Els castells no van faltar a Tarragona els dies de Santa Tecla de 1900. El Govern Municipal va posar-hi fil a l’agulla a primers del mes anterior, agost, de la mà dels regidors Jaume Sans Salafranca i Domènec Mateu Font, qui van reponsabilitzar-se’n en aquella ocasió, tal com recull aquesta nota a la premsa local: “La comisión municipal de festejos se reunió anoche [7 d’agost] bajo la presidencia del Sr. Castellarnau, asistiendo los concejales Sres. Sans y Mateu y representantes de varias sociedades y prensa local […] El programa de las fiestas de Santa Tecla, constará salvo algunas modificaciones, de los números siguientes […] Xiquets de Valls” (Diario de Tarragona: 1900. BHMT).
I els plans van seguir endavant. El resum de la sessió municipal del 24 d’agost destapa que va aprovar-se “un dictamen de la Comisión de Festejos”, redactat pels regidors Domènec Mateu Font, ja citat, i Rafael Cuchi Molas, i amb data del dia anterior, i on no va fallar la previsió de comptar amb les Colles Nova i Vella dels Xiquets de Valls, entre d’altres diversions d’habitud: “Iluminacion de la Casa Consistorial, reparto de bonos á los pobres, gigantes, cabezudos y dulzainas, collas nova y vella dels Xiquets de Valls, castillo de fuegos artificiales, fiesta marítima, solemne procesion, diana y retreta, premios á las calles mejor adornadas, á las danzas de mas espectáculo y á las barcas que se distingan por su adorno é iluminacion” (AHCT).
I ambdues formacions vallenques van emparaular-se poc després, la Colla Vella, la primera. Els castellers locals Anton Arnau Vidal i Francesc Berenguer Llop, i Manuel Veciana Llort i Anton Pomerol Nogués van signar els contractes, respectivament, en nom de les Colles Vella i Nova, els dies 6 i 10 de setembre. El regidor Domènec Mateu Font va informar-ne als seus companys de Consistori el 12 de setembre, un cop va lligar-se del tot la qüestió (Diario de Tarragona: 1900. HT).
Dos contractes
Ambdós documents, que són quasi calcats, concreten que cada colla es va comprometre pels dies 22, 23 i 24 de setembre “per la cantitat de siscentas pesetas” amb l’obligació d’acomboiar-se d’una colla de grallers nombrosa (perquè fessin prou xivarri) i que fes sonar gralles seques (les primigènies i, per tant, per considerar-se més autèntiques), i d’alçar, entre d’altres, el quatre de vuit (la fita en aquells anys ja de Decadència): “1ª Presentar cinch individuos grallers ab grallas antigas ó vellas; y cuatre individuos tambalés; los cuals efectuarán tots els tochs de obligació á continuació indicats en los dias 22, 23 y 24. / 2ª Presentar el personal posible pera fer los cuatre pilans de vuit y demés castells de rutina ó rúbrica” (CDOCA).
La resta punts remeten als instants i llocs on els castellers havien d’obrar, allò de rigor ja antany i que també es llegeix al programa d’actes publicat a la premsa local (Diario de Tarragona: 1900. BHMT. Diario del Comercio: 1900. La Opinión: 1900. BHMT). El programa de mà és més somer. Però sí va incloure una fotografia d’un quatre de set coronat a la plaça de la Font, d’un any abans?, que esdevé la més antiga de castells a Tarragona a hores d’ara coneguda (BHMT). La premsa local va destacar l’excepcionalitat de publicar-s’hi la fotografia (Diario de Tarragona: 1900. BHMT. La Opinión: 1900. BHMT).
