La torre de vuit encara el 1901 a Tarragona per Santa Tecla

El 1901 van actuar les tres colles de Xiquets de Valls del moment, la Colla Vella, la Colla Nova i la de l’”Escolà”, a Tarragona els dies de Santa Tecla.

D’aleshores cal dir d’entrada que no va seguir-se la programació de tots els anys, perquè si a l’edició anterior, el 1900, va convocar-se un concurs de danses dels seguicis el migdia del dia 22 de setembre, l’esdeveniment va repetir-se el 1901, però aleshores no el migdia del dia 22 sinó del 24 i, per tant, això va comportar que els actes de la tradicional diada de la Mercè, entre d’altres l’exhibició al migdia a la plaça de les Cols, haguessin d’ocórrer el 22 i també, en conseqüència, els del 22 al 21.

Així, el programa de mà va preveure la primera passada dels castellers amb la resta d’exercicis festius el 21 de setembre, allò que esdevenia d’habitud l’endemà, 22 de setembre, i la diada del migdia a la plaça de les Cols el 22 de setembre: “Pasa-calle por los gigantones, cabezudos, danzas típicas del país y Collas dels Xiquets de Valls. A las cuatro y media de la tarde [del 21 de setembre], saldrán de las Casas Consistoriales, y recorrerán las calles y paseos de la población” […] “De doce á una de la tarde [del 22 de setembre], las collas de los Xiquets de Valls insiguiendo antigua costumbre, levantarán sus admirables y atrevidas torres en la Plaza de las Coles” (BHMT).

L’anada i tornada a l’Ofici a la Catedral, i a continuació, l’actuació al migdia a la plaça de la Font sí van anunciar-se quan tocava, el 23 de setembre: “El Excmo. Ayuntamiento, presidido por el Muy Iltre. Sr. Goberador civil de la provincia, saldrá, á las nueve y media de la mañana, de las Casas Consistoriales, dirigiéndose á la Santa Metropolitana Iglesia, precedido de una música militar, de los gigantes, cabezudos y negritos, de las Collas dels Xiquets de Valls, dulzainas, tamboriles y danzas del país, para asistir á los DIVINOS OFICIOS, en los que el Excmo. é Ilmo. Sr. Arzobispo celebrarà de Pontifical. / Después de los Divinos Oficios, las célebres Collas de los Xiquets de Valls, al regresar el Excmo. Ayuntamiento á las Casas Consistoriales, en la Plaza de la Constitución, haciendo verdaderos prodigios de fuerza, agilidad y equilibrio, levantarán sus arriesgadas y atrevidas torres” (BHMT).

La premsa de Tarragona va insistir en el traspàs dels instants castellers del migdia del 24 al del 22 de setembre conscient de la desinformació que podia suscitar l’alteració de la programació d’habitud: “Como este año se han adelantado u día las fiestas próximas, creemos oportuno recordar á nuestros lectores y al público en general que los xiquets de Valls levantarán sus torres en la plaza de las Coles el día 22 y en la plaza de la Constitución el día 23, para que de esta suerte se efectúe los castells en este último punto el día de la patrona de esta ciudad, ó sea el en que el Ayuntamiento asiste en corporación á los divinos oficios” (Diario de Tarragona: 1901. BHMT).

La premsa, en canvi, poca cosa va precisar del fer dels castellers més endavant, perquè va parlar-ne amb les vaguetats habituals d’antany.

Així, el cercavila de la tarda del 21 de setembre va ressenyar-se de la manera següent: “A la hora anunciada salieron ayer [21 de setembre] de las Casas Consistoriales, los gigantes, negritos y enanos precedidos de las dulzainas, Xiquets de Valls y danzas del país, recorriendo las principales calles, seguidos de gran número de gente menuda” (Diario del Comerció: 1901. BHMT).

El mateix es pot dir d’aquests mots sobre l’anada i tornada d’Ofici a la Catedral el dia de Santa Tecla: “á las doce menos cuarto terminaron los divinos oficios de la mañana, saliedo la Corporación municipal del templo metropolitano presidido por el señor gobernador con el festivo acompañamiento de gigantes, negritos, timbaleros, cabezudos, danzas del pais, collas dels xiquets de Valls y la banda de música del regimiento de Luchana, conforme había subido desde las Casas Consistoriales” (Diario de Tarragona: 1901. HT). Unes linies semblants es poden llegir sobre la processó de la tarda (Diario de Tarragona: 1901. HT).

