La Colla Vella de Valls a Barcelona el 1915

La Colla Vella dels Xiquets de Valls amb d’altres entitats representatives del país van constituir el pal de paller de la programació de la Festa d’Infants i les Flors a benefici de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana que dues entitats amigues, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i la Cooperativa Mutual Catalana, van celebrar el diumenge 23 de maig de 1915, vigília de Pasqua Granada, temps propici per a esdeveniments lúdics, festius i de carrer. La Ilustració Catalana, setmanari il·lustrat catalanista de Barcelona, va assenyalar-ne els grans trets. La condició de cap-i-casal de Catalunya de Barcelona i la intencionalitat de captenir l’enyor de barcelonins originaris d’arreu de Catalunya darrere d’expressions dels seus llocs natals, com es repeteix en el cas de Barcelona, també apareix: “Fa alguns anys s’havia iniciat la tendencia a organisar festes primaverals de carácter popular. Aquesta primavera les corporacions oficials no han mostrat el menor desig de seguir la tradició. No res menys, hi ha hagut també les seves festes. La iniciativa particular ha suplert la oficial […] Una de les manifestacions més formoses d’aquests esbargiments primaverals fou, sense cap mena de dubte, la festa anomenada d’Infants y de flors. El Turó Parch ne fou l’escenari y’ls beneficis que se n’obtingueren són destinats a la benemèrita Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana […] Tenint això present, no cal dir que la festa (en la qual cooperaren per un igual la Cooperativa mutual catalana, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç y de la Industria y altres elements d’actuació catalanista) tingué un carácter bellament catalanesch. Homes de totes les branques del catalanisme’n foren els iniciadors y’ls propulsors; costums populars de tots els indrets de la terra catalana figuraven en el programa: dels xiquets de Valls a la sardana, dels ballets montanyenchs a les cançons populars. Per axó tot catalá’s sentía a la comarca ahont era originari y tots al cor de Catalunya, de la qual es el cap y’l casal aquesta dolcíssima Barcelona, la ciutat de tots els catalans” (Ilustració Catalana: 1915. BC. Unes línies similars a: L’Esquella de la Torratxa: 1915. AHCB).

La Veu de Catalunya, diari també catalanista de Barcelona, va avançar abans d’hora, el 18 d’abril, l’accent patri inequívoc que aleshores va atorgar-se als números festius previstos, els castells, el cant coral i les sardanes. L’aplec d’aquests exercicis pairals originaris de punts distints de Catalunya, de fet, ha esdevingut norma d’ençà de la primera meitat del segle XX quan entre els rengles catalanistes s’ha recorregut a “performances” per a defensar el seu discurs ideològic: “A benefici de l’Ensenyança Catalana / Festival Popular / Tot just començats els treballs per a l’organització d’aquest festival popular, ja es pot preveure un magnífic exit. L’iniciativa promoguda pel Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de l’Industria i la Cooperativa Mutual Catalana, troba una franca i amorosa acullida ben digna de l’altra finalitat de la festa. / Des del moment ja’s pot asegurar que en dit festival, que’s celebrarà el dia de la Pasqua Granada, hi concorrerà una de les millors cobles empordaneses i el Chor de l’Escola Mossèn Cinto. Es vol que un número del programa el constitueixin els renomenats i típics Xiquets de Valls, i amb aquest fi s’efectúen gestions per a contractar-los i fer-los venir. Altres elements hi pendrán part, com s’anira fent públic a mida que’s tingui noticia certa de que hi concorrerán” (La Veu de Catalunya: 1915. AHCB).

Patria, publicació catalanista de Valls, la pàtria dels Xiquets de Valls, va confirmar l’emparaulament de castellers vallencs el 24 d’abril: “L’Associació protectora de l’ensenyança catalana ha contractat als xiquets de Valls per les festes que celebrarà proximament” (Patria: 1915. ACAC).

