autor, però, va parlar dels Nens, no dels “Mirons”, per no estar al cas que un gruix d’elements dels Nens van refundar els “Mirons” la tardor anterior, ben segur, per no residir al Vendrell. Els dos acompanyants de Barot, dos altres vendrellencs establerts a Barcelona, al·ludeixen a Enric Sagarra Esvertit, “Ambrós”, i Joan Mercader Ramon, “Astor”, aquest darrer amb lligams estrets en el món graller i casteller del Vendrell. Joan Mercader Ramon, “Astor”, era germà del famós graller Josep Mercader Ramon, “Astor”, i gendre de Pau Miró Ramon, germà de Salvador Miró Ramon, “Vador Miró”, fundador dels Nens el 1926 i pal de paller dels “Mirons”. La notícia d’uns vendrellencs de Barcelona interessats en les coses de la terra, d’altra banda, aplana la idea ja comentada que la contractació dels “Mirons” / Nens tantes vegades a Horta va poder ser possible per moure’s entre bambolines algun vendrellenc també veí de Barcelona: “Entre la corrua de festes majors que celebren les barriades i poblacions dels contorns de la ciutat, diumenge va celebrar-la Horta que, a igual les demés, va confeccionar un atraient programa de festes entre quins números hi descollava la nota vendrellenca dels castells Nens del Vendrell. / Eren les quatre de la tarda quan junt amb els companys vendrellencs Joan Mercadé (a) Astó i Enric Sagarra (a) Ambrós, atrets per el tarannà d’anar a veure castells arribem a la plaça d’aquella població. Abans d’arribar-hi sentirem l’espinguet de les gralles «Romeas», començant allí la nostra satisfacció. / La plaça estava envaïda per una gran gentada i barrejats entre ella, i al seu mig, els castellers Nens del Vendrell, entre’ls qui ens barrejarem tenint la satisfacció d’estrenyer la mà a molts antics coneguts i altres compatricis joves que ignorem com es diuen, però que sols per el fet d’esser vendrellencs ens bastà per dir-los amics també, i molt més en sapiguer el nom de llurs families. Tota la conversa devingué en recordar coses passades i epissodis vendrellencs. / No tardaren les ordres preliminars de que s’anava a aixecar un castell; els grallers engegaren aquella nota estridenta del començament de la típica tonada que a ciutat no sentim gaire i que com més vells ens fem més ens commou, ens recorda l’esperit de la terra i més agradosa la trobem. Els castellers s’entrellacen, s’abracen i formen una veritable pinya d’homes; puja un jove que al dir-se’m qui era tinc encara més satisfacció; s’hi enfila un altre, i un altre, mentre una munió de gent vendrellenca aguanten per a que no caigui el castell pujat per aquells homes forts i ben plantats; el meu braç també s’hi ajunta i si be no hi és nessesari quant menys amb ell hi aportava els batecs del meu cor que sota aquell castell glatia de satisfacció comtemplant com la enxaneta, tant petita però tant gran, amb aquella serenitat en arribar a dalt i posant-se ben tieso, una mà a la cintura i allargant el braç dret saludava indicant que’l castell era fet. Fou allavores que la meva imaginació va recordar-me l’Angel del nostre campanar; fou allavores que vareig retirar el meu braç del castell i el vareig contemplar, segur i fort, i les meves mans s’ajuntaren en un aplaudiment que’s fongué entre la ovasió de la gran gentada que així premiava, com tantes vegades, els nostres típics castells, torres i pilars que’s feren. / Una bona tarda i un bon sol acompanyà la festa i s’associà al companyerisme per els nostres castellers, als que desitjem que segueixin impertérrits en mig de la germanor, voluntat i entussiasme que se m’emportaren la meva ànima i em feren refondre entre ells com un nen vendrellenc més que aprofita aquestes ratlles per a repetir el crit de ¡Visquen els castellers vendrellencs!” (El Baix Penedès: 1931. BPTB).
Els “Mirons” van poder deixar-se veure en un altre escenari aquella jornada, es recorda, l’11 de setembre i que va coincidir amb la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. Aleshores uns castellers, possiblement els “Mirons”, van fer cap davant del monument a Rafael Casanova, a la Ronda de Sant Pere de Barcelona, al districte d’Eixample, per honorar la figura del Conseller en Cap durant el setge de Barcelona en la Guerra de Successió en l’aniversari de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques. L’acció va esdevenir el primer precedent d’un acte habitual avui dia. En l’actualitat, quasi totes les colles actuen l’11 de setembre, s’hi insisteix, la Diada Nacional de Catalunya, a mesura que aquesta efemèride ha adquirit significació festiva, a més de la reivindicativa de consuetud.
Uns mots, apareguts alhora en diverses publicacions barcelonines, van assenyalar que “Los Xiquets de Valls, de la barriada de Horta, ejecutaron varias torres, que fueron muy celebradas por la multitud” al migdia davant el monument a Rafael Casanova (Las Noticias: 1932. AHCB. La Vanguardia: 1932. AHCB. La Humanitat: 1932. AHCB).
