La Colla Vella a Barcelona el 1915

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va actuar a Barcelona el diumenge 23 de maig de 1915 a la Festa d’Infants i les Flors a benefici de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i que va endegar-se amb la intervenció de dues altres entitats catalanistes, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i la Cooperativa Mutual Catalana.

El festival també va esdevenir a remolc de la celebració l’endemà de la Pasqua Granada, temps habitual per esdeveniments d’aquesta mena, com testimonien aquestes línies a la premsa catalanista de Barcelona: “Fa alguns anys s’havia iniciat la tendencia a organisar festes primaverals de caràcter popular. Aquesta primavera les corporacions oficials no han mostrat el menor desig de seguir la tradició. Noresmenys, hi ha hagut també les seves festes. La iniciativa particular ha suplert la oficial […] Una de les manifestacions més formoses d’aquests esbargiments primaverals fou, sense cap mena de dubte, la festa anomenada d’Infants y de flors. El Turó Parch ne fou l’escenari y’ls beneficis que se n’obtingueren són destinats a la benemèrita Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana […] Tenint això present, no cal dir que la festa (en la qual cooperaren per un igual la Cooperativa mutual catalana, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç y de la Industria y altres elements d’actuació catalanista) tingué un caràcter bellament catalanesch. Homes de totes les branques del catalanisme’n foren els iniciadors y’ls propulsors; costums populars de tots els indrets de la terra catalana figuraven en el programa: dels xiquets de Valls a la sardana, dels ballets montanyenchs a les cançons populars. Per axò tot català’s sentía a la comarca ahont era originari y tots al or de Catalunya, de la qual es el cap y’l casal aquesta dolcíssima Barcelona, la ciutat de tots els catalans” (Ilustració Catalana: 1915. BC. Unes línies similars a: L’Esquella de la Torratxa: 1915. AHCB).

Aquest breu d’un mes abans, del 18 d’abril, a la premsa catalanista de Barcelona n’aporta la primera notícia. Els castells havien d’engrescar la diada, com dues altres manifestacions de la terra, un cor i una cobla de sardanes, per atorgar-li un accent patri inequívoc. L’aplec dels castells amb d’altres exercicis de la terra, de punts distints de Catalunya i fora del seu context o geografia habitual, ha estat –i és encara– recurrent al llarg del temps d’ençà de la primera meitat del segle XIX, per la voluntat expressa d’orquestrar-se performances pàtries; sobretot, en escenaris urbans, en especial, a Barcelona, el cap-i-casal de Catalunya, i a iniciativa d’elements amb inquietuds catalanistes o, almenys, pàtries: “A benefici de l’Ensenyança Catalana / Festival Popular / Tot just començats els treballs per a l’organització d’aquest festival popular, ja es pot preveure un magnífic exit. L’iniciativa promoguda pel Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de l’Industria i la Cooperativa Mutual Catalana, troba una franca i amorosa acullida ben digna de l’altra finalitat de la festa. / Des del moment ja’s pot asegurar que en dit festival, que’s celebrarà el dia de la Pasqua Granada, hi concorrerà una de les millors cobles empordaneses i el Chor de l’Escola Mossèn Cinto. Es vol que un número del programa el constitueixin els renomenats i típics Xiquets de Valls, i amb aquest fi s’efectúen gestions per a contractar-los i fer-los venir. Altres elements hi pendràn part, com s’anirà fent públic a mida que’s tingui noticia certa de que hi concorreràn” (La Veu de Catalunya: 1915. AHCB).

La premsa catalanista de Valls va confirmar l’emparaulament dels Xiquets de Valls una setmana més tard, el 24 d’abril: “L’Associació protectora de l’ensenyança catalana ha contractat als xiquets de Valls per les festes que celebrarà proximament” (Patria: 1915. ACAC).

La premsa catalanista de Barcelona no va trigar gaire a anunciar-ho, l’1 de maig. Aquí van concretar-se’n diversos detalls. Primer, la identitat de la formació actuant: la “colla d’En Sidro”, és a dir, la colla que liderava Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”, la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Segon, l’excepcionalitat, aleshores, de la presència d’una formació vallenca (“els típics Xiquets de Valls”) a Barcelona. L’anterior recula al 1904, a les Festes i Fires de la Mercè, a cura de la mateixa Colla Vella i la Colla Nova de l’“Escolà”. Les notícies immediatament posteriors a 1904 pertanyen als Xiquets de Gràcia. Tercer, els efectius mobilitzats: una quarantena de castellers, el número habitual antany, amb la imprescindible colla de grallers. I quart, l’escenari principal de l’actuació: el Turó Parc, un parc d’atraccions a Sarrià-Sant Gervasi, inaugurat feia pocs anys, el 1912: “Es pot anunciar que hi assistiràn els típics Xiquets de Valls, que fa anys no han estat a Barcelona. S’ha contractat la renomenada colla d’En Sidro, composta de mes de 40 individus, amb la corresponents secció de gralles. Aquest número donarà un relleu extraordinari al festival del Turó-Parc” (La Veu de Catalunya: 1915. AHCB).

