Tres colles de Xiquets de Valls el 1901 a Tarragona per Santa Tecla

Tarragona, en consonància al seu arrelat substrat casteller, és una de les poques poblacions que va refiar-se alhora almenys un cop de les tres colles de Xiquets de Valls a plaça a cavall dels segles XIX i XX, la Vella, la Nova i la de l’”Escolà”. Això va ocórrer el 1901 en ocasió de les festes de Santa Tecla i la seva contractació va dur la seva cua, tal com destapa, sobretot, una col·lecció d’esborranys sobre les reunions de la Comissió organitzadora de la celebració.

D’entrada, la premsa de Tarragona va assenyalar que la Comissió Municipal de Festes va acordar el vespre del 14 d’agost que, com tantes vegades abans, no hi havien de faltar castells: “habrá […] xiquets de Valls” (Diario de Tarragona: 15 agost 1901. HT).

L’esborrany de l’acta de la reunió d’aquesta Comissió de Festes una setmana més tard, el 20 d’agost, descobreix que els regidors Josep Maria Juval Malet i Josep Teixidó Rimbau van responsabilitzar-se de l’assumpte dels castells: “Para llevar mejor á cabo los trabajos de esta Comision, se comisiona á los señores [Josep Maria] Juval [Malet] y [Josep] Teixidó [Rimbau] que se encargue de contratar las Collas de Xiquets de Valls y las danzas del país” (CDOCA). Uns mots similars es llegeixen a la premsa de Tarragona (Diario de Tarragona: 1901. BHMT. Diario del Comerció: 1901. BHMT).

L’esborrany d’una setmana més tard, del 26 d’agost, aclareix que l’Alcalde, Miquel Malé Clos, va recordar als comissionats de festes la repercussió de la legislació laboral vigent, les Lleis de 13 de març i 13 de novembre de 1900, en els castells, atès que els castells eren tipificats d’activitat laboral i, arran d’això, que no era permesa la participació de castellers menors de 14 anys. La insistència en aquest punt, de tota manera, fa pensar que la normativa s’incomplia sovint. L’Alcalde va obrar en aquest sentit després de reunir-se amb el conjunt de la Junta Local de Reformes Socials, l’entitat encarregada de vetllar en aquests afers a l’època. L’alcalde presidia aquesta Junta, el càrrec esdevenia inherent al d’Alcalde, i la resta de membres eren patrons d’empreses, treballadors i un eclesiàstic: “El Señor Alcalde entera á la Comisión de una entrevista que ha celebrado con los individuos de la Junta Local de reformas sociales, los cuales le han manifestado en cuanto á los Xiquets de Valls, que los anxanetas de mas de 14 años de edad, pueden hacer los castillos, pero si tienen menos edad, no” (CDOCA).

La premsa de Tarragona recull que la reunió de la Junta Local de Reformes Locals va tenir lloc dos dies abans, el vespre del 24 d’agost (Diario de Tarragona: 1901. BHMT). Un paper indatat de la Comissió de Festes també en parla: “Representantes de la Asociación de los accidentes del trabajo. / Que los llame el Alcalde uno por uno, para los anxanetas dels Xiquets de Valls” (AHCT).

L’esborrany anterior del 26 d’agost també destapa els diners pressupostats en un principi. 1.000 pessetes, 500, per a la Colla Nova i 500, per a la Colla Vella, les dues formacions cridades a Tarragona des de feia dècades: “y se acuerda contratar las collas y grallas, dando á cada una de las dos Collas (Nova y Vella), por la suma de mil pesetas, ó sean 500 cada una, y que levanten las torres, donde les indique el Ayuntamieto” (CDOCA).

Aquesta primera provisió de diners, 1.000 pessetes, va obeir a allò que va suggerir un informe encomanat als comptables municipals: “Segun informes de Contaduria existen 3800 pesetas o sea 760 duros, en residuo del capitulo de Festejos del presupuesto del corriente año; por consiguiente podria distribuirse en la forma siguiente la tal cantidad para las fiestas de Santa Tecla […] Colla vella de chiquets de Valls 500 Pesetas ó 100 Duros / Colla nova de chiquets de Valls 500 Pesetas ó 100 Duros” (AHCT).

