Sobre els últims pilars de sis pretèrits durant la Decadència

Lluís Solsona Llorens va escriure el següent al setmanari vilafranquí Panadés el 29 d’agost de 1968, a partir del testimoni de Ramon Pena Tondo, “Pau de l’Angeló”, antic casteller de la Colla Nova de Valls i, més endavant, també de la Colla Vella: “El día de San Juan del año 1962 [a Valls] sostuvimos una entrevista con el amigo y viejo «casteller» vallense Pau del Angeló, que entonces contaba 76 años de edad y que había formado casi toda su vida en la «Colla Nova» de Valls. Creemos que en su memoria reunía las garantías del caso. / Sobre los últimos «pilars de sis» que se realizaron en la Epoca de Oro de los «Castells» nos dijo que fueron levantados allá por el año 1904 por la «Colla Nova» de Valls, uno en Vilafranca y otro en Barcelona y que ambos fueron llevados al balcón de los respectivos Ayuntamientos. / En este «Pilar de sis» de Vilafranca dijo que él subió a «quarts», que su padre, Agustí del Angeló, lo paró a «segons» y que a «terços», iba Jaume del Querido, que de «anxaneta» subió un hijo de un tal Isidro de Granots y que le parecía que el «quint» era Llorençó, padre los actuales «castellers» del mismo apodo. / Recordaba, también, que en el de Barcelona subieron los mismos hombres, a excepción del «terç» que fué sustituído por un tal «Trenca-avellanes»” (Panadés: 1968. VINSEUM).

El testimoni, doncs, assegura que la Colla Nova va protagonitzar els darrers pilars de sis, en la modalitat del balcó, del període de la Decadència en una data imprecisa a primers del segle XX, s’esmenta cap allà el 1904, a la Festa Major de Vilafranca del Penedès i a Barcelona, se suposa, a les Fires i Festes de la Mercè.

Diversos elements fan pensar que els espadats sí van plantar-se, almenys en el cas de Barcelona, el 1902 a cura de la Colla Nova de l’“Escolà”, una formació que guarda algun lligam amb la denominació Colla Nova.

La circumstància de tractar-se del desplaçament d’uns Xiquets de Valls a Barcelona ho acota a cinc anys d’entrada, al 1892, 1897, 1901, 1902, 1904 i 1915. Aquesta afirmació parteix del següent.

El cas de protagonitzar-ho una Colla Nova, l’antiga Colla Nova, la Colla de l’“Escolà” o la seva successora, la Colla Nova de l’“Escolà”, redueix aquests sis anys a dos ja a continuació, al 1902 i 1904.

El 1892, a la commemoració del quatre-cents aniversari del descobriment d’América, tot indica que va fer-hi cap la Colla Vella, encara que un text també fa esment a la Colla de l’“Escolà”. El 1897, a les Festes de la Mercè, una formació de Xiquets de Valls a hores d’ara ignota. El 1901, el 4 d’agost a la plaça de toros “El Torín”, la Colla Vella o la Colla de Xiquets de Valls de Gràcia, uns antics Xiquets de Gràcia, com es coneix avui dia. El 1902, a les Festes de la Mercè, tant la Colla Nova de l’“Escolà” com la Colla Vella. El 1904, a les Festes de la Mercè, la Colla Vella i una altra liderada per “J. Fabregas”, el cognom de la família que liderava la Colla Nova de l’“Escolà”, però també potser el d’un vallenc dirigent de la Colla de Xiquets de Valls de Gràcia. Aquí també coincideix que el capdavanter d’aquesta formació barcelonina, un encara incògnit Andreu Vicens, va representar aquell any a la Colla Vella. I el 1915, el 23 de maig a la Festa d’Infants i les Flors a benefici de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, la Colla Vella.