Aquí es va preveure, per aquest ordre, la compareixença d’ambdues colles a dos quarts de dotze del matí del 22 de setembre als baixos de l’Ajuntament, la interpretació dels seus grallers del Toc de castells davant de l’Ajuntament a continuació, després de l’anunci de la festa pels clarins municipals, i la visita de punts distints de la ciutat, la Colla Vella de la part alta, la Colla Nova, de la part baixa, norma que va repetir-se els dos dies següents, seguint un recorregut també establert: “Dia 22. A las once y mitja en punt estaránt los tals grallers y tamborils en los baixos de las cases Consistorials, á fi de que tan promta se haja publicat la festa per los clarins del Municipi rompin en unitat dels altres cinch grallers y cuatre tamborils de […] en toch de castells ab pas de chaneta; acabat lo tal, los citats grallers y tamborils”. La Colla Vella s’havia de dirigir a “la part alta seguin los carrers següens: Plassa de la Font; Cos del Bou; Baixada de la Peixeteria; Carrers Nou, Caballerias, Mediona, Civaderia; Plassa de Cols; Merceria; Baixada Patriarca; Nova de Patriarca; plassa del Oli; Mercé; Granada; Arch de San Bernat; FALTA; Carniserias; Merceria; Major; Baixada de Misericordia; Portalet; San Agustí; Rambla de S. Joan; Conde de Pino y final Plasa de la Font”. La Colla Nova, a “la part baixa de la població seguint los carrers següents / San Francés; Unió; Apodaca, Real y Serrallo. Regresant per lo carrer de Mar; Plassa Olózaga; Apodaca y pot disoldres si els combé en la Plassa de Prim” (CDOCA).
Al migdia a la plaça de la Font
Les dues formacions s’havien de retrobar a mitja tarda a la plaça de la Font per incorporar-se a un seguici, que donava pas a instants de llevant de taula i de compliment a les autoritats municipals a casa seva, actes protocol·laris arreu la vigília del dia de Festa Major: “A las cuatra y mitja de la tarda las dos collas ó siguint grallers y tambals estarán reunits frente las Casas Consistorias pera asistir á la rua dels Gegants, enanos, balls ó dansas y luego després podrán efectuar las collas llestas que estigui de la obligació citada castells ó torres á compta propi procurant cumplir efectuant los de las autoritats superiors ó individuos de la Comisió que son los següents: / Alcalde Presidente = [Francesc] Ixart [Moragues] = carré Caballers / Vice President = [Baldomer] Baró [Oliver] = Portella 15 / Vocal = [Domènec] Mateu [Font] = Cos del Bou 20 / Vocal = [Jaume] Sans [Salafranca] = Rambla San Joant / Vocal = [Rafael] Cuchi (R) [Molas] = Rambla San Joant / Vocal = [Francesc] Nel·lo [Català] = Rambla San Joant / Vocal = [Rafael] Cañellas [Tomàs] = Apodaca / Vocal = [Antoni] Chulvi [Bou] = Apodaca / Vocal = [Manuel Tomàs] Cuchi (M) [Vidiella] = Apodaca / Vocal = [Marià Garcia] Budesca = Serrallo” (CDOCA).
L’endemà, 23 de setembre, diada de Santa Tecla, començava amb una matinal que partia de l’Ajuntament després d’un altre Toc de castells. La Colla Vella la duria a terme resseguint de nou la part alta de Tarragona i la Colla Nova, també la part baixa: “Dia 23. A las cinch y mitja del matí tornaran a reunirse en los baixos de las Casas Consistorials y efectuarán la mateixa operació de toch de castells ab pas de chaneta, en unitat dels grallers y tamborils de la colla nova. Concluit lo tal toch”,la Colla Vella “emprendrán la ruta de la part de població alta y mateixos carrers del dia anterior, finalizan á la mateixa Plassa de la Font” i la Colla Nova,“la ruta de la part de població baixa y seguint los mateixos carrers del dia anterior finalitsant en la mateixa Plassa de Prim” (CDOCA).