1.000 pessetes també apareixen en dos pressupostos que acompanyen el paper darrer (AHCT). Un tercer, però, va considerar-hi 550 (AHCT). I encara un quart, 1.650, una xifra en sintonia amb aquest darrer i, sobretot, amb allò que va esdevenir a l’hora de la veritat si, com s’ha avançat, van emparaular-se les tres colles vallenques de l’època i cadascuna va rebre 550 pessetes finalment (AHCT). A l’hora de la veritat, de tota manera, primer es va pensar en 600 pessetes, la quantitat individual de l’any anterior, el 1900. Aleshores, la Colla Vella va rebre 600 pessetes i la Colla Nova, 575, i el seu dirigent a Tarragona, Anton Arnau Vidal, 25 més per rescabalar-se de viatjar a Valls i d’altres poblacions. Bé, la Colla Nova també n’hauria d’haver rebut 600, però va ser penalitzada amb 25, per no complir amb totes les condicions del contracte.

Es pretén cridar les Colles Vella i Nova dels Xiquets de Valls

Aclarits els diners a l’abast, els organitzadors de la festa ja van creure oportú dos dies després, el 28 d’agost, de contactar amb capdavanters castellers, en un principi, de les Colles Vella i Nova dels Xiquets de Valls, s’hi insisteix, les llogades a Tarragona una vegada i una altra els darrers temps. Així, l’endemà, 29 d’agost, s’esperava parlar amb qui va liquidar, és a dir, signar els rebuts a l’edició anterior, el 1900, Manuel Veciana Llort, i Anton Arnau Vidal i Francesc Berenguer Llop, tots tres fills i veïns de Tarragona, i, respectivament, el primer, delegat local de la Colla Vella, i els dos altres, de la Colla Nova: “Se acuerda llamar mañana [29 d’agost] á los representantes de las collas Nova y Vella de los Xiquets de Valls, Manuel Veciana, Antonio Arnau y Francisco Berengué, para arreglar la venida de aquellas con arreglo á lo acordado” (CDOCA).

Una esborrany del 29 d’agost confirma que els dos regidors encarregats de l’afer dels castells, es recorda, Josep Maria Juval Malet i Josep Teixidó Rimbau, van entrevistar-se el dia previst, el mateix 29 d’agost, amb dirigents dels Xiquets de Valls i que el dilluns proper, el 2 de setembre, aquests darrers donarien contesta: “El Secretario de la Comision, informa de la entrevista que esta mañana [29 d’agost] han celebrado los señores Teixidó y Juval con los representantes de las Collas de los Xiquets de Valls, cuyos representantes contestarán el lúnes [2 de setembre], si aceptan ó no las proposiciones del Ayuntamiento” (CDOCA).