Diverses publicacions, tant de Barcelona com de Valls, van publicitar el programa de la jornada. La Colla Vella aterrava a Barcelona des de Valls a les deu del matí amb tren i, abans de passar al Turó Parc, actuava a la plaça de Sant Jaume, per complimentar les autoritats, i a la plaça de Catalunya, entre d’altres espais cèntrics: “Demà, diumenge [23 de maig], a les deu del matí, arribaràn els típics «Xiquets de Valls» per a pendre part en la festa del Turó Park. Són més de 40 individus i aniràn acompanyats d’una secció de gralles. / Tant bon punt hagin arribat, es traslladaràn a la plaça de Sant Jaume, on realitzaran varis castells saludant així al Municipi de Barcelona i al Palau de la Generalitat. Després seguirán cap a la plaça de Catalunya, elevant alguns castells. Una Comissió del Comitè organitzador del festival anirà a l’estació a rebre’ls (La Veu de Catalunya: 1915. AHCB. La transcripció a: La Crónica de Valls: 1915. ACAC. Unes línies similars a: El Diluvio: 1915. AHCB. Las Noticias: 1915. AHCB)

La intervenció al Turó Parc ocorria a la tarda. El festival començava a dos quarts de quatre. El número tercer de l’ordre del programa, d’un total de deu, va preveure part de l’actuació castellera alhora que l’Orfeó Mossèn Cinto Verdaguer interpretava el conegut tema Xiquets de Valls de Josep Anselm Clavé: “Tercer. Castells pels «Xiquets de Valls», cantant al mateix temps l’Orfeó la composició d’En Clavé que porta aquest nom” (La Veu de Catalunya: 1915. AHCB. En castellà a: La Vanguardia: 1915. AHCB).

Aquestes línies a la premsa catalanista de Barcelona ressenyen genèricament la presència de la Colla Vella als instants i escenaris anunciats, al matí a la plaça de Sant Jaume i d’altres llocs del voltant i a la tarda al Turó Parc, d’ençà de la seva arribada a les deu del matí malgrat el temps rúfol de la jornada: “La iniciativa de les benemèrites entitats Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria i Cooperativa Mutual Catalana, tingué ahir [diumenge 23 de maig] una bella realització en la magnífica festa que fou celebrada al Turó Park, i l’èxit de la qual és el millor premi a les angunies que hagué d’endurar el Comitè organitzador davant l’aspecte que presentava el temps aquests darrers dies. El d’ahir es presentà brúfol i emplujat, fins el punt de fer pensar en una sospensió forçosa de la Festa. Però els Xiquets de Valls arribaren en el tren de les deu; la cobla Principal de Perelada ja era aquí; al Turó Park tot era a punt i a la migdiada fou decidit celebrar el festival fos com fos. / I veusaquí que a primeres hores de la tarda el cel començà d’aclarir-se i a la de començar la festa brillava un sol esplèndid. Els tramvíes de la general i el tren elèctric començaren de pujar gent cap al Turó, s’ompliren aviat aquells jardins d’animació i bullicia i es començà l’execució del programa amb un concert de la Banda Municipal, al qual seguí una escollida audició de cançons per l’Orfeó Gracienc, dirigit pel mestre Balcells amb aquell pericia que li és, per tothom reconeguda. «Sota de l’olm», «El dimoni escuat», «Les ginesteres», obtingueren una justísssima execució i merescuts aplaudiments. / Els Xiquets de Valls, que ja al matí havien animat els passeigs cèntrics de la nostra ciutat, així com la plaça de Sant Jaume, amb l’espinguet de les típiques gralles i l’espectacle dels seus castells, es posaren també a la tasca amb gran entusiasme, realitzant veritables prodigis de «força, equilibri, valor i seny», com diu En Clavé en la seva cançó. Precisament mentre executaven el primer castell (i aquest fou un dels moments culminants de la festa) l’Orfeó Gracienc cantà l’obra d’En Clavé, produint l’espectacle un efecte magnífic que obligava a l’aplaudiment. / Els «braus xiquets» mereixen realment un complet elogi per la voluntat amb què es posaren al servei del Comitè, no cansant-se de executar castells de tota mena, espadats, aixecats a pols, etc.” (La Veu de Catalunya: 1915. AHCB. Unes línies similars a: Patria: 1915. ACAC).