Una altra estona de llevant de taula esdevenia a continuació, fins l’hora de reaparèixer ambdues agrupacions a la plaça de la Font amb la intenció d’engruixir dos seguicis successius, un, per acompanyar les autoritats a l’Ofici a la Catedral i, després d’aquest, un altre, per retornar als dignataris a l’Ajuntament. Tot seguit succeïa la gran exhibició del migdia de Festa Major davant de l’Ajuntament i on es va insistir que no havia de faltar, entre d’altres, el quatre de vuit i, per acabar, el millor pilar a l’abast: “A continuació podrán efectuar castells particulars per compta propi en la part de població alta, centro y baixa hasta la hora de las vuit ó vuit y mitja. / A las nou mitja estarán reunits grallers, tamborils y tot el personal de collas en los baixos de las Casas Consistorials á fi de acompanyar al Excm. Ajuntament á la Catedral. Lo que efectuarán igualment de retorn. Y acte continuo frente las Casas Consistorials efectuarán las torras ó castells y en particular el dels cuatra pilans de vuit, rematant després de varios en lo espadat posible” (CDOCA).
Les colles també havien d’intervenir a la processó de la tarda: “A las cinch en punt de la tarda estaran igualment que al dematí reunits grallers, tamborils y castellers en frente las Casas Consistorials pera acompanyar al Excm. Ajuntament y asistir á la profesó, regresant ab la mateixa forma” (CDOCA).
A la plaça de les Cols també al migdia
El programa del 24 de setembre, diada de la Mare de Déu de la Mercè, també va reglar-se. Primer havia d’ocórrer una altra matinal, amb la Colla Vella sobretot per la part alta de la població i la Colla Nova, per la part baixa. Ambdues formacions també d’enfrontar-se al migdia, ara a la plaça de les Cols, se sobreentén, amb castells d’un nivell similar al del dia anterior a la plaça de la Font i amb el pilar també de norma pujant i baixant les escales de la Catedral. A la tarda, les colles campaven per lliure fent el llevant de taula a les seves àrees assignades, la Colla Vella, per la part alta, la Colla Nova, per la part baixa: “Dia 24. A las cinch y mitja del matí tornará á reunirse la colla vella en los baixos de las Casas Consistorials. Y los de la colla nova se reuirán en lo Serrallo frente de la casa del individuo de la Comissió Sr. [Marià Garcia] Budesca; y cada colla ab sas grallas y tamborils en sons llochs apresats efectuarán el toch de castells ab pas de chaneta; concluit el tal toch la colla vella recorrerá la part de població alta acostumada; trasladarse luego á la part de població baixa. Y la colla nova emprendrá la ruta en la part de població baixa continuant tot lo matí en la mateixa barriada hasta las once, la cual ruta se compont dels següents carrers: Real; Apodaca; Unió; Rambla S. Juan; Mendez Nuñez; Plassa de Prim; Apodaca; Plassa de Olózaga y demés hasta las once. / A las dotse y cuart se reunirán las dos collas ab sas grallas y tamborils y tot el personal casteller en el lloch de costum ó sigui Plassa de las Cols en la que efectuarán los castells ó torres al igual del dia anterior, terminant en montar y baixar las escalas de la Catedral en lo espadat posible u oportú. / Durant la tarda recorrerán las dos collas alguna part de la seba barriada hasta las cinch de la tarda y llestos” (CDOCA).
Un últim punt va estipular les sancions en cas d’incompliments, que es allò, s’avança, amb què va incórrer la Colla Nova: “Nota. = tota falta de cumpliment á lo estipulat as consideraran multats á judici de la Comisió e un descuento de 25 á 50 pesetas. / Tarragona 10 Septiembre de 1900” (CDOCA).