L’opció de 1897 guarda els seus números per la notícia de completar-s’hi un pilar de sis aixecat per sota i al balcó de l’Ajuntament de Barcelona el migdia d’aquell 23 de setembre. Però cau per trobar-se aquells dies l’antiga Colla Nova a Tarragona en ocasió de les festes de Santa Tecla, compromesa pel vallenc Pau Cavaller Marimon, i figurar tres destacats membres de l’antiga Colla Nova en l’alineació d’aquests pilars de sis, com es veurà de seguida.

La identificació dels pilaners, s’acaba de dir, tres d’ells reconeguts elements de l’antiga Colla Nova, també duen tan sols al 1902 i 1904. Això darrer, per tant, també dóna ales a qui defensa la fusió de la Colla de l’“Escolà” i l’antiga Colla Nova dels “Querido” a cavall de 1901 i 1902. Els tres pilaners, de fet, són de la mateixa nissaga dels “Querido”.

Ramon Pena Tondo, “Pau de l’Angeló”, va fer saber a Lluís Solsona Llorens els noms de tres castellers de substrat de l’antiga Colla Nova. Agustí Pena Ferrer o Gumà, “Agustí de l’Angeló”, pare de “Pau de l’Angeló”, era el segon. La fe de baptisme del seu primogènit, Agustí Pena Tondo, recull que el segon cognom d’“Agustí de l’Angeló” era Gumà, no Ferrer; la seva mare es deia Francesca Gumà aquí. La fe de baptisme del mateix “Agustí de l’Angeló” també esmenta Gumà com a cognom matern seu, però aquí la seva mare no es deia Francesca Gumà sinó Francesca Ferrer Gumà. Jaume Aubareda Calbet, “Jaume de Querido”, fill de Josep Aubareda Rodon, “Querido”, i nebot de Joan Aubareda Rodon, “Querido”, respectivament, dirigent i cap de l’antiga Colla Nova, era el terç. I el mateix Ramon Pena Tondo, “Pau de l’Angeló”, ja s’ha dit, fill d’Agustí Pena Ferrer o Gumà, “Agustí de l’Angeló”, era el quart.

Ramon Pena Tondo, “Pau de l’Angeló”, d’altra banda, guardava més arrels amb la Colla Nova per la banda del seu pare. El seu avi patern, Pau Pena Aubareda era cosí segon dels germans Josep i Joan Aubareda Rodon, de “cal Querido”, ja s’ha dit, dirigents de l’antiga Colla Nova. Això, per tant, també el feia parent del terç, Jaume Aubareda Calbet, “Jaume de Querido”, ni que fos de lluny. Però Ramon Pena Tondo, “Pau de l’Angeló”, també atresorava lligams molt profunds amb la Colla Vella. La seva mare era Rosalia Paulina Tondo Vidal, filla de Ramon Tondo Ballart, germà d’Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”, l’aleshores cap de la Colla Vella. El seu avi, Ramon Tondo Ballart, a diferència del seu oncle-avi, Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”, doncs, no va condicionar l’acceptació d’un gendre en funció de seva militància castellera. Isidre Tondo Ballart, Isidre de Rabassó”, és prou conegut que va donar el vist-i-plau a que la seva filla Rosa Tondo Dilla, “Rabassona”, es casés amb Joan “Pau” Plana Vallvé, “Pau del Ganxo”, el 26 d’abril de 1891, a que aquest es passés de la Colla Nova a la Colla Vella.