Aquestes “varias torres” dels “Xiquets de Valls, de la barriada de Horta”, doncs, van poder ser obra dels castellers que aquell dia es trobaven a Horta, però també, d’uns castellers de la vora, de Gràcia, dels feia poc reapareguts Xiquets de Barcelona, que tenien la seu al carrer Ausiàs March i que van sovintejar aquesta cita i d’altres de compromís polític en aquells anys per contagiar-se de l’eufòria i les expectatives d’autogovern a Catalunya aleshores al país arran de la proclamació de la Segona República a Espanya.
Els “Mirons” encara van tornar una tercera vegada a la Festa Major d’Horta, també per animar un partit de futbol de la Unió Atlètica Horta al voltant de la Festa Major. L’encontre va disputar-se la tarda del diumenge 9 de setembre de 1934 i, com el 1932, van enfrontar-se la Unió Atlètica Horta i la Unió Esportiva Sant Andreu. La premsa de Barcelona va comentar-ho abans i després: “Abans de començar el partit, els Xiquets Mirons del Vendrell faran exhibicions de les seves atrevides torres i castells” (La Veu de Catalunya: 1934. AHCB) […] “Abans del partit jugaren els infantils Horta-Barcelona i els populars Xiquets Mirons dels Vendrell. Aixecaren atrevides torres, que foren del grat de tothom” (La Rambla: 1934. AHCB).
La fotografia també reporta la participació dels “Mirons” aquesta vegada. Dues plaques quasi similars mostren un tres de sis net a la plaça Eivissa d’Horta, en la seva confluència amb el carrer d’Horta, davant la seu de Fraternitat Republicana. La circumstància que ja s’hagi presentat la instantània d’un pilar de cinc el 1931 en aquest mateix escenari fa pensar que la visita d’aquest estatge, per la seva situació cèntrica i la transcendència social de l’associació, esdevenia obligada, si no és que l’entitat també va col·laborar en la contractació dels castellers.
Fotografia de Carlos Pérez de Rozas (AFMB).
Fotografia de Pau Lluís Torrents Roig (BNE).
La primera placa és obra del fotoperiodista Carlos Pérez de Rozas (AFMB). La segona, és signada pel també fotoperiodista Pau Lluís Torrents Roig al reportatge ‘Los «Xiquets de Valls» levantan ya, por toda la tierra catalana, sus asombrosos castillos humanos’ que Gabriel Trillas Blazquez va publicar a la revista Crònica de Madrid, n’era el corresponsal a Barcelona, un mes després de la Festa Major d’Horta, el 7 d’octubre de 1934 (BNE). Aquesta darrera fotografia va ser identificada a Horta pel vendrellenc Pere Ferrando Romeu fa uns anys (P. Ferrando Romeu: 2012). A la cantonada esquerra de la fotografia de Carlos Pérez de Rozas s’observa, dret i mirant a la màquina de retratar, a Joan Miró Fons, “Jan Miró”, el cap de colla dels “Mirons”, dirigint la construcció del castell. A les dues fotografies es reconeixen diversos elements. Primer, al pare del cap de colla, Salvador Miró Ramon, “Vador Miró”, acotat, dues figures més enllà del seu fill i també mirant al fotògraf. Segon, l’habitud del llevant antany en els castells. Dret al cantó dret inferior es veu al casteller que duia el plateret per arreplegar diners d’entre el públic. I tercer, darrere el castell i a l’esquerra, als grallers acompanyants, els “Romees” de Vilobí del Penedès, és a dir, d’esquerra a dreta, a Josep Nin Mañe, “de ca la Noia”, de Sant Jaume dels Domenys, segona gralla, Sebastià Sendrós Fontanals, “Ros de les Cabanyes” o “Titot”, de Llorenç del Penedès, primera gralla, i Bonaventura Almirall Puig, “Tabola”, de Vilobí del Penedès, timbaler, l’últim dels “Tabola”, una nissaga de grallers i timbalers, i qui aportava la localització geogràfica a la formació.
La circumstància que Sebastià Sendrós Fontanals actués amb els mítics “Romees” del Vendrell, els músics habituals dels Nens des del seu debut el 1926 a la Fira de Santa Teresa del Vendrell i després també dels “Mirons”, va aplanar que la seva formació s’agenciés l’acompanyament bé dels Nens o els “Mirons” i també, la denominació “Romees” d’ençà de 1931, davant l’esvaniment dels “Romees” autèntics els últims mesos de 1930, per la pretensió de treure rèdit de la fama incontestable de la marca (B. Fontanals Argenter: 2010). Que els “Romees” de Vilobí del Penedès reunissin dos grallers, el primera i segona veu, i un timbaler, i també, que els grallers sonessin gralles curtes, d’ençà de 1931, van fer més creïble la seva pretensió de connectar amb els “Romees” autèntics.
Xavier Güell
El blog de Xavier Güell 