El periodista tarragoní Alfred Opisso Viñas va seguir la mateixa línia a l’hora de comentar el conjunt dels treballs dels Xiquets de Valls: “Por fin, las collas de los Xiquets de Valls levantaron sus celebradas torres, que con justicia constituye el orgullo de país en punto á espectáculos populares” (Iris: 1901. BNE).

Unes línies a la premsa que van censurar la mala gestió d’un rival polític, el regidor Josep Teixidó Rimbau, responsable de tot allò referent als castells en aquella ocasió insinuen una mica més d’informació: “Dejando para más adelante hablar de la sorpresa que nos preparó el consabido sastre, vamos á dediccar el tercer botón á la contratación de las collas dels xiquets de Valls. / Los típicos castells fuéronle desde luego antipáticos á la célebre Comisión, según malas lenguas, porque estaban empeñados algunos de sus individuos en que no figurase en los programas y carteles ni una sola frase de la lengua de nuestra patria chica. / Así es que anduvieron regateando el céntimo, como vulgarmente se dice. / Resultando de ello fué que la colla nova, obligada por las economías que se le impusieron, viniera á Tarragona con escasos elementos y no ejecutaran sus trabajos con la intrepidez y seguridad de otras veces. / Con ella nos hubiéramos contentado, esponiéndonos al ridículo de los forasteros, á no haber sido por los esfuerzos de los concejales Sres. [Jaume] Sans [Salafranca], [Marià] Garcia Budesca y [Rafel] Cañellas [Tomàs], que consiguieron que fuera contratada la colla vella, que fué la que levantó más atrevidas torres con la pericia que le es característica. / Escusado es decir que la dirección de este número fué desastrosa: encargada al Sr. [Josep] Teixidó [Rimbau], éste se tumbó á la bartola y no hizo absolutamente nada, sin duda porque comprendió que iba lo carro por lo pedregal, ya que sus compañeros de Comisión le ataron las manos, le inutilizarons por completo y le espusieron á las censuras del vecindario en general, marcándole la cantidad que debía invertir en el número del programa referido. / Si el Sr. [Josep] Teixidó [Rimbau] no fuera tan resignado, no calzara los grados de mansedumbre que todos conocemos, lo que debió hacer era presentar la dimisión de su cargo, pero él es así y hay que dejarlo. / Con ello ha contrastado la labor efectuada el pasado año por el concejal [Domènec] Mateu [Font], que consiguió que los xiquets de Valls se presentaran en Tarragona como en sus mejores dias, cosechando por ello justos plácemes y aplausos. / Pero entre el Sr. [Josep] Teixidó [Rimbau] y el Sr. [Domènec] Mateu [Font] existe gran diferencia. / Por lo que respecta al modo de entender y apreciar las cosas. / El número dels xiquets de Valls resultó, pues, deficiente á más no poder y el Sr. [Josep] Teixidó [Rimbau] ó fué objeto de acerbas censuras. / Lo que dirían algunos de sus compañeros de Comisión: / -Cuando menos que esté á nuestra altura, que en verdad nada tiene de elevada ni de envidiable” (Diario del Comercio: 1901. BHMT).

Aquí, doncs, sorgeix el mal paper de la Colla Nova i, en contrast, l’excel·lència de la Colla Vella. Però la intencionalitat política del text, que s’exterioritza per “mossegar” tant, encobreix d’altres temes. Primer, que la Colla de l’”Escolà”, a qui no se la cita, també devia complir el seu paper. Segon, que, en general, les diades no devien ser tan desastroses. De fet, de seguida es veurà que van aixecar-se els millors castells a Tarragona en molts anys si va atansar-se el sostre de vuit pisos diversos cops. Aquest registre no va repetir-s’hi fins el Concurs de 1933, que va ocórrer el 24 de setembre de 1933 a la plaça de Toros. Tercer, que no sigui del tot cert que els mals resultats de la Colla Nova fossin arran de no poder reclutar la tropa adequada, darrere d’emparaular-se per menys diners que d’altres anys, si totes les colles van contractar-se pels mateixos diners. A saber, que molt també va tenir-hi a veure que la Colla Nova ja no les tingués totes si d’aleshores ençà va fer pinya amb la Colla de l’”Escolà”; per mirar de salvar alguns mobles davant d’un cert millor pas dels rivals acèrrims, la Colla Vella, aquell temps. I quart, que els millors castells de la Colla Vella esdevinguin encara més extraordinaris si la formació va comprometre’s quan quasi tocava la campana (el 19 de setembre) per la indiferència del gestor dels castells aquell cop, entre d’altres raons, per tenir-ne ja dues colles de Xiquets de Valls al sac, el seu propòsit d’entrada.