La Colla Vella és cridada

La Veu de Catalunya va parlar-ne de nou l’1 de maig. Aquí van aclarir-se cinc punts. Primer, la identitat de la colla contractada: la “colla d’En Sidro”, és a dir, la d’Isidre Tondo Ballart, “Isidre de Rabassó”, la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Segon, la confirmació que es tractava d’una formació vallenca, si va dir-se que s’hi esperaven “els típics Xiquets de Valls”. Tercer, l’excepcionalitat del concurs d’una colla pròpiament vallenca a Barcelona, si el darrer cop reculava al 1904 els dies de les Fires i Festes de la Mercè. Quart, els efectius castellers mobilitzats: una quarantena, allò habitual antany, amb la imprescindible colla de grallers. I cinquè, l’escenari principal d’actuació: el Turó Parc, un indret amb atraccions a Sarrià-Sant Gervasi i de moda, atès que s’havia inaugurat feia poc, el 1912: “Es pot anunciar que hi assistirán els típics Xiquets de Valls, que fa anys no han estat a Barcelona. S’ha contractat la renomenada colla d’En Sidro, composta de mes de 40 individus, amb la corresponents secció de gralles. Aquest número donarà un relleu extraordinari al festival del Turó-Parc” (La Veu de Catalunya: 1915. AHCB).

El Poble Català, una altra publicació catalanista de Barcelona, també va adonar-se de l’expectació que va suscitar la contractació d’una colla vallenca després d’anys, es recorda, d’ençà del 1904, de la darrera vegada: “El sol anunci de que hi assistiríen els típics Xiquets de Valls que des d’anys no s’ha vist a la nostra ciutat ha contribuit poderosament a augmentar l’interès per la festa” (El Poble Català: 1915. AHCB).

Publicacions de Barcelona i Valls van fer saber el programa de la jornada. Així, per aquest ordre, la Colla Vella havia d’arribar a Barcelona en tren a les 10 del matí, complimentar diverses autoritats a la plaça de Sant Jaume, també actuar a la plaça de Catalunya i, finalment, dirigir-se al Turó Parc, l’escenari principal: “Demá, diumenge [23 de maig], a les deu del matí, arribarán els típics «Xiquets de Valls» per a pendre part en la festa del Turó Park. Són més de 40 individus i anirán acompanyats d’una secció de gralles. / Tant bon punt hagin arribat, es traslladarán a la plaça de Sant Jaume, on realitzaran varis castells saludant així al Municipi de Barcelona i al Palau de la Generalitat. Després seguirán cap a la plaça de Catalunya, elevant alguns castells. Una Comissió del Comitè organitzador del festival anirá a l’estació a rebre’ls”(La Veu de Catalunya: 1915. AHCB. La transcripció a: La Crónica de Valls: 1915. ACAC.Unes línies similars a: El Diluvio: 1915. AHCB. El Poble Català: 1915. AHCB. Las Noticias: 1915. AHCB).

La participació de la Colla Vella era el tercer número, d’un total de deu, d’un festival que començava a dos quarts de 4 de la tarda al Turó Parc i on els seus castells s’havien de conjuntar-se amb la cantada del conegut cor Los Xiquets de Valls de Josep Anselm Clavé Camp per part de l’Orfeó Gracienc: “Tercer. Castells pels «Xiquets de Valls», cantant al mateix temps l’Orfeó la composició d’En Clavé que porta aquest nom” (La Veu de Catalunya: 1915. AHCB. En castellà a: La Vanguardia: 1915. AHCB).