Aquestes altres línies, també a la premsa catalanista de Barcelona, reporten el sarau patri que va orquestrar-se al matí a la plaça de Sant Jaume i després a la seu del CADCI, a la Rambla de Santa Mònica núm. 25, per coincidir la Colla Vella amb el Cor Germanor Empordanesa del Casino Menestral de Figueres i la Cobla Antiga de Pep de Figueres que també es trobaven aquell dia a Barcelona: “El Chor de Figueres «Germanor» Ampurdanesa i la cobla antiga «d’En Pep», arribades ahir [diumenge 23 de maig], es dirigiren a saludar l’Ajuntament. I a la plaça de Sant Jaume es trobàren amb els Xiquets de Valls que havíen vingut a Barcelona per la festa del Turó Park, i que també anaven a saludar la corporació municipal. / I heusaquí com s’improvitzà en aquell indret una bonica festa, aplegant-s’hi molta gernació, malgrat el temps plujós que obligava sovint a estendre els paraigües. / La rondalla entonà algunes cançons del seu repertori, i els Xiquets construïren, amb la seguetat en ells peculiar, espadats, castells i torres aplaudint el públic entusiasmat a uns i a altres. / Amb la rondalla, que és una secció del Casino Menestral de la capital de l’Empordà [Figueres], vingueren el primer tinent d’alcalde [de l’Ajuntament de Figueres] don Rafel Ramis [Romans], el president de la secció senyor [Josep] Pey [Calvet] i el director senyor [Simó] Gratacós [Oliveras]. Els acompanyaren els senyors [Josep] Puig i Esteve i Bas, president i vis-president del C.A. de D. del C. i de la I. / Després del concert, i de tocar la cobla una sardana, pujà la senyera al balcó, on hi havía el senyor [Joan] Pich [Pon, regidor de l’Ajuntament de Barcelona], i fou saludada amb grans aplaudiments. / El senyor Pich col·locà a la senyera una corbata, obsequi de nostra corporació municipal. Per cert que la llegenda de la dita corbata és en castellà, i a fe que ningú atinava el motiu de que s’hagués d’escriure en castellà una cosa dirigida a la tan catalana gent de l’Empordà. / Es reuniren després tots a la Sala de Cent, on parlaren el senyor [Josep] Puig i Esteve, l’Ignasi Iglesias [Pujades] i l’alcalde accidental, donant la benvinguda als chors i a la cobla, que encarnen l’esperit de la terra catalana. / En nom dels presents agraïren les falagueres frases pronunciades, el senyor Ramis i el representant del Casino Menestral senyor Saserras. / Després d’obsequiats amb xampany, se n’anaren chors, cobla i Xiquets de Valls a saludar el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria, on s’improvitzà una audició, aixecant també els Xiquets alguns castells en l’espaiosa sala d’actes” (La Veu de Catalunya: 1915. AHCB. Unes línies similars a: Las Noticias: 1915. AHCB).

La presència castellera a la plaça de Sant Jaume també apareix en aquests mots burlescos. La referència a l’origen camptarragoní lliga amb què hi fes cap una colla vallenca, la Colla Vella: “També ens han visitat els honorables Xiquets de Valls, alçant castells i espadats davant de la Casa de la Vila. / Mentre els forçuts tarragonins feien gala de la seva habilitat amb els seus arriscats equilibris, un eixerit regidor regionalista que’ls contemplava des del balcó del mig, va exclamar: / -Noi que’n saben d’enfilar-se! … Sembla que ho hagin après de la nostra colla!” (L’Esquella de la Torratxa: 1915. AHCB).

Tres instantànies assenyalen el nivell de les construccions plantades: el millor, castells de set, el sostre aleshores. Una fotografia de Frederic Ballell Maymí palesa la construcció d’un tres de sis, potser aixecat per sota, a la plaça de Sant Jaume (AFMB). La placa va publicar-se dies després en un setmanari catalanista il·lustrat (Ilustració Catalana: 1915. BC). Una altra instantània d’aquest tres de sis, obra de Josep Brangulí Soler, va publicacar-se el diumenge següent a la premsa de Madrid (Blanco y Negro: 1915. Hemeroteca ABC). De Frederic Ballell Maymí és una imatge amb un quatre de set a la tarda al Turó Parc (AFMB) i que també va aparèixer en un setmanari catalanista il·lustrat dies després (Ilustració Catalana: 1915. BC).

Fotografia de Frederic Ballell Maymí (AFMB).

Fotografia de Frederic Ballell Maymí (AFMB).

Xavier Güell

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.