Sobre l’anada dels gegants de la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova el 1902 a Barcelona (III)

Les dues parelles de gegants i el drac van ser encapsats i embarcats en un tren la tarda del 21 de setembre en direcció a Barcelona. L’endemà, 22 de setembre, el responsable de rearmar-los i vestir-los va seguir-los l’endemà, 22 de setembre. El Diario de Villanueva y Geltrú va comentar-ho: “El encargado de vestir los elevados personajes que anteayer [21 de setembre] se mandaron para el concurso de la capital, partió ayer [22 de setembre] por la mañana para cumplir su cometido” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1902. BMVB).

D’altres “elements” vilanovins van emprendre el camí de Barcelona el 24 de setembre. Les lletres que la Comissió Restauradora va adreçar a les autoritats barcelonins i vilanovins residents a Barcelona, aquests darrers, suposadament, elements benestants o benpensants que havien contribuït a la restauració dels entremesos, participant-los-hi que serien obsequiats amb unes ballades dels gegants a les seves residències en estones lliures del programa oficial del 26 de setembre. Aquí es recorda que els comptes finals de la comissió restauradora recullen la recaptació de 60 pessetes a Barcelona (La Defensa: 25 d’octubre de 1902. BMVB.Diario de Villanueva y Geltrú: 26 d’octubre de 1902. BMVB). El Diario de Villanueva y Geltrú va anunciar el mateix 26 de setembre: “La comisión encargada de la restauración de nuestros gigantes ha dirigido anteayer [24 de setembre] una comunicación á las autoridades de la capital y buen número de villanovenses residentes en la misma, participándoles que hoy, día 26 [de setembre], pasarán los gigantes por frente sus respectivos domicilios para saludarles” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1902. BMVB).

Aquestes performances personalitzades s’emmarquen en el patró del llevant de taula i, per tant, contenen una finalitat galant o protocol·lària, però també, un recordatori de l’ordre social, no exempt d’un suborn material, i que destapa el rol de cadascú a la comunitat i uns mecanismes de cohesió a la rereguarda, perquè els poderosos, encimbellats a les seves possessions, esperaven (necessitaven) la mirada gelosa, legitimadora i consensuada del poble ras (els inferiors) al llarg de la roda festiva anual, si no la seva posició privilegiada passava desapercebuda o perillava. Per això, consentien l’alteració de normes socials (l’ocupació d’espais públics o privats) pels de baix amb el pretext de l’exhibició d’expressions festives o tradicionals; en una mena de catarsi i neteja anímica col·lectiva que actuava de vàlvula de control o de descàrrega dels conflictes i les contradiccions del dia a dia. El suborn mitjançant una recompensa material acabava de fer decidir als festers inferiors amb més consciència social o indecisió.

La premsa de Barcelona va anunciar l’arribada dels entremesos a Barcelona el matí de l’endemà, 22 de setembre. La Veu de Catalunya va publicar: “Avuy [22 de setembre] al matí arribaran els de Vilanova y el drach, y els de Vich, junt ab el «Cap de Llupia»” (La Veu de Catalunya: 1902. AHCB). La Veu de Catalunya també va informar que aquella mateixa jornada van fer cap al seu lloc d’estada: “S’han hostatjat al mateix local els quatre gegants de Vilanova, y el drach ha ingressat a la gábia de tots els demés monstres ferotges que hi ha prop de la gábia dels lleons” (La Veu de Catalunya: 1902. AHCB).

Un breu de dies abans, que va ressenyar l’arribada de les primeres figures, aclareix que el conjunt d’entremesos, entre ells, és clar, els de Vilanova, van dipositar-se a la Galeria de Màquines, un Pavelló de tres naus que es trobava al costat del Parc de la Ciutadella, a la banda de mar de l’actual carrer de Wellington, i que devia el seu nom al fet d’acollir l’exposició d’instruments i maquinària ferroviària durant l’Exposició Universal de 1888: “Aquet dematí han arribat, ab el tren de dos quarts de dotze, els dos gegants de Tàrrega. Han arribat sense la més petita novetat. / Han quedat dipositats a la gran nau que servía de galeria de màquinas de la Exposició Universal, ahont hi han trobat als gegants de la ciutat de Barcelona y als de la parròquia de Santa Maria, que s’estavan endagant pera rebrer als gegan ‘ls de fora que han de venir a festas. / S’han donat ordres de que vagin venint els dels demés pobles que’ls han d’enviar” (La Veu de Catalunya: 1902. AHCB).

