El graller Josep Mercader Ramon, “Astor”, a la Festa Major de Vilanova

El vendrellenc Josep Mercader Ramon, “Astor”, ha esdevingut un graller mític, no tan sols del segle XX, el període en el qual va exercir, sinó de tots els temps, atesa l’exquisidesa del so i repertori de les formacions on va formar, aquí destaca la seva pròpia, els “Astons”, la millor dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1926-1939, com en la passió que va manifestar de manera perenne, des de l’adolescència i fins els seus últims dies.

Diversos papers de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, sobretot la documentació de la Comissió Organitzadora dels anys posteriors a la Guerra Civil, descobreixen no tan sols la seva presència continuada a la festa almenys entre 1933 i 1960 sinó també la seva il·lusió incombustible per actuar de graller. D’aleshores s’ha escatit que l’”Astor” va acompanyar, per aquest ordre, els Xiquets de Valls del “Blanco” (1933-1942), els Gegants del Juncosa (1943-1944), el Ball de Bastons (1945-1954), les dues Mulasses (1955) i els Gegants de Vilanova (1956-1961).

Les Colles del “Blanco

Les primeres notícies explicites a hores d’ara de Josep Mercader Ramon, “Astor”, a la Festa Major de Vilanova se situen darrere la seva faceta d’acompanyant habitual de les colles de Xiquets de Valls que va dirigir el vallenc Ramon Barrufet Fàbregas, el “Blanco”: la Colla Nova abans de la Guerra Civil de 1936-1939; la Colla de Xiquets de Valls (Unificada), més coneguda com la “Barreja” per aplegar a elements de la Colla Nova i la Colla Vella, els anys immediatament posteriors a la Guerra Civil; i la Muixerra dels Xiquets de Valls d’ençà de la reaparició de la Colla Vella el 1947.

Així, l’”Astor” va acomboiar l’actuació de la Colla Nova dels Xiquets de Valls els anys 1933 i 1934 a Vilanova, tal com palesa alguna fotografia. Aleshores, va obrar amb la formació que havia constituït el 1930 i que, com a prova del seu lideratge, s’anunciava com els “Astons”, el seu renom familiar. Aquest conjunt, a més, es publicitava sota la fórmula “Quartet de gralles” com a mostra de les seves pretensions musicals. Els seus integrants titulars van ser Josep Mestre Mestre, “Carnisser de Roda”, de Roda de Berà, com a gralla primera; Isidre Borrut Coll, de Sant Vicenç de Calders, com a gralla segona; Josep Mercader Ramon, “Astor”, com a gralla baixa; i Pau Mercadé Valls, “Pau Salvet”, de Torredembarra, com a timbaler.

El Quartet de gralles els “Astons” també devia acompanyar la Colla de Xiquets de Valls (Unificada) durant la seva participació el 1939, 1941 i 1942. Aquí la formació va experimentar uns canvis, perquè si bé Josep Mestre Mestre, “Carnisser de Roda”, i Josep Mercader Ramon, “Astor”, van seguir actius, el primer encara com a gralla primera i l’“Astor” ara com a gralla segona, Josep Amorós Marrugat, “Ros de l’Arboç”, de l’Arboç, va incorporar-se en el paper de gralla baixa, i Bonaventura Almirall Puig, “Tabola”, de Viloví, Joan Sans Sonet, “Janet de l’Aleix”, de la Bisbal del Penedès i Marçal Sonet Ilari, “Marçalet de Llorenç”, de Llorenç del Penedès, van ocupar el lloc de timbaler.

Les figures del Juncosa

L’”Astor” també va fer cap a la Festa Major de Vilanova els anys 1943 i 1944, ara al costat de la parella de Gegants i els quatre Nans que el vilanoví Salvador Juncosa Juncosa va adquirir el Corpus de 1941 per mirar d’omplir el buit per la pèrdua de les figures de la Parròquia de Sant Antoni Abat, els antics Gegants, Mulassa i Drac de Vilanova, durant la Guerra Civil de 1936-1939. L’”Astor” va canviar de parcel·la pel fet que els Xiquets de Valls van perdre la plaça de Vilanova el mateix 1943; els Nens del Vendrell van monopolitzar-la d’ençà d’aleshores i fins la fundació dels Bordegassos de Vilanova el 1972.