Solsona també va recollir els noms de tres pilaners més. Llorenç Fabra Vidal, “Llorençó”, amb arrels en la Colla Vella, potser en va ser l’aixecador. Això darrer, per tant, fa suposar que va secundar l’escissió de la Colla Vella liderada per Anton Fàbregas Mialet, “Anton de l’Escolà”, a cavall de 1894 i 1895, que va donar pas a la Colla de l’“Escolà”, coneguda com Colla Nova de l’“Escolà” o Colla Nova d’ençà de 1902 i que va integrar a elements de l’antiga Colla Nova comandada a finals del segle XIX per la família “Querido”. Un fill d’”Isidre de Granots”, possiblement, fill del camàlic “Granots” que “sempre anava amb un mocador vermell lligat al cap”, que el vallenc Josep Batalla Ribé recordava (Cultura: 1975. ACAC), d’enxaneta. I el “Trenca-avellanes”, que va substituir a Jaume Aubareda Calbet, “Jaume de Querido”, a Barcelona. El renom “Trenca-avellanes” també s’associa amb la Colla Vella i, per tant, ens trobaríem amb un altre casteller que, com Llorenç Fabra Vidal, “Llorençó”, devia passar de la Colla Vella a la Colla de l’“Escolà”. Pere Ferrando Romeu ens ha recordat que la transcripció d’una cantarella que recitava Josep Domènech Trenchs, “Xaconet”, antic casteller de la Colla Vella, sobre l’alineació del mític quatre de nou net de la Colla Vella el 1881 a les Festes de Santa Tecla de Tarragona, que es llegeix en un text del vallenc Pere Mialet Rabadà del 1963, situa al pis de sisens a “Anton de «Trencavellanes»” (F. Piñas Brucart: 2006. CPFR).

L’edat dels castellers en dansa també aplana la hipòtesi dels anys 1902 i 1904. Agustí Pena Ferrer o Gumà, “Agustí de l’Angeló”, el segon, tenia 40 anys el 1902 i 42, el 1904; va néixer el 27 de febrer de 1862. Jaume Aubareda Calbet, “Jaume de Querido”, el terç, 34, el 1902 i 36, el 1904; va néixer el 21 de maig de 1868. Ramon Pena Tondo, “Pau de l’Angeló”, el quart, quasi 16, el 1902 i quasi 18, el 1904; va néixer el 16 d’octubre de 1886. I Llorenç Fabra Vidal, “Llorençó”, el possible aixecador, 12, el 1902 i 14, el 1904; va néixer el 14 d’abril de 1890.

L’any 1904, però, falla al final, i, per tant, guarda més números el 1902, si la Colla Nova de l’”Escolà” era els mateixos dies a Tarragona en ocasió de les festes de Santa Tecla. La plaça ja era seva aleshores per passar de la Colla Vella a la Colla Nova de l’”Escolà” l’aleshores home fort dels castells a Tarragona, Anton Pomerol Nogués. Anton Pomerol Nogués va encarregar-se d’aquests afers quan va deixar-ho el seu sogre i de seguida morir el seu cunyat, Rafel Calbet Cosidó.

Anton Pomerol Nogués, gendre del vallenc Pau Calbet Boleda, “Pau de Valls”, va comprometre la participació de la Colla Nova de l’”Escolà” el 1904 a Tarragona. Això sí, per assolir-hi objectius modestos, els dos castells de set bàsics (AHCT). Això darrer, per tant, recupera la possibilitat que el gruix de la gent de l’“Escolà sí fos aquells dies a Barcelona, per refiar-se que els afeccionats locals suportessin l’actuació de Tarragona.

Però que les colles no es trobessin tan fortes, la decadència cavalcava implacable, per poder afrontar dos compromisos alhora hi rema en contra. I també, que no s’hagi escatit a hores d’ara cap membre de la família “Escolà” que s’ajusti a la referència “J. Fabregas”, es recorda, qui va rebre els diners a compte de la suposada participació de la Colla Nova de l’“Escolà” el 1904 a les Festes de la Mercè de Barcelona, encara que se sap de l’establiment de membres de la nissaga a Barcelona, almenys a Gràcia i Poble-Nou. De fet, els pocs diners que se li van lliurar i que l’apunt es refereixi a uns genèrics “Xiquets de Valls” suggereixen més aviat el pagament a una colla local. La quantitat inferior fa pensar que no se li va reconèixer l’entitat d’una colla de Valls i tampoc, les despeses de viatge i estada. “J. Fabregas” va rebre 625 pessetes per “(Xiquets de Valls)”, mentre que Andreu Vicens 1.000, per “(id. id. [Xiquets de Valls] (colla vella)” (ACMB).

Xavier Güell

Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.