L’esborrany de la reunió de la Comissió de Festes el 2 de setembre afirma que aleshores el regidor Josep Teixidó Rimbau va lligar l’actuació de les dues formacions vallenques en ment, les Colles Vella i Nova, d’acord a un seguit de condicions. Aquí destaquen cinc punts, a banda d’un ja comentat (l’edat mínima dels castellers als 14 anys) o que es repetia any rere any (els instants i llocs protocol·laris d’actuació). Primer, que la presència castellera s’avançava un dia, al 21 de setembre, atès que la diada de la Mercè es traspassava del dia 24 al 22 (perquè el 24 va convocar-se un concurs de danses de seguicis festius). Segon, que la remuneració ascendia a 600 pessetes per colla (la xifra, es recorda, d’un any enrere). Tercer, que l’Ajuntament es desentenia de responsabilitats en cas d’accidents (aquestes incidències encara ocorren de tant en tant). I cinquè, que els grallers sonessin gralles seques (“de las antiguas”), no de noves (llargues o amb claus), se sobreentén, si sempre s’han cregut més castelleres per ser les primigènies: “El Señor Teixidó dá cuenta de que han sido contratadas por seiscientas pesetas cada una, las dos Collas de Xiquets de Valls, con sujección á las siguientes obligaciones: / 1ª. Las Collas deberá estar en Tarragona el dia 21 por la tarde, par ir con los Gigantes y cabezudos á recorrer la población, y levantar luego las torres de costumbre frente á los domicilios de las autoridades. / 2ª. A las primeras horas de los dias 22 y 23 recorrerán las calles de la población, tocando diana, ó alborada, y á las 12 del 22 levantarán las torres en la Plaza de las Coles. / 3ª. El día 23 por la mañana acompañarán al Ayuntamiento á los Divinos Oficios, acompañándole tambien á su regreso á las Casas Consistoriales, donde á las 12, levantarán las torres. / 4º. Acompañarán al Ayuntamiento á la procesión de dicho día 23, y una vez terminada esta, le acompañará tambien á su regreso á las Casas Consistoriales. / 5º. Los encargados de las Collas se comprometen á que en las torres no suban anxanetas menos de 14 años, sometiéndose á las responsabilidades á que haya lugar, si contravienen lo legislado. / 6º. Si levantando las torres por las calles alguna desgracia, no tendrá el Ayuntamiento ninguna responsabilidad. / 7º. Las grallas ó dulzainas han de ser, precisamente, de las antiguas” (CDOCA). La premsa de Tarragona també va estar-ne al cas (Diario de Tarragona: 1901. BHMT. Diario del Comerció: 1901. BHMT. La Opinión: 1901. BHMT).

La Colla de l’’”Escolà” va immiscir-se

Però el regidor Josep Teixidó Rimbau no tenia l’assumpte tal com va manifestar el 2 de setembre, sinó que aleshores va exposar als dirigents castellers les bases contractuals per Santa Tecla.

Així, d’entrada, la premsa tarragonina va estar al cas de la presència del Cap de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, el vallenc Isidre Mateu Vives, “Perelló”, el 5 de setembre a Tarragona i aleshores aquest va manifestar que la seva formació no estava contractada. Aquest periòdic tampoc no va desaprofitar l’oportunitat de censurar la gestió del regidor, una circumstància que va repetir-se més endavant: “Ayer [5 de setembre] se hallaba en esta ciudad el representante de la colla nova dels xiquets de Valls [Isidre Mateu Vives, “Perelló”], el cual negó en absoluto que se hubiera contratado por nuestro Municipio para las próximas fiestas de Santa Tecla á dicha colla. / Como la Comisión de festejos nos comunicó que se había contratado á la repetida colla, veamos quien dice verdad” (Diario del Comercio: 1901. BHMT).

I el breu anterior no deixava de tenir raó, perquè Josep Teixidó Rimbau no havia parlat amb ningú de la Colla Nova fins aleshores. Així, l’esborrany de l’acta del 5 setembre recull que va contactar aquell mateix dia amb la Colla Vella, representada pel ja citat Manuel Veciana Llort, i, ai làs!, no amb la Colla Nova sinó amb la Colla de l’”Escolà”, si el ja també citat Francesc Berenguer Llop s’havia passat feia poc a la Colla de l’”Escolà” (l’any anterior encara militava a la Colla Nova). Aquest fet darrer, d’altra banda, presagia allò què va ocórrer al cap de poc, l’aplec de la gent de l’”Escolà” i la Colla Nova amb la intenció de fer front amb més garanties a la Colla Vella, l’”enemic” comú i que va sobreviure “millor” durant aquells anys ja de decadència. Berenguer va presentar-se aquell dia acompanyat d’un nou company de batalles, Magí Guinovart Orpí, fill de Renau i veí de Tarragona.