La rellevància de l’”Astor”, a banda del seu paper de músic, també es visualitza si va responsabilitzar-se de tot allò referent a la gestió administrativa de la seva colla de grallers; tasca que mai va abandonar. Així, sempre va encarregar-se de signar els rebuts i cartejar-se amb els gestors de les festes majors i demés celebracions.

En aquest sentit, la seva signatura apareix en els dos rebuts, un de 310 pessetes i un altre de 365, respectivament, que reporten l’acompassament dels Gegants i els Nans del Juncosa el 1943 i 1944 (ACGAF). El rebut de 1944 concreta que era per “la actuación del Cuarteto Grallas Els Estons” (ACGAF). Els rebuts, cal dir, sempre van contemplar la despesa del viatge, però mai la de l’estada, atès que aquesta anava a compte de l’organització. El rebut de la Fonda del 1944 ratifica que els “Astons” eren quatre músics (ACGAF).

Una dècada amb el Ball de Bastons

Els “Astons” van situar-se en una altra feixa entre els anys 1945 i 1954, perquè durant aquest període van assumir la música de la colla del Ball de Bastons local que va liderar Josep Sanchez Saez entre 1942 i 1972. L’”Astor” va signar rebuts de 518, 551,30, 590, 450, 553, 555, 545, 651, 750 i 750 pessetes, respectivament, el 1945, 1946, 1947, 1948, 1949, 1950, 1951, 1952, 1953 i 1954 per dur a terme aquesta tasca (ACGAF).

Una lletra de l’”Astor” del 5 de juliol de 1948 palesa la simbiosi que va establir amb els bastoners vilanovins. La carta, d’altra banda, va redactar-se després de rebre l’encàrrec de mans d’un altre vendrellenc, Jan Julivert Nin, el cap de colla dels Nens del Vendrell, amb qui es va contactar abans i qui va obrar de mitjancer en d’altres ocasions: “Pues por el 4 y 5 de Agosto ya pueden confiar con nosotros para tocar en el baile de bastonets. La intención era de escribir á Vds. entre pocos días, porque ya sabemos que els Bastoners de Villanueva no quieren ninguna Colla de grallas sino la nuestra, y nosotros estamos muy contentos de ellos. / El precio de los dos días son 400 ptas limpias viages y demás gastos á cargo de Vds. (ACGAF).

La lletra també insisteix que es tractava del “Cuarteto de Grallas ‘Els Astons’”. Allò mateix que també es llegeix en una carta similar del 1950 (ACGAF). Quatre rebuts a compte de la despesa a la fonda, del 1946, 1947, 1949 i 1950, també assenyalen que la formació seguia integrada per quatre músics (ACGAF).

Els “Astons”, però, van deixar de ser un quartet al cap d’uns anys; d’ençà de la mort de l’arbocenc Josep Amorós Marrugat, “Ros de l’Arboç”, el gralla baixa, el 31 de desembre de 1950. L’estat catatònic del món de la gralla en aquells anys, en un context general de crisi de la festa i de voluntat d’esdevenir-hi actor, va comportar que no es pogués reemplaçar al gralla baixa per falta de candidats. De fet, la continuïtat de l’ofici de graller va acabar penjant d’uns pocs fils aquells anys a mesura que els veterans s’anaven esvanint per no produir-se el relleu generacional. Una carta de l’”Astor” del 9 de juliol de 1951, també per confirmar la seva presència aquell any a la festa, destapa que els “Astons” van esdevenir dues gralles i un timbal d’ençà de 1951: “De nuestro conjunto se murió uno [es recorda, Josep Amorós Marrugat, “Ros de l’Arboç”], el que hacía la tercera gralla, ahora tocamos tres pero no pasen cuidado que va bien igual lo que es mas cansado para nosotros. El precio son 500 ptas. gastos de viages y todo lo demás á cargo de Vds.” (ACGAF).