Un breu d’Adolf Alegret Boronat, periodista tarragoní de La Vangurdia que va viure aquella edició de Santa Tecla, al seu torn, aporta pistes dels registres del migdia del 22 de setembre a la plaça de les Cols, encara que sigui de manera críptica, com també es repeteix en textos d’antany. Aquí va afirmar-se la consecució de “2 torres de 6, 3 de 7 y 4 de 8”, a banda del pilar de cinc amunt i avall de les escales de la plaça. O sigui, d’almenys dos castells de sis (pilars de sis?, allò que es dirà almenys va assolir la Colla Vella a la festa), tres, de 7 (torres de set?) i quatre, de 8? (entre el quatre de vuit i la torre de vuit?, allò que aviat també es comentarà). O també, si no s’és tan generós, de dos castells de sis, el tres de set i el quatre de vuit?: La fiesta resultó muy grata como todas las de esta índole. / Recorren la ciudad varias danzas del país y llenan los aires los ecos de las dulzainas de las tres collas de «Xiquets de Valls» que levantan á porfía sus atrevidas torres, que son para Tarragona y todos sus pueblos del campo las notas características de sus fiestas populares. / Este mediodía [22 de setembre] se han levantado en la plaza de las Coles, ante apiñada multitud y entre generales aplausos 2 torres de 6, 3 de 7 y 4 de 8, subiendo las escaleras de la Catedral, como tradicional costumbre un espadat de 5” (La Vanguardia: 1901. AHCB).

La intuïció que devia atansar-se allò de la primera interpretació, d’entrada, el sostre de vuit pisos no una sinó diverses vegades, es referma per la coneixença de part del que va dur-se a plaça l’endemà a la plaça de la Font, a partir de dues fotografies de Paul Ventura, pintor i fotògraf establert a Tarragona aleshores. La primera, mostra un quatre de vuit a l’entrada dels quints i la segona, dos quatres de vuit simultanis, un, amb l’enxaneta encavalcat i l’altre, col·locant-se els quints (CDOCA). Tant el quatre de vuit en solitari com el coronat són plantats al cantó (aquesta vegada l’espai central per citar-se tres colles) on es reconeix a la Colla Vella a l’anterior edició.

Dos elements més remen en aquest sentit. Primer, que les tres colles de Xiquets de Valls compareguessin a Tarragona amb el compromís d’aixecar el quatre de vuit i segon, que la Colla Vella, a més a més, rabiüda després de sentir-se menystinguda per trigar més que tothom la seva contractació i aleshores encara ser la Colla d’Antoni Pomerol Nogués, l’home de referència dels castells a Tarragona durant el període de la Decadència Castellera. Això darrer se subratlla si la Colla Vella també va anunciar-hi el tres de nou.