Bé, un altre tema també va acordar-se en una altra palestra a última hora. El vespre del 20 de setembre, la Junta Local de Reformes Socials, l’entitat encarregada de vetllar en aquests afers a l’època, va estudiar la incidència de la legislació laboral vigent en els castells, atès que aquests eren tipificats d’activitat laboral i, arran d’això, que no era permesa la participació de castellers menors de 14 anys. Aquell cop sembla ser que se’n va voler passar pàgina atesa la immediatesa de la data i la novetat del criteri: “En uno de los salones de las Casas Consistoriales se reunió anoche [20 de setembre] a Junta local de reformas sociales, bajo la presidencia del señor alcalde [Francesc Ixart Moragues]. / Los vocales obreros se opusieron decididamente á que en los castells dels xiquets de Valls tomaran parte las típicas xanetas, pero en vista de los muchos argumentos de peso que á su deseo formularon otros individuos de la Junta y después de un largo y amplísimo debate se acordó nombrar un ponencia que estudie el asunto, proponiendo después lo que se juzgue oportuno” (Diario del Comercio: 1900. BHMT).
Poca cosa als diaris
Pel que fa als castells a l’hora de la veritat, la premsa va parlar-ne de manera gasiva, com tantes vegades antany. Això tan pobre es llegeix a la premsa local sobre el 22 de setembre: “Hemos entrado ya en el periodo de fiestas. / Á las cuatro y media de la tarde de ayer [22 de setembre] salió de las Casas Consistoriales la comitiva de gigantes, negritos, enanos y cabezudos, tras de las cuales marchaban las collas nova y vells dels xiquets de Valls y las danzas de «Marcos Vicente» y «Pastorets», acompañadas de las dulzaines y timbaleros correspondientes, recorriendo diferentes calles de la población […] Los xiquets de Valls y las danzas del país demostraron sus habilidades en distintos puntos de la ciudad, en toda la cual reinaba inusitada animación y muy especialmente en la rambla de San Juan, cuyo peso amenizó la banda de música del regimiento de Luchana” (Diario del Comercio: 1900. BHMT) […] “A la hora anunciada organizase ayer [22 de setembre] la cabalgata de gigantes, negritos y cabezudos, danzas del país, Xiquets de Valls, dulzainas y tamboriles, que recorrieron el curso de costumbre, dando gran animación á las principales vías de la población” (La Opinión: 1900. BHMT). La mateixa sensació es repeteix en relació al conjunt dels castells a la festa: “Las danzas del país y los xiquets de Valls han sostenido la animación en la vía pública, haciendo los últimos verdaderos prodigios de agilidad y equilibrio” (Diario del Comercio: 1900. BHMT) […] “Los xiquets de Valls y las danzas del país han hecho las delicias del público” (La Opinión: 1900. BHMT).
L’escriptor barceloní Joan Oliva Bridgman sí va aprofitar l’avinentesa per exaltar els atributs patris, tradicionals i vigorosos que susciten els castells, una acció també recurrent en textos d’antany: “Luego … presencié la fiesta carrousel en la Plaza de Toros; la fiesta marítima; los «xiquets de Valls»; los bailes; las iluminaciones; todo lo he visto y contemplado con los ojos del cuerpo y los del alma. Una probóme que existe destreza; otra que la recordanza de aquellos festivales inspirados por Sais de Corintho y Cleopatra, tan admirablemente descritos por Derblay, Belut y Gautier, son capaces aún de favorecer el desenvolvimiento de los pueblos; mostráronme las atrevidas torres que valieron á Prim la toma del torreón africano que mejor defendía á Tetuan [es refereix a que el General reusenc Joan Prim Prats va manar que elements de la companyia de Voluntaris Catalans escalessin, pujant uns damunt d’altres, l’alcassaba de Tetuan el matí del 6 de febrer de 1860, un episodi de la Guerra del Marroc dels anys 1859 i 1860], la certeza de que aún existían hombres capaces de alzar una nueva nación joven y fuerte sobre la que de puro vieja y cansada se desmorona; convenciérome las diversiones genuinamente populares de que en el fondo del corazón del pueblo palpita aún aquella religión del placer que ha inmortalizado la antigua Grecia y al contemplar tan magnífico espectáculo me he sentido grande como patricio y como hombre, porque nada agranda más la naturaleza humana que el engrandecimiento de la patria de sus hijos” (Diario del Comercio: 1900. BHMT).