I el pas dels anys també va posar més pals a les rodes. Dues cartes dels dos darrers cops que els “Astons” van acomboiar als bastoners, respectivament, del 14 de juliol de 1953 i 27 de juny de 1954, informen de les dificultats creixents per rendir amb tota la intensitat si l’edat cada cop més elevada dels integrants dels “Astons”, com la majoria dels pocs grallers actius, no congeniava amb l’exigència de la programació de la festa i la circumstància d’haver d’acompanyar una dansa tan esgotadora com el Ball de Bastons de Vilanova. Aquest darrer, com també els de la resta de la comarca del Garraf, encara esdevé un repte pels grallers atesa la durada de les ballades si aplega quatre quadres de bastoners, no tres, com els pobles veïns o dos, els de l’interior del Penedès. L’”Astor”, també s’afegeix, va néixer el 13 de juliol de 1886 i, per tant, el 1953 i 1954 tenia, respectivament, 67 i 68 anys, el triple que alguns bastoners: “El presupuesto será algo diferente, en Sitges ganamos 750 pesetas, y en Vendrell tambien, y aquí en Villanueva queremos 700 pesetas. / Han de tener en cuenta que no ay ningun pueblo tan cansado como Villanueva. Ay que fijarse que á la mayoría de los pueblos bailan ocho, y á Villanueva Dies y seis que es el doble. / Dos condiciones les haremos que mas tarde de la una de la noche no tocamos; otra condición que cuatro o cinco bailables en una sola casa no los tocamos” (ACGAF) […] “El precio lo mismo que el año pasado 700 pesetas, y todos los gastos de viages y demas gastos á cargo de Vds. / Condiciones: por la noche si vamos al Sarrallo [aquí es va manllevar la denominació del barri de mar de Tarragona, familiar a l’”Astor” per acompanyar els Gegants de Tarragona cinc cops a l’any any rere any] no iremos á la Rambla, y si vamos á la Rambla no iremos al Sarrallo, y á la una á dormir” (ACGAF).

Aquesta lletra del 22 de juliol de 1949 també planteja la llegenda que les ganes infinites de l’”Astor” per tocar va dur que s’emparaulés sovint per menys paga que d’altres. Aquí apareix que els seus companys de batalles es resistien a actuar si no s’acordaven uns mínims més onerosos. Allò que van percebre la resta de formacions al llarg del temps confirma la llegenda: “por el mismo precio no puedo darle conformitat, se han impuesto mis compañeros y menos de 500 pesetas limpias de todos gastos no quieren bajar, tanto si lo paga el Ayuntamiento como si lo pagan los Bastoners, primera que en todas partes lo ganamos, y es muy cansado” (ACGAF).

Les darreres passes dels “Astons

Els “Astons” van deixar enrere el Ball de Bastons per passar a animar les evolucions de figures a partir del 1955, malgrat que els primers anys encara se’ls va reclamar pel Ball de Bastons; per exemple, en una carta del 22 de juny de 1955 (ACGAF). El canvi va obeir a les mancances físiques derivades la seva edat cada cop més elevada, perquè els dificultava ja la interpretació curosa d’un repertori predeterminat, monòton, esgotador i repetitiu com el dels Bastons. De fet, els organitzadors de la festa van recol·locar-los en la palestra més agraïda de les figures, perquè contempla la interpretació de temes de lliure elecció i de durada no tan rígida, no tan sols per una qüestió de deferència, que hi devia ser, sinó perquè els grallers tampoc no sobraven aleshores.

Així, el rebut de 1955, per valor de 749 pessetes, assenyala que van actuar “como Grallers acompanyantes de las dos Mulassas” (ACGAF). Aquest emparaulament, per un altre cantó, atresora una significació addicional, atès que una de les dues Mulasses, “La Presumida”, va estrenar-se en aquella ocasió. La carta que l’”Astor” va adreçar setmanes abans de la festa, el 28 de juny, per comprometre el seu concurs, incideix de nou que ja no liderava a un quartet, perquè va escriure que representava als “Grallés els “Astons”” (ACGAF).