Això darrer també fa pensar que Anton Arnau Vidal, que no havia abandonat la Colla Nova, no devia comparèixer en reunions anteriors, malgrat esperar-se’l, i també, com la Colla de l’”Escolà” va fer-se un lloc per fi a Tarragona després de sis anys d’existència. La trobada del 5 de setembre també va servir de recordatori de les condicions formulades pel regidor Josep Teixidó Rimbau tres dies abans, el 2 de setembre, amb l’afegit ara que s’havia d’aconseguir el sostre de vuit pisos: “Comparece seguidamente Manuel Veciana [Llort], representante de la Colla Vella dels Xiquets de Valls; y Francisco Berengué [Llop] y Magín Guinovart [Orpí], representantes de la Colla llamada del Escolà, á quienes la Comisión hace las proposiciones que constan en el acta de la reunión del día 2 del actual [setembre], con la condición de que han de levantar el Castell de quatre de vuyt en la Plaza de las Coles y en la de la Constitución; y en vista de las observaciones hechas por dichos representantes, de que intentarán hacer el mencionado Castell, pero sin asegurarlo, se han retirado, quedando la Comisión en darles contestación oportunamente” (CDOCA). La premsa de Tarragona també va estar al cas d’aquesta trobada (Diario de Tarragona: 1901. BHMT. La Opinión: 1901. BHMT).

La intromissió de la Colla de l’”Escolà” va comportar tres conseqüències. Primera, la resposta ràpida i agosarada de la Colla Nova per tal de salvar els mobles. Segona, la necessitat des d’instàncies municipals de saber quina era la veritable Colla Vella si la gent de l’”Escolà” també va reivindicar en un primer temps aquesta denominació per sorgir d’una escissió de la Colla Vella. I tercera, la també necessitat dels regidors d’informar-se de la identitat de les colles vallenques a la palestra, ben segur, per descobrir que n’eren tres, no dues, com es pensaven. De fet, els tres contractes que van signar-se al final, com es veurà més endavant, persisteixen en aquesta idea, atès que la seva capçalera tan sols esmenta el tracte amb “las Collas Nova y Vella de los Xiquets de Vals” (o que ningú va pensar en canviar les línies per copiar-se d’un any a un altre).

Així, respectivament, primer, l’esborrany de la reunió de la Comissió de Festes el vespre del 6 de setembre destapa que un representant de la Colla Nova, el seu Cap, el vallenc Isidre Mateu Vives, “Perelló”, va reunir-se finalment aquell mateix matí a Tarragona amb dos regidors tarragonins, un d’ells, encarregat de la qüestió dels castells, Josep Teixidó Rimbau, i a qui li van donar per fet l’emparaulament de la seva formació si no rebia notícies en contra en dos dies. Que devia ser el que va succeir, perquè, a banda de tenir la Colla Nova un lloc a la plaça des d’antany i que papers posteriors donin a entendre que va ser la primera formació contractada, devia aplanar-ho que acceptés sense reserves totes les pretensions municipals i, a més, proposés una rebaixa de 50 pessetes, és a dir, rebre 550 pessetes a canvi, no les 600 previstes des de la instància municipal, o sigui també, allò amb què tothom va aconseguir al final: “En vista de que esta mañana [6 de setembre] se ha presentado á los señores [Baldomer] Baró [Oliver] y [Josep] Teixidó [Rimbau], Isidre Mateu y Vives, (a) Perelló, Cap de Colla de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, habitante en la Masía de Perelló, de Valls, exponiendo que por la cantidad de quinientas cincuenta pesetas se compromete á bajar con cuarenta y seis hombres, tres grallas de las antíguas y tres tambores; á levantar el castell de quatre de vuyt; els tres piláns de set y que acepta las condiciones acordadas por el Ayuntamiento, el día 2 [de setembre], y que se le han leido, ha manifestado la Comisión á dicho Cap de Colla, que si por todo el domingo próximo, 8 [de setembre], no recibe aviso en contra, puede darse ya por contratado, y firmar la correspondiete contrata ó compromiso, la cual suscribirá de representante en esta Isidro Solé Gatell, (Bajada del Patriarca – 5 – 4º.)” (CDOCA)