La plaça de Sant Jaume

La Veu de Catalunya va reportar el sarau patriòtic que va orquestrar-se al matí a la plaça de Sant Jaume i, després, a la seu del CADCI, a la Rambla de Santa Mònica núm. 25, perquè la Colla Vella també va coincidir amb el Cor Germanor Empordanesa del Casino Menestral de Figueres i la Cobla Antiga de Pep de Figueres, també aquell dia a Barcelona, però per uns altres camins: “El Chor de Figueres «Germanor» Ampurdanesa i la cobla antiga «d’En Pep», arribades ahir [diumenge 23 de maig], es dirigiren a saludar l’Ajuntament. I a la plaça de Sant Jaume es trobàren amb els Xiquets de Valls que havíen vingut a Barcelona per la festa del Turó Park, i que també anaven a saludar la corporació municipal. / I heus aquí com s’improvitzà en aquell indret una bonica festa, aplegant-s’hi molta gernació, malgrat el temps plujós que obligava sovint a estendre els paraigües. / La rondalla entonà algunes cançons del seu repertori, i els Xiquets construïren, amb la seguretat en ells peculiar, espadats, castells i torres aplaudint el públic entusiasmat a uns i a altres. / Amb la rondalla, que és una secció del Casino Menestral de la capital de l’Empordà [Figueres], vingueren el primer tinent d’alcalde [de l’Ajuntament de Figueres] don Rafel Ramis [Romans], el president de la secció senyor [Josep] Pey [Calvet] i el director senyor [Simó] Gratacós [Oliveras]. Els acompanyaren els senyors [Josep] Puig i Esteve i Bas, president i vis-president del C.A. de D. del C. i de la I. / Després del concert, i de tocar la cobla una sardana, pujà la senyera al balcó, on hi havía el senyor [Joan] Pich [Pon, regidor de l’Ajuntament de Barcelona], i fou saludada amb grans aplaudiments. / El senyor [Joan] Pich [Pon]col·locà a la senyera una corbata, obsequi de nostra corporació municipal. Per cert que la llegenda de la dita corbata és en castellà, i a fe que ningú atinava el motiu de que s’hagués d’escriure en castellà una cosa dirigida a la tan catalana gent de l’Empordà. / Es reuniren després tots a la Sala de Cent, on parlaren el senyor [Josep] Puig i Esteve, l’Ignasi Iglesias [Pujades] i l’alcalde accidental, donant la benvinguda als chors i a la cobla, que encarnen l’esperit de la terra catalana. / En nom dels presents agraïren les falagueres frases pronunciades, el senyor [Rafel] Ramis [Romans] i el representant del Casino Menestral senyor Saserras. / Després d’obsequiats amb xampany, se n’anaren chors, cobla i Xiquets de Valls a saludar el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria, on s’improvitzà una audició, aixecant també els Xiquets alguns castells en l’espaiosa sala d’actes” (La Veu de Catalunya: 1915. AHCB. Unes línies similars a: Las Noticias: 1915. AHCB).

La presència castellera a la plaça de Sant Jaume també sorgeix en uns mots burlescos de L’Esquella de la Torratxa, publicació barcelonina també catalanista. La referència a l’origen camptarragoní rebla que hi va fer cap una colla vallenca, la Colla Vella: “També ens han visitat els honorables Xiquets de Valls, alçant castells i espadats davant de la Casa de la Vila. / Mentre els forçuts tarragonins feien gala de la seva habilitat amb els seus arriscats equilibris, un eixerit regidor regionalista que’ls contemplava des del balcó del mig, va exclamar: / -Noi que’n saben d’enfilar-se! … Sembla que ho hagin après de la nostra colla!” (L’Esquella de la Torratxa: 1915. AHCB).

La Conca de Barbarà, setmanari catalanista de Montblanc, també va assenyalar la plantada de castells a l’interior de l’estatge del CADCI, per coincidir amb l’actuació d’un montblanquí, la pianista Conxita Poblet Monfar: “Nosaltres, la primera vegada que vam sentir tocar a la Conxita [Poblet Monfar], fou al benemèrit Centre Autonomista de Dependents, de Barcelona. Fou un dia matí primaveral. que hi anavem a esplaiar nos en la plàstica contemplació de coses, nostres. Els xiquets deValls hi aixecaren, en obsequi als socis, atrevides torres i fornits castells. Després les colles empordaneses hi executaren sardanes, ballant-les una multitut de joves; que dava goig” (La Conca de Barbarà: 1915. ACCB).