Unes línies a la premsa de Tarragona d’un any més tard, el 1901, que van censurar la mala gestió d’un rival polític, el regidor Josep Teixidó Rimbau, responsable de tot allò referent als castells en aquella ocasió, sí insinuen que els Xiquets de Valls ho van brodar; amb el quatre de vuit compromés?: “Con ello ha contrastado la labor efectuada el pasado año por el concejal [Domènec] Mateu [Font], que consiguió que los xiquets de Valls se presentaran en Tarragona como en sus mejores dias, cosechando por ello justos plácemes y aplausos. / Pero entre el Sr. [Josep] Teixidó [Rimbau] y el Sr. [Domènec] Mateu [Font] existe gran diferencia. / Por lo que respecta al modo de entender y apreciar las cosas. / El número dels xiquets de Valls resultó, pues, deficiente á más no poder y el Sr. [Josep] Teixidó [Rimbau] ó fué objeto de acerbas censuras. / Lo que dirían algunos de sus compañeros de Comisión: / -Cuando menos que esté á nuestra altura, que en verdad nada tiene de elevada ni de envidiable” (Diario del Comercio: 1901. BHMT).
Una fotografia
Una mostra més palpable és la fotografia, obra d’uns encara ignots Cardona o Torres, que recull un dos de set en els instants de col·locar-se l’aixecador i, més enllà, un quatre de set amb l’agulla amb el quatre a l’alçada de dosos. La instantània va acompanyar un reportatge genèric de la festa de l’escriptor tarragoní Ignasi Masalles Mirapeix a la premsa il·lustrada de Barcelona i que tampoc no es va lluir gaire a l’hora de parlar dels castells: “llamando la atención de los forasteros las atrevidas torres de los Xiquets de Valls y las típicas danzas del país” (Iris: 1900. BNE).
La circumstància que l’investigador vallenc Miquel Trenchs Mestre deixés dit que, al dos de set, el terç d’esquena a l’Ajuntament fos Ramon Tondo Dilla, “Gravat de Rabassó”, fill d’Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”, l’aleshores cap de la Colla Vella, i el terç de cara, “Anton de la Masó”, millor dit, ha de ser Jaume Ciutat Cosidó, fill d’Anton Ciutat Monné, “Anton de la Masó”, quint del quatre de nou net de la Colla Vella el 1881 a les festes tarragonines de Santa Tecla, condueix a adjudicar aquest dos de set a la Colla i, en correspondència, el quatre de set a la Colla Nova (M. Trenchs Mestre: 1989). La tendència d’ocupar-se el mateix lloc a les places any rere any, d’altra banda, també duen a que el quatre de set de la fotografia del programa de mà es decanti del costat de la Colla Nova.
Els comptes de la festa també destapen la participació castellera. El tarragoní Manuel Veciana Llort va rebre 600 pessetes en nom de la Colla Vella, mentre que els també tarragonins Anton Arnau Vidal i Francesc Berenguer Llop, 575, de la Colla Nova (AHCT). La Colla Nova, doncs, va ser penalitzada amb 25 pessetes per incomplir algun punt del contracte, tal com va establir el mateix. Arnau va rebre’n 25 més a favor seu per rescabalar-se d’anar a Valls per emparaular la Colla Nova. Això darrer va obeir a que aleshores es gratificaven tots els jornals invertits, tant si eren d’actuacions o de gestió, si, com ja s’ha dit, els castells en conjunt eren tipificats d’activitat laboral (AHCT). Els rebuts corresponents aporten la mateixa informació (AHCT).
Xavier Güell
El blog de Xavier Güell 