Segon, una carta datada el mateix dia, 6 de setembre, i redactada en un full del “Club Velocipedista Valls” que un vallenc de nom “Alberto” va adreçar al seu “Primo Anselmo”, ben segur, veí de Tarragona, va escriure’s amb la intenció d’escatir-se qui era l’interlocutor i màxim dirigent de la veritable Colla Vella, Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”: “Primo Anselmo / El dador de la presente es el Cap de Colla de la verdadera colla vella con quien puedes entenderte y te detallará sobre todo lo que preguntas. / Alberto” (AHCT).Una anotació afegida rebla la identitat del Cap de la Colla Vella: “Isidro Tondo Ballard / Calle Santa Ana -1- Valls” (AHCT). I una altra, de nou un cert descontent per la gestió dels regidors encarregats del lloguer dels Xiquets de Valls si va treure’s a escena el neguit de Joan Ruiz Porta, regidor tarragoní i reconegut entusiasta dels castells: “Ruiz. Enterate por el dador de lo que resulte de la cuestion Xiquets – Valls” (AHCT).

I tercer, dos fulls, un del mateix 6 de setembre i l’altre, de l’endemà, recullen les dades de les tres colles vallenques a escena aleshores: “Isidro Mateu y Vives (a) Perelló / Representante de la Colla Nova vive en la Masia de Perelló. / Valls / Personal 46 hombres / 3 grallas y 3 tambores (Vellas) / Preu: 110 duros / Condicions: las matexas, y’l Castell de 4 de 8 / 3 pilans de 7 / y’l espadat de 5 / Isidro Solé y Gatell / representante en Tarragona / Bajada Patriarca Nº 5-4º” (CDOCA) […] “Personal – 30 hombres / Preu= 120 duros / Grallas vellas = 3 y 3 tambores / Condicions: las mateixas / Castells: el 4 de 7 / Espedat de 5 / 3 pilans de 7 / Magin Guinovart y Urpí / representante de la colla del Escolà / San Lorenzo 9 baixos / Manuel Veciana Llort / Representante de la colla vella / c/ de la Cebaderia, 11” (CDOCA).

L’esborrany de la reunió de la Comissió de Festes el 7 setembre destapa que Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”, Cap de la Colla Vella, va personar-se a Tarragona, ben segur, amb la carta anterior (perquè el paper conté els mots “El dador de la presente”), es recorda, datada un dia abans, el 6 de setembre, i signada pel vallenc “Alberto”, per fer saber que acceptava les condicions municipals i que delegava la resolució dels serrells a Manuel Veciana Llort, un dels seus a Tarragona: “Se dá cuenta de haber comparecido Isidro Tondo y Ballart, Cap de Colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el cual acepta las condiciones que impone el Ayuntamiento, y por lo que respecta al precio y demás delega á su representante en esta Manuel Veciana, calle de la Cebadería” (CDOCA).

La Colla de l’”Escolà” va donar el sí

A la mateixa sessió del 7 de setembre també va sospesar-se la proposta de la Colla de l’”Escolà”, en boca d’un dels seus homes a Tarragona, Magí Guinovart Orpí, d’acceptació de tots els punts proposats fins al moment des de Tarragona (600 pessetes a canvi, grallers amb gralles seques, el tres de set i el pilar de cinc), tret del sostre del quatre de vuit. La seva promesa d’alçar el quatre de set enlloc del de vuit, de fet, ja ha aparegut en un paper seu anterior: “Ultimamente ha comparecido Magín Guinovart y Urpí, (San Lorenzo -9- bajos), representante en esta de la Colla del Escolà, el cual, para el caso de que el Ayuntamiento se decida á contratar su Colla, se compromete á traer, por la cantidad de seiscientas pesetas, treinta hombres, con tres grallas vellas y tres tambores; á aceptar las condiciones que el Ayuntamiento exige: á levantar el castell de quatre de set; el espadat de cinch y los tres piláns de set, acordando la Comisión estudiar esta proposición y contestarle oportunamente” (CDOCA).