Els “Astons” tampoc no van moure’s del terreny més plaent l’any següent, el 1956, perquè d’aleshores ençà i fins el 1961, la seva darrera actuació a Vilanova, van acomboiar les dues parelles de Gegants. El 1956, 1957, 1958, 1959, 1960 i 1961 van percebre, respectivament, 755, 864,70, 972, 996, 1.290,70 i 1.390 pessetes per dur-ho a terme.

L’”Astor”, conscient d’haver de capejar les seves aleshores limitacions físiques per no haver de llançar finalment la tovallola, va restar alerta a que no el enquadressin de nou amb els Bastons. Així, si en una carta del 9 de juliol de 1956 que li van adreçar per contractar-lo pels gegants o els bastons, la seva contesta, de l’11 de juliol, va ser ben clara: “Nosotros confiamos con los Gigantes, los bastons que lo hagan otros que sean mas jovenes que por nosotros es demasiado pesado” (ACGAF). La feina dels Bastons, de fet, d’ençà de deixar-la va recaure en uns dels comptats joves d’aquells anys, la colla de Sitges que amb els anys va rebre el nom de “Grallers Vells de Sitges” i que aleshores era integrada per Guillem Alemany Font, “Guillermo” o “Pinzells”, com a gralla primera, Joan Vidal Planas, “Moret”, també com a primera gralla, Joan Montaner Carbonell, “dels Molins”, com a segona gralla, i Emili Gener Marcillas, “Miliu”, com a timbaler.

L’”Astor” també va indicar a la carta anterior que aleshores feia colla amb un altre veterà i mític graller com ell, el vendrellenc Macari Domingo Tort; que feia la primera gralla: “Ahora viene con migo el Macario que tambien es viejo, pero llevamos un conjunto como pocas veces lo hemos llevado” (ACGAF).

L’”Astor” tampoc no va baixar la guàrdia els dos anys següents, el 1957 i 1958, temorós de no poder complir si el tornaven amb els Bastons. Dues cartes, respectivament, del 29 de juliol de 1957 i 7 de juliol de 1958, que per cert, ja són redactades en català, també són ben explicites: “El Joan Julivert ja va darme el recado no va dirme en lo que tenim de tocá, pero els Bastons poden disposá en que Vs. vuguin. / Sobres lo que diuen del pressupost aquest any á totas las festas Majos em pujat 100 ptas mes que eran 700 ptas, i ara son 800 ptas mes tots els gastos á carrec de Vs.” (ACGAF) […] “El Juliver ja en va darme el recado de Vs. Pero no me habia vingut la de contestar. / Sobres lo que demanem del pressupost com ja saben que tot se apujat, pues nosaltres tambe ó em apujat. / Aques any son nou sentas pesetas netas ó sigui tots els gastos á carrec Vs. I en els Bastons ja saben que no volem tocari” (ACGAF).

La qüestió dels Bastons ja no va plantejar-se mai més. Tots els papers posteriors, del 1959, 1960 (ACGAF) i 1961, els situen ja d’entrada amb els Gegants (ACGAF).

Del 18 de juliol de 1960, però, és una lletra que recupera l’atzucac que va plantejar-se aquells anys darrere la manca de grallers arreu i també, la necessitat de l’”Astor” d’economitzar els esforços durant les estones de llevant de taula atesa la seva edat avançada. Aleshores, tenia 74 anys: “Recibí la suya del 12 del corriente y ay comunicado á mis compañeros sobres el presupuesto, y me han dicho que el precio han de ser mil doscientas pesetas (1200) á menos no quieren tocar. / Lo dificil es poder encontrar por organizar un conjunto que valga un poco […] Si bajamos tengan presente de que al salir del Oficio o sea despues de los Castillos de la plaza no queremos voltar, pueden hacerlo otra hora pero aquella hora no” (ACGAF).

