Els primers concursos de castells van convocar-se durant el període de la Renaixença Castellera. El context del moment va suscitar-ho. Si el debut de colles a Tarragona i el Vendrell d’ençà de 1926 va acabar dinamitzant l’activitat arreu del territori, el traspàs i reconeixement d’elements esportius van conduir que hi fes fortuna la fórmula competitiva dels concursos. Bé, el primer concurs de la història, però que no va guardar més continuïtat, va celebrar-se unes dècades abans, el 24 de setembre de 1902 a Barcelona en ocasió de les Fires i Festes de la Mercè, a la plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella de Barcelona, organitzat per la Federació Gimnàstica Espanyola i on van competir, segons s’assegura, les dues Colles de Xiquets de Valls de l’època, la Vella i la Nova de l’“Escolà”.
Així, van succeir quatre concursos durant la Renaixença. Dos a Tarragona, un el 2 d’octubre de 1932 i l’altre, el 24 de setembre de 1933, ambdós a la plaça de braus, a l’entorn de la Festa de Santa Tecla i oberts a formacions d’arreu. Un, a Vilafranca del Penedès el 30 d’agost de 1935, a la plaça de Vila, en el marc de la diada de Sant Fèlix i que va reunir a les dues colles de Valls i a la colla dels Xiquets del Vendrell que liderava Joan Julivert Nin, “Jan Julivert”. I un, al Poble Espanyol de Montjuïc (Barcelona) el 14 de juny de 1936 en el transcurs de la Segona Festa Major Penedesenca – Diada de les Comarques, que va endegar la Casa del Penedès de Barcelona, és a dir, penedesencs veïns de Barcelona, i que va circumscriure’s a formacions penedesenques, els Xiquets del Vendrell de Joan Julivert Nin, “Jan Julivert” i els “Mirons” del Vendrell.
La convocatòria d’un concurs durant la Renaixença, però, també va barallar-se a Vilafranca del Penedès el 1931, pel 30 d’agost, en el marc de la diada de Sant Fèlix, que se sàpiga a hores d’ara. El projecte no va quallar, però no per això sí es pot afirmar que esdevé una de les primeres puntes de llança d’aquesta iniciativa que tant ha quallat avui dia.
Unes línies de quatre setmanes abans del corresponsal vilafranquí al diari barceloní El Diluvio, de tendència republicana, per tant, amic de l’aleshores govern municipal vilafranquí, va parlar-ne. El trastocament d’esquemes essencials de la Festa Major de Vilafranca del Penedès el 1931 també devia tenir molt a veure en repensar-se la diada de Sant Fèlix amb el format d’un concurs. La defensa d’ideals republicans i laics, millor dit, de postures anticlericals a l’Ajuntament, que tan van transcendir arreu del país d’ençà de la proclamació de la Segona República l’abril de 1931, va traduir-se en l’esvaniment de les celebracions religioses al programa oficial de la Festa Major i la supressió de les processons i l’Entrada de Sant Fèlix, i en conseqüència, a l’esclat de debats virulents entre grups d’opinió locals rivals, entre laics i catòlics, entre republicans i monàrquics, entre progressistes i conservadors, els abanderats públics dels quals van ser, respectivament, els setmanaris Fructidor i Acció.
El corresponsal d’El Diluvio, endut per l’entusiasme, va donar el concurs per lligat per assegurar-hi la inscripció de totes les colles del moment –tret d’una del Vendrell– i, entre elles, suposadament revivificada per a l’ocasió, la “Penya Els Castellers”, uns primers “Castellers de Vilafranca”, a escena el 1928 i 1929. Al 1931 es documentada l’activitat dels “Caneles” del Vendrell, els “Mirons” del Vendrell, els Nens del Vendrell de Pau Figueras Solé, “Pau Ganso”, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Nova dels Xiquets de Valls i els Xiquets de Tarragona: “Las Sociedades recreativas están ultimando los trabajos de compaginación de sus respectivos festejos, que se celebrarán los días 29, 30 y 31 del corriente y 1 y 2 de septiembre. Desde luego podemos asegurar que ya están concertados en firme los siguientes: / Carrera ciclista para terceras y neófitos en un circuito de 82 kilómetros con valiosos premios; vuelta pedestre a Vilafranca; concurso de Xiquets, para el cual constan ya inscritas dos «collas» de Vendrell, dos de Valls, una de Tarragona y la de Vilafranca” (El Diluvio: 1931. AHCB).
Algun tracte, de fet, devia establir-se aleshores, atès que va anunciar-se alhora que la Colla Nova de Valls tenia en ment d’acudir-hi, tot i ser compromesa per a la Festa Major de Manresa: “Se’ns asegura que la Colla Nova té el propòsit d’acudir a Vilafranca el dia de la festa major, per a pendre part en el concurs de castells que s’hi ha de celebrar el dia 30” (Lluita: 1931. ACAC).
Les disputes polítiques també destapen la voluntat de celebrar-s’hi un concurs. Així, Acció, es recorda, de tendència conservadora i defensora dels postulats religiosos, va al·ludir-hi per reduir la participació a una colla els dies de Festa Major, la Colla Vella de Valls, i a dues, a la diada de Sant Fèlix, la jornada pensada pel concurs, la mateixa Colla Vella i els “Mirons” del Vendrell, per la seva intenció de criticar la gestió dels rivals polítics a l’Ajuntament: “Tant la colla vella com la colla del Vendrell feren uns castells com cal. El concurs de Xiquets anunciat –com el concurs de Bandes– quedà reduït a la mínima expressió. Si un concurs es pot fer amb un sol concursant –el dia de Sant Fèlix n’hi hagué dos–, és cert, hi hagué concurs” (Acció: 1931. VINSEUM).
La resposta des de Fructidor, es recorda, el portantveu dels elements aleshores al govern municipal, també va referir-s’hi: “El periodista «a sueldo de la reacción» ja s’ho tenia manegat. Encara que haguessin vingut deu colles de xiquets, ell hauria dit: / «Si un concurs es pot fer amb un sol concursant –el dia de Sant Fèlix n’hi hagué deu– és cert, hi hagué concurs». Aquest xicot el que fa amb el cap ho desfà amb els peus, tot s’ho arregla a la seva manera (com fa al tractar els programes) i embolica que fa foro” (Fructidor: 1931. VINSEUM).
Xavier Güell
El blog de Xavier Güell 