La Colla de l’”Escolà”, però, no va emparaular-se fins al cap d’onze dies, el vespre del 16 de setembre, és a dir, quasi a vigília de l’inici de les Festes de Santa Tecla i, per tant, a punt d’esgotar-se el marge de maniobra. El sí el va donar per també amotllar-se amb allò ja pactat amb la Colla Nova, sobretot, la rebaixa de 50 pessetes i l’èxit en el quatre de vuit. Un nou interlocutor, el vallenc Josep Pairot Secall, va aparèixer aleshores: “Se trata de nuevo de las collas dels Xiquets de Valls. / Comparece el representante de la Colla del Escolà, en Valls, José Payrot Secall y acepta todo. Firma mañana [17 de setembre]” (AHCT). La premsa de Tarragona també va estar-ne al cas: “Ayer noche [16 de setembre] quedó contratada la colla dels Xiquets de Valls del Escolà, siendo por lo tanto dos collas las que concurrirán á las próximas fiestas” (Diario del Comerció: 1901. BHMT).

Que l’acord existent amb la Colla Nova condicionés el tracte amb la resta de agrupacions queda reflectit per signar un dels seus homes a Tarragona, Isidre Soler Gatell, un primer contracte dos dies abans, el 14 de setembre, que conté el gruix de condicions que tothom va acceptar al final (AHCT).

La Colla Vella va afegir-s’hi després

La contractació de la Colla Vella va trigar una mica més. El regidor tarragoní Baldomer Baró Oliver va informar per carta el 8 de setembre a Joan Ruiz Porta, ja s’ha vist, company seu al Consistori, que veia difícil l’emparaulament de la Colla Vella (l’associació de nou de Ruiz amb la Colla Vella també fa pensar que era la seva preferida), perquè s’excedia amb allò ja negociat amb la Colla Nova si es perseguien els mateixos diners d’un any enrere, 600 pessetes, i l’entrada lliure d’impostos de l’acostumada beguda alcohòlica, perquè era allò amb què s’obsequiava antany a qui s’afegia a la pinya, és a dir, de 2 càrregues de vi i 2 altres d’aiguardent, o sigui, la xifra exorbitant de 486,40 litres de beguda alcohòlica si una càrrega equival a 121,60 llitres: “Amic Ruiz […] te participo que la colla vella en la condicions que citan estipuladas volen 120 duros y la entrada de 2 cargas de vi y 2 de ayguardent” (CDOCA).

El mateix delegat de l’agrupació a Tarragona, Manuel Veciana Llort, va fer saber aquests termes a la Comissió de Festes sense sort el vespre de l’endemà, 9 de setembre: “Luego despues comparece ante la Comision Manuel Veciana Llort, representante en esta ciudad, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el cual pide la suma de seiscientas pesetas y la entrada de dos cargas de vino y dos de ayguardiente ó su equivalencia en metálico. Le ha invitado la Comision á que lo haga con las mismas condiciones que la Colla Nova y no conformándose el Veciana, se ha acordado estudiar de nuevo este asunto y dar, oportunamente la respuesta al Veciana” (CDOCA). La premsa de Tarragona ho va comentar de manera imprecisa (Diario de Tarragona: 1901. BHMT. La Opinión: 1901. BHMT).

Manuel Veciana Llort va insistir-hi també sense sortint-se en dues ocasions més dos dies després, l’11 de setembre: “Comparece Veciana, y en vista de que no hace las mismas proposiciones que la Colla Nova, se prescinde de su contrata” (AHCT) […] “Comparece de nuevo Manuel Veciana Llort, representante de la Colla Vella, manifestando que insiste en sus pretensiones, y en consecuencia no siendo estas las mismas de la Colla Nova, se acuerda prescindir de su contrata y extender la correspondiente con el representante de esta última” (CDOCA).