De fet,l’any següent, el 1961, va ser la darrera vegada que els “Astons” van participar a la Festa Major de Vilanova, perquè si bé el 1962 van fer-los-hi de nou confiança amb els Gegants no van poder comprometre’s per trobar-se desfets. Aleshores, l'”Astor” ja no tocava amb el vendrellenc Albert Jané Pasqual, “Carbassó”, primera gralla, un altre dels pocs grallers joves d’aquell temps i amb qui va fer colla els darrers temps, juntament amb el timbaler Jacint Plana Plana de Puigpelat. Ni tampoc va poder convèncer de nou a Macari Domingo Tort o al vilanoví Salvador Musté Sanjuan, que algun cop de mà li havia donat.

Aquesta lletra seva de l’11 de juliol de 1962 presenta la seva tessitura aleshores: “Recibi la suya y no se como arreglarlo porque no tengo conjunto pero podria ser que lo arreglase. Fasi el favor dentregrar aquesta carta en aquell grallé que li diuen el Musté y si no te compromís demá que puji al Vendrell, y una cosa o altre pero te de vindre al Vendre” (ACGAF). Una anotació afegida al sobre d’aquesta carta confirma que Salvador Musté Sanjuan va rebre l’encàrrec: “Avisado Musté 17-7-62”. Però sense tenir cap conseqüència. De fet, l’aleshores colla del mateix Musté va assumir la feina dels Gegans a l’hora de la veritat (ACGAF).

Els organitzadors de la Festa Major encara van refiar-se de l’”Astor” pels Gegants el 1962, també sense sort, tal com es llegeix en una carta d’aquell 12 de juliol: “Ya se las dificultades que posiblemente haya para ello, pero dados su conocimiento y experiencia en la materia, no dudo intentará resolverlo” (ACGAF). Sembla que l’”Astor”, encara més impossibilitat, no devia contestar. Aquest és el darrer cop que l’organització de la festa va recordar-se d’ell. Dos anys més tard, el 20 de març de 1964, l'”Astor” va morir a la seva casa del Vendrell.

Una confessió personal

Josep Mercader Ramon, “Astor”, forma part del meu imaginari personal per una qüestió familiar. M’explico. Un dels records de les meves primeres passes en el món de la gralla recula a quan vaig comentar la meva pretensió d’esdevenir graller als meus avis paterns. La vivència va ocórrer l’endemà de disposar de la meva primera gralla, una seca de fusta de bubinga de l’obrador Palmerar de Vilanova i la Geltrú. Aquest primer instrument me’l va lliurar el Xavier Orriols Sendra el vespre de la vigília del Ball de Mantons de 1978 després d’un any d’esperar que els astres es conjuressin per a la seva construcció. O sigui, tinc gralla des del divendres 27 de gener de 1978 i la conversa amb els avis va esdevenir el dissabte 28 de gener de 1978.

D’aquella tarda de dissabte amb els avis tinc ben present el capteniment de l’àvia d’abandonar la idea d’esdevenir graller, perquè si la participació al món dels seguicis festius era encara mal vista aleshores, el devenir d’un parent graller també s’hi va immiscir. En concret, l’àvia va intentar convèncer’m que devia dirigir les meves energies als estudis, per tal d’aconseguir un bona feina més endavant, amb l’argument que un parent del seu pare havia desatès la hisenda familiar darrere de la gralla.

Aquest parent graller ha de ser Josep Mercader Ramon, “Astor”, i el parentiu, provenir de la branca Morgades originària de Celma, un petit nucli amb masos esparsos al seu voltant, un territori avui dia quasi tot abandonat al terme municipal d’Aiguamúrcia, perquè si l’àvia materna de l’”Astor” era Francesca Morgades Vives de Celma, l’avi patern de la meva àvia es deia Pere Morgades Marimon i també era de Celma. I això no és tot, l’àvia i la resta de la seva família va residir durant els anys 1920 al Vendrell seguint l’estela d’uns parents després de voltar sense sort per distints punts de la seva (la meva també) pàtria, la Brufaganya. I també sembla que l'”Astor” va descuidar el patrimoni familiar per prestar més atenció a la gralla.

Xavier Güell

Bibliografia:

Blai Fontanals Argenter: Nosaltres, els grallers, Amalgama Edicions, Barcelona, 2010.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.