El reportatge del periodista aragonès establert a Barcelona Rafael Mainar Lahuerta ‘Las fiestas de Barcelona‘ a l’edició del 3 d’octubre de 1902 de la publicació madrilenya Alrededor del mundo conté una fotografia de P. Rodríguez que palesa l’hospedatge dels gegants de Vilanova en aquest edifici. El peu que l’acompanya va recalcar la gran altura dels gegants grossos, allò que els va fer triomfar i van subratllar d’altres cronistes: “El concurso de gigantes: los más altos la pareja de Villanueva y Geltrú” (Alrededor del Mundo: 1902. BNE). La imatge també apareix a un reportatge de dies abans, ‘Diez días de festejos‘ de M. Rivas de l’edició del 25 de setembre de 1902 de Vida Galante de Barcelona (Vida Galante: 1902. BNE).

Dues fotografies del barceloní Rafael Areñas Miret mostren de cos sencer les dues parelles també a la Galeria de Màquines (AFMB). El fotògraf, de fet, va obtenir imatges de la resta de figures convocades.

L’alçada dels gegants grossos tampoc no va passar desapercebuda en d’altres altaveus barcelonins que també van estar al cas de l’arribada dels entremesos vilanovins. La simpatia dels gegantons, la caracterització exquisida com a pagesos d’aquests darrers i els ulls esmaltats del drac també van impressionar. La Dinastia va publicar: “de Villanueva y Geltrú, un «Drach», dos gigantes que representan una pareja de «payeses», de cara sana y risueña, dos gigantes más de la misma población […] Los gigantes de Villanueva son los más altos, pues su estatura excede de cinco metros” (La Dinastía: 1902. AHCB). El Liberal, mitjançant una transcripció del Diario de Villanueva y Geltrú: “Nuestro colega El Liberal de Barcelona en su edición de ayer [25 de setembre] dice respecto á los gigantes de esta villa, que son colosales y que se disputan el honor de ser los más altos aún con la misma Pubilla; de suerte, que son los únicos que se han quejado del alojamiento por parecerles bajo de techo. / Dice además el citado colega, que «los más curiosos pertenecen á Villanueva y son los pequeños gigantes, clásicamente vestidos de payeses. Las testas son muy notables y de cómica expresión, especialmente la del hombre. Ella lleva peinado con grandes agujas, los pendientes de largos colgantes, falda obscura, mantón negro de crespón y, en fin, toda la toilette de una labradora del Panadés. Él luce barretina roja, largo gabán negro y un chaleco con botones de oro verdaderamente encantador». / De nuestro drach, dice el mismo periódico que «tiene unos ojos que denotan la antigüedad del mónstruo, por el esmalte con que están hechos»” (Diario de Villanueva y Geltrú: 1902. BMVB).

La Veu de Catalunya va afegir que les dues parelles de gegants s’havien restaurat per a l’ocasió i que s’havien acomiadat de Vilanova havent-hi protagonitzar un seguici lluït la vigília, 21 de setembre: “El Diario de Villanueva y Geltrú diu que els gegants d’aquella ciutat, complertament restaurats, a las duas d’ahir [21 de setembre] tarde van surtir del Hospital, acompanyats de las dolsainas o grallas y tabals, van passar per la Rambla de Sant Joseph, carrer Major, plassa Rectoria, Ramblas Principal y Ventosa, Avinguda Balaguer y estació del ferrocarril, ahont van ser desmontats y encaixats, pera arribar avuy, dilluns [22 de setembre], a las vuit del matí a Barcelona. Y acaba dient: ¡Y hasta la vuelta!, que deseamos sea feliz y con premio” (La Veu de Catalunya: 1902. AHCB).

Xavier Güell Cendra

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.