La Colla Vella, però, va transigir dos dies després, el 18 de setembre, se sobreentén, per veure’s l’única formació fora de la festa si no cedia, com també recull l’esborrany de la reunió de la Comissió de Festes d’aquell vespre. Aquí també va entrar en escena una cara nova, és clar, si Manuel Veciana Llort devia resultar una figura desgastada, és a dir, Antoni Pomerol Nogués, nat a Vilaseca, veí de Tarragona i aleshores encara un puntal de la Colla Vella (uns anys més tard també va passar-se a la Colla de l’”Escolà”). De fet, Pomerol va heretar, com era habitual antany, el rol de capdavanter dels Xiquets de Valls a Tarragona arran de casar-se amb Josefina Calbet Cusidó, filla de Pau Calbet Boleda, “Pau de Valls”, qui va exercir aquest paper en anterioritat i morir el 1897 el fill d’aquest darrer, Rafel Calbet Cusidó, qui va exercir-lo a continuació del seu pare: “Se contrata la Colla Vella y firma su representante en esta Antonio Pomerol Nogués” (AHCT). Pomerol, al seu torn, també va traspassar la funció de dirigent, a més de la passió castellera, a la seva descendència (que la manté ben viva encara avui dia).

La premsa de Tarragona també va comentar la notícia i, ai làs!, alhora, que la Colla Vella hi acudia rabiüda, perquè era amb ganes no d’assolir el quatre de vuit sinó el tres de nou, és a dir, un dels avisos extraordinaris de castells de nou entre 1897 i 1903 (perquè ja s’era en el període de la Decadència Castellera), sempre amb la Colla Vella de protagonista i que no consta que s’assolissin (ni tan sols que s’intentessin): “La comisión de festejos contrató ayer [18 de setembre] la colla vella dels xiquets de Valls, con lo que serán tres las que estarán en esta ciudad los días 21, 22 y 23 del corriente” (Diario de Tarragona: 1901. BHMT) […] “Los aficionados á los Xiquets de Valls, están de enhorabuena. / Anoche [18 de setembre] quedó contratada la Colla Vella y como ya se había firmado el contrato con la Colla Nova y la Colla del Escolà, serán tres las Collas dispuestas á hacer un verdadero tour de force, pues la Colla Vella, según tenemos entendido probará el tres de nou” (Diario del Comerció: 1901. BHMT).

L’esborrany de la reunió de la Comissió de Festes el 19 de setembre confirma l’emparaulament de la Colla Vella: “Se firma la contrata con la Colla Vella” (AHCT).

Tres contractes

Tres colles van contractar-se al final i, com s’ha avançat, tres contractes quasi calcats van redactar-se. El tarragoní Isidre Soler Gatell, “Representante en esta Ciudad de la Colla Nova debidamente autorizado por el Cap de Colla Isidro Mateu y Vives (a) Perelló”, va signar el seu el 17 setembre (CDOCA). El vallenc Josep Pairot Secall, “Representante de la Colla del Escola en Valls”, també el 17 de setembre (CDOCA). I Antoni Pomerol Nogués, “debidamente autorizado por el Cap de colla Isidro Tondo Ballart”, dos dies després, el 19 de setembre. Bé, el regidor Francesc Ixart Moragues i Joan Ramon, respectivament, el de la Colla Vella i la Colla Nova a prec, respectivament, de Pomerol i Soler, se sobreentén per no saber llegir i escriure, cosa que delata una vegada més la condició humil dels castellers antany.

Les primeres línies dels tres contractes recorden la desinformació des d’instàncies municipals de l’existència de tres colles a Valls, atès que insisteixen en contractar-se a “las Collas Nova y Vella de los Xiquets de Valls”: “Los abajo firmados, individuos de la Comision de festejos del Excelentísimo Ayuntamiento de Tarragona comisionados para contratar las Collas Nova y Vella de los Xiquets de Valls con motivo de las próximas fiestas de Santa Tecla”.

