Una crònica inèdita de la Festa Major de l’Arboç de 1928

La colla de Xiquets de Valls a plaça durant el període 1927-1929, per uns, la Colla Vella i per d’altres, una fusió de la Colla Vella i la Colla Nova de l’”Escolà”, va fer cap el 1928 a la Festa Major de l’Arboç; aquell cop els dies 25, 26 i 27 d’agost, dissabte, diumenge i dilluns.

Una correspondència tramesa des de Valls a La Publicitat va parlar-ne: “Contractada per l’Ajuntament de l’Arbós la colla de castellers local [de Valls], ha actuat durant els dies de festa major d’aquest poble. / Abans de la partida havia fet anunciar que aixecaria el tres i quatre de set, el dos de sis i el pilar de cinc carregat i descarregat. / Aquest propòsit fou considerat pels seus rivals de les colles de Tarragona i del Vendrell com una temeritat car sabien que els castellers vallencs només havien quedat amb un dels seus terços a causa de defuncions i malalties. / Ignoraven, encara, que el dia anterior l’únic terç que restava havia estat ferit al costat d’un ull, a la cort de casa seva. / La paraula, tanmateix, havia estat donada, i calia anar a l’Arbós a complir la prometensa o fer riure als rivals. / A Valls no manquen castellers retirats o que només en fan en circumstàncies molt clareres. Entre aquests es trobaren dos terços: n’hi havia prou, car el tercer seria el de sempre, el qual, ferit i tot, amb el cap embenat, s’entossudia a carregar-se els pisos a les espatlles. / Després de l’ofici, tots els castells anunciats foren fets i acabats. Reeixiren com poques vegades. / En lloc de mofes, els rivals anaren a felicitar-los, especialment a «Joanet de Genillo», el coratjós terç del cap embenat. / La colla ara és a Vilafranca, com cada any” (La Publicitat: 1928. AHCB).

Aquest text, doncs, destapa diversa informació d’aquella presència castellera, alguna d’ella desconeguda. Primera, l’assoliment el migdia de Festa Major després de l’Ofici davant de l’Ajuntament: dels dos castells de set bàsics, el tres i quatre de set, i altres construccions en consonància, el dos de sis i el pilar de cinc, és a dir, allò que es va anunciar i el súmmum des de feia dues darreres dècades a les diades de més compromís. La premsa de Valls va publicitar abans de la cita la intenció d’alçar-s’hi “el quatre i el tres de set, el dos de sis i el pilà de cinc” (Acció Comarcal: 1928. HCT. La Crónica de Valls: 1928. ACAC). Segona, la constatació de l’extensió de la rivalitat entre colles de distintes poblacions d’ençà de la fundació dels Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell el 1926, atès l’interés del fer dels vallencs des d’aquestes formacions darreres. Així, castellers de Tarragona i el Vendrell van fer-hi acte de presència i, a més, van haver de rendir-se als vallencs al final. La premsa de Valls també va estar al cas de la felicitació als Xiquets de Valls per part d’integrants dels Nens del Vendrell (Acció Comarcal: 1928. HCT). Tercera, la feblesa, de tota manera, de la colla vallenca, perquè la il·lusió que va suscitar l’any anterior, el 1927, el del seu debut, va rendir-se a l’evidència el 1928 per no imposar-se una dinàmica engrescadora i, en consonància, no abundar-hi els recursos i la joventut. De fet, el pols dels Xiquets de Valls no va dinamitzar-se de debò fins Sant Joan de 1930 amb la represa de la dualitat de colles. Així, els rivals no van esperar-se que reeixís a l’Arboç el 1928 per no disposar de prou personal si havia mort feia poc algú o d’altres es trobaven malalts. Aquí cal recordar la defunció de Joan Perelló Civit unes setmanes abans (La Crónica de Valls: 1928. ACAC) i que la mateixa La Publicitat va aclarir que va haver de repescar a corre-cuita a uns veterans per cobrir el pis de terços. I quarta, que la notícia del paper del terç “Joanet de Genillo”, és a dir, Joan Serra Fábregas, dóna ales a qui sosté que cal parlar de la Colla Vella, no d’una colla fusionada, perquè el seu substrat casteller coincideix amb el de la majoria, per no dir tots, dels castellers identificats d’aquest període a hores d’ara. Joan Serra Fábregas és fill de Joan Serra Miret, “Joan de Genillo”, i net de Joan Baptista Serra Freixes, “Batista de Genillo”, i Fèlix Fábregas Miquel, “Feliet” o “Jaio Fèlix”, tots ells sense discussió castellers de renom de la Colla Vella. Una crònica de Francesc d’Assís Gazo Fargas de 1931 va assenyalar que els terços titulars abans de 1931 eren Jaume Ciutat Cosidó, Albert Parés Güell, “Esbert de Parés”, Joan Serra Fábregas, “Joanet de Genillo”, i el cap de colla Ramon Tondo Dilla, “Gravat de Rabassó”, tots quatre també de trajectòria dilatada en els rengles de la Colla Vella; les seves dates de naixement són, respectivament, el 13 de maig de 1867, l’1 de juny de 1878, el 30 de novembre de 1881 i l’1 d’abril de 1882 (AHAT).

Xavier Güell

Aquesta entrada ha esta publicada en Arboç, castells. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.