Lluís Baget Papiol, enxaneta dels antics Xiquets de Gràcia

L’exemplar de febrer de 1934 de Mai Enrera, Butlletí del Club Excursionista de Gràcia, va fer lloc a l’article ‘Els «Castells» de Valls’ de Lluís Baget que presenta de manera amable diversos trets genèrics i prou coneguts dels castells. L’autor, tant per refermar la veracitat dels seus mots com per enorgullir-se de la seva antiga condició de casteller i, a més, vallenc, va finalitzar l’escrit amb la informació inèdita que d’infant va exercir d’enxaneta a la colla que va formar-se a Gràcia a voltants de 1890, una més de les antigues fornades de Xiquets de Gràcia, a iniciativa de camptarragonins establerts al Pla de Barcelona arran la crisi econòmica i social aleshores al Camp de Tarragona. Aquí també va ratificar el testimoni amb la frescor de la vivència d’una llenya a la Plaça de la Vila de Gràcia, amb ell d’enxaneta, i on ell va anar a parar a la font al peu de la torre que hi ha al centre de la plaça, anomenada Campanar de Gràcia, Torratxa de Gràcia o Torre del Rellotge: “El que aquest treball escriu, vallenc, de petit féu d’enxaneta a Gràcia, on hi havia hagut una colla de castellers (que durà tres o quatre anys, cap allà a l’any 1890) formada per gent del Camp de Tarragona, escampada per la filoxera. Encara recorda com si fós ara, un castell fet davant de la Casa de la Vila que caigué i ell, l’enxaneta, anà a parar a la font del campanar” (Mai Enrera, Butlletí del Club Excursionista de Gràcia: 1934. CDOCA).

La consulta dels Llibres Sagramentals de la Parròquia de la Mare de Déu del Carme de Valls destapen la identitat d’aquest Lluís Baget i la credibilitat irrefutable del seu testimoni si també constaten la seva condició de vallenc, veïnatge a Barcelona i edat d’enxaneta al voltant de 1890. Aquí es llegeix que Lluís Baget Papiol, fill d’Antoni Baget Pons, forner, de la Selva del Camp i veí de Valls, i Antònia Papiol Soler, de Salomó i també veïna de Valls, va néixer a Valls l’11 de desembre de 1881, i va residir més endavant a Barcelona si també és anotat que va casar-se el 14 de febrer de 1909 amb Magdalena Guades Oller a la Parròquia de la Mare de Déu del Carme de Barcelona (al barri del Raval) i el 21 de juny de 1942 amb Cecília Zamora Chaure a la mateixa Parròquia (AHAT).

Els Xiquets de Gràcia de Lluís Baget Papiol, per acabar, han de ser els atropellats per un carro desbocat la tarda de la diada de la Festa Major de Gràcia, el 15 d’agost, de 1888 al carrer Gran de Gràcia, i que encara són documentats a la Festa Major de Gràcia el mateix 1890. Els veïns del carrer de Quevedo de Gràcia van preveure el 17 d’agost de 1890 “Alboradas y por la tarde sortija, carreras de sacos, torres llamadas dels Chiquets de Valls” (El Diluvio: 1890. AHCB).

Xavier Güell

.

Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, castells, Gràcia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.