La resta de línies ja exposen les set “bases ó condiciones” exigides. Primera, la plantada dels primers castells la tarda del 21 de setembre, entre d’altres llocs, davant de les residències d’Autoritats, com era habitual arreu en els primers instants. Aquesta vegada es va avançar la presència un dia, la tradició mana que esdevingui el 22, no el 21, perquè en aquella edició els actes castellers del 24 van traspassar-se al 22; el 24 va reservar-se pel concurs de danses de seguicis que va convocar-se. Segona, la matinal el matí del 22 (no aquell cop el 24 per la raó ja exposada) i 23 de setembre. Tercera, l’exhibició a la plaça de les Cols també no el migdia del 24 sinó del 22. Quarta, els seguicis i l’actuació el migdia a la plaça de la Font habituals del dia 23. Cinquena, la incompareixença de castellers menors de 14 anys. Sisena, la inhibició de l’Ajuntament en el supòsit d’esdevenir accidents. I setena, l’ús de gralles seques: “1º Las collas deberán estar en Tarragona el dia 21 por la tarde, para ir con los Gigantes y cabezudos á recorrer la poblacion, y levantar luego las torres de costumbre frente á los domicilios de las Autoridades. / 2º A las primeras horas de los dias 22 y 23 recorreran las calles de la poblacion, tocando diana ó alborada, y á las 12 levantarán las torres en la Plaza de las Colles. / 3º El dia 23 por la mañana, acompañaran al Ayuntamiento á los Divinos oficios, acompañandole tambien á su regreso á las Casas Consistoriales, donde á las 12, levantaran las torres. / 4º Acompañaran al Ayuntamiento á la procesion de dicho dia 23 y una vez terminada esta, le acompañaran tambien á su regreso á las Casas Consistoriales. / 5º Los encargados de las Collas se comprometen á que en las torres no suban anxanetas menos de 14 años, sometiendose á las responsabilidades á que haya lugar, si contravienen lo legislado. / 6º Se levantando las torres por las calles, ocurre alguna desgracia, no tendrá el Ayuntamiento ninguna responsabilidad. / 7º Las grallas ó dulzainas han de ser precisamente de las antiguas”.

I a continuació, unes altres quatre a partir l’acceptació dels set punts anteriors, és a dir, “las transcritas bases en todas sus partes” per part dels dirigents castellers: “2º A contratar tres grallas antiguas y tres tambores. / 3º A levantar tanto en la Plaza de las Coles como en la de la Constitucion, el castell de cuatro de vuyt, y los tres pilans de set. / 4º El precio que se estipula, y que se entregarà el Ayuntamiento es el de quinientas cincuenta pesetas. / 5º La falta de cumplimiento de este contrato por parte de las collas, sera corregido á juicio de la Comision”.

Bé, una cinquena també va establir-se i que va regular el número de castellers que cada Colla havia de mobilitzar. En el cas de la Colla Nova, “1º A traer, para levantar los castillos un personal compuesto de 46 hombres aptos para dicha clase de espectaculos”, mentre que en la Colla de l’”Escolà” i la Colla Vella, “1º A traer, para levantar los castillos un personal compuesto de la gente necesaria para dicha clase de espectaculos”.

Els comptes de l’organització, amb data del 26 de setembre, constaten el lliurament de les 550 pessetes concertades als màxims responsables de cada formació, respectivament, a “Don Antonio Fábregas [Mialet, “Anton de l’Escolà”] por la Colla del Escola”, “Don Isidro Mateu [Vives, “Perelló”] por la Colla Nova dels Xiquets de Valls” i “Don Isidro Tondo [Ballart, “Isidre de Rabassó”] por la Colla Vella dels Xiquets de Valls” (AHCT).

L’entrega dels diners també apareix en els rebuts habituals. Josep Pairot Secall, Isidre Soler Gatell i Manuel Veciana Llort van signar-los, respectivament, en nom de la Colla de l’”Escolà”, la Colla Nova i la Colla Vella el 25 de setembre (AHCT). Anton Arnau Vidal va signar-ne un altre de 25 pessetes el dia 26 a compte dels seus “viages á Valls y demás gastos organizados con objeto de contratar la Colla nova de Xiquets de Valls” (AHCT).

Xavier Güell

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.