I això no és tot si d’aquesta edició de les festes tarragonines a llaor de Santa Tecla ha de ser la vivència que la Colla de l’”Escolà” va perseguir-hi també la torre de vuit davant de la Colla Vella, tal com va recollir el vallenc i entusiasta d’arrel de la Colla Vella Joan Vives Surià, “Joan de la Cirera”, el 1946: “La Colla de l’Escolà, a finals del segle passat s’enfrontà a Tarragona amb la seva rival, la Colla Vella, amb l’intent d’aixecar el dos de vuit, somni daurat de la seva afició castellera per ésser considerat com el castell més difícil d’aquella època. / Amb aquest esperit l’Escolà [Anton Fábregas Mialet, “Anton de l’Escolà”] manà aixecar el dos de vuit, que fou carregat. El balandreig va espantar l’enxaneta i intentà de baixar mentre l’Escolà [Anton Fábregas Mialet, “Anton de l’Escolà”] l’amonestava, ço que l’obligà a pujar novament, quan ja era tard perquè els castellers dels pisos inferiors ja estaven extenuats, i el castell caigué, com s’ensorrà aquell somni daurat de l’Escolà [Anton Fábregas Mialet, “Anton de l’Escolà”]. / La Colla Vella aixecà el quatre de vuit, esllavisant-se quan ja estava carregat. El casteller Collet [suposem que ha de guardar parentiu amb Joan Coll Folch, “Collet”; el seu pare? Isidre Coll Banús; o el seu avi? Josep Coll Dasca] va fer-se una estensa esgarrintxada a la pell, i hom sentí com rabiava com una rata pinyada. / -¿Què crides?¿Per què t’enfades?– li digué Esbert de Parés [Albert Parés Güell], tot burlant-se’n–. ¿No veus que portes un «adorno» a la cara que no sabria fer cap artista? / –És que rabio perquè m’ha caigut el castell quan a mi la força em sobra. / Aquest quatre de vuit fou repetit i coronat per l’èxit. La Colla Vella féu també el pilar de sis, pujant Collet a segons i el Gravat [Ramon Tondo Dilla, “Gravat de Rabassó”, qui encara va parar-lo en aquesta posició trenta anys més tard] a terços. / Després aquesta Colla féu una exhibició humorística sobre aquell dos de vuit, somni frustrat de l’Escolà [Anton Fábregas Mialet, “Anton de l’Escolà”], i els castellers començaren a carregar un dos de vuit que no havien de fer, perquè el Guerxo del Xacó [Josep Domènech Miquel], des de segons va fer un somrís expressiu al seu company, abans que l’enxaneta fes l’aleta, i digué: –¿Llancem-ho això, Isidre [Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”]? / I sense esperar resposta el Xacó [Josep Domènech Miquel] s’ajup i volcà el castell, aquella torre de carn humana que estava a punt de desplomar-se perquè els castellers acabaven les forces. / Des d’aleshores, el dos de vuit mai no ha estat intentat d’aixecar-lo” (F. Blasi Vallespinosa: 1997).

Aquests fets han de ser del 1901 el dies de Santa Tecla si és l’únic cop que la Colla Vella i la gent de l’”Escolà” (com Colla de l’”Escolà” o Colla Nova de l’”Escolà”) van trobar-se cara a cara a Tarragona antany. D’ençà de la fundació de la Colla de l’”Escolà” a cavall de 1894 i 1895, a Tarragona van seguir refiant-se de la Colla Nova i la Colla Vella. I després de 1901, d’una sola agrupació, sempre la d’Antoni Pomerol Nogués, l’home de referència dels castells a Tarragona a l’època; el 1903, de la Colla Vella i a partir de l’any següent, de la Colla Nova de l’”Escolà”. De fet, dues colles (les Colles Vella i Nova dels Xiquets de Tarragona) no van compartir la plaça de Tarragona fins les festes de Santa Tecla de 1932 i dues formacions vallenques (les Colles Vella i Nova dels Xiquets de Valls), fins el Concurs de castells del mateix any; el 2 d’octubre de 1932 a la plaça de Toros.

I el relat també s’ha d’emmarcar a la plaça de les Cols, aquell cop, es repeteix, el 22 de setembre, atesa la transcendència de l’enfrontament i el castell a batre, també es recorda, la torre de vuit, i la màgia i la millor idoneïtat de l’escenari.

Aquí també excel·leix l’èxit en el quatre de vuit i el pilar de sis (una de les “2 torres de 6” que va assenyalar el breu anterior d’Alegret?), almenys a cura de la Colla Vella. Però, sobretot, la notícia fefaent d’intentar-se encara castells folrats, en aquest cas, la torre de vuit, a primers del segle XX. Que la Colla de l’”Escolà” almenys va carregar malgrat la indecisió de la canalla. Aquí darrere, però, també s’ha de tenir present la interpretació que ha suggerit el vendrellenc Pere Ferrando Romeu -i que guarda molts números- que la construcció no va ser carregada, atès que en aquest cas “carregat” seria sinònim d’alçat o aixecat, tal com va recollir el vallenc Pere Català Roca al capítol ‘Lèxic Casteller‘ del segon volum de Món Casteller (P. Català Roca: 1981). De fet, el relat també assenyala que la canalla va recular i quan finalment va repensar-s’ho la construcció va esfondrar-se. La Colla Vella també va provar la torre de vuit, però van fer-hi llenya a propòsit. De fet, aquestes dues torres de vuit lliguen amb la documentació d’una construcció folrada immediatament superior, el quatre de nou, uns pocs anys enrere, el 1893 a la Festa Major del Vendrell. Tot plegat, uns dels darrers cops de cua de l’apogeu experimentat a tutti pleni durant el període anterior de la Primera Època d’Or.

Xavier Güell

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.