La Veu de Catalunya va ressenyar de manera genèrica la compareixença de la Colla Vella als indrets anunciats, malgrat el temps rúfol de la jornada. Al matí, a la plaça de Sant Jaume i, després, a d’altres llocs del voltant. Aquí darrere fent-se el llevant de taula, atès que una fotografia, que es comentarà de seguida, palesa l’aixecament d’almenys un pilar de cinc amb aquesta intencionalitat en un indret de la vora; davant de l’antiga residència dels Marquesos de Sentmenat a la plaça d’Urquinaona. La Colla Vella va fer cap a la tarda al Turó Parc i on el súmmum va esdevenir el primer castell, perquè va acomboiar-se de la cantada del cor Los Xiquets de Valls de Josep Anselm Clavé Camps per part de l’Orfeó Gracienc: “La iniciativa de les benemèrites entitats Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria i Cooperativa Mutual Catalana, tingué ahir [23 de maig] una bella realització en la magnífica festa que fou celebrada al Turó Park, i l’èxit de la qual és el millor premi a les angunies que hagué d’endurar el Comitè organitzador davant l’aspecte que presentava el temps aquests darrers dies. El d’ahir es presentà brúfol i emplujat, fins el punt de fer pensar en una sospensió forçosa de la Festa. Però els Xiquets de Valls arribaren en el tren de les deu; la cobla Principal de Perelada ja era aquí; al Turó Park tot era a punt i a la migdiada fou decidit celebrar el festival fos com fos. / I veus aquí que a primeres hores de la tarda el cel començá d’aclarir-se i a la de començar la festa brillava un sol esplèndid. Els tramvíes de la general i el tren elèctric començaren de pujar gent cap al Turó, s’ompliren aviat aquells jardins d’animació i bullicia i es començá l’execució del programa amb un concert de la Banda Municipal, al qual seguí una escollida audició de cançons per l’Orfeó Gracienc, dirigit pel mestre [Joan] Balcells [Garcia] amb aquell pericia que li és, per tothom reconeguda. «Sota de l’olm», «El dimoni escuat», «Les ginesteres», obtingueren una justísssima execució i merescuts aplaudiments. / Els Xiquets de Valls, que ja al matí havien animat els passeigs cèntrics de la nostra ciutat, així com la plaça de Sant Jaume, amb l’espinguet de les típiques gralles i l’espectacle dels seus castells, es posaren també a la tasca amb gran entusiasme, realitzant veritables prodigis de «força, equilibri, valor i seny», com diu En Clavé en la seva cançó. Precisament mentre executaven el primer castell (i aquest fou un dels moments culminants de la festa) l’Orfeó Gracienc cantá l’obra d’En Clavé, produint l’espectacle un efecte magnífic que obligava a l’aplaudiment. / Els «braus xiquets» mereixen realment un complet elogi per la voluntat amb què es posaren al servei del Comitè, no cansant-se de executar castells de tota mena, espadats, aixecats a pols, etc.” (La Veu de Catalunya: 1915. AHCB. Unes línies similars a: Patria: 1915. ACAC).

El pes de la fotografia

El text anterior de La Veu de Catalunya va esmentar que la Colla Vella no va cansar-se “!de executar castells de tota mena, espadats, aixecats a pols, etc.” a la tarda al Turó Parc. La concreció que van alçar-se’n d’”aixecats a pols” fa pensar que devia completar-se el pilar de cinc i el tres de sis aixecat per sota, els registres aixecats per sota de l’època.

Un grapat de fotografies a l’abast dibuixa més línies mestres. Els avanços tècnics en el camp de la fotografia i, alhora, la implantació de la fotografia a la premsa van derivar en l’entrada en escena de cada cop més fotoperiodistes i, a més, que aquests ja captessin distintes instantànies d’un mateix castell.

Així s’aclareix que al matí van veure’s castells de sis i ja algun pilar de cinc de cara a ultimar-ne de millors més tard, a la tarda a la palestra principal del Turó Parc; aquests darrers, almenys, el quatre de set i, de nou, el pilar de cinc. La davallada de l’activitat aquells anys va imposar l’enlairament desacomplexat de construccions menors a mode d’assaig en els primers instants i també de menor compromís.

En aquest sentit, una imatge del fotoperiodista Josep Brangulí Soler, fill de l’Hospitalet del Llobregat, mostra un tres de sis, potser aixecat per sota, plantat tan bon punt la Colla Vella va desembarcar a la plaça de Sant Jaume. El castell hi apareix amb l’aixecador col·locat (ANC). La fotografia va publicar-se anys després en un article, comentat en un capítol anterior, d’Aureli Capmany Farrés sobre els castells a l’exemplar de Barcelona Atracción d’octubre de 1927 (Barcelona Atracción: 1927. AHCB) i al de Catalunya de 1937 (Catalunya: 1937. Fons Jaume Grau Enfruns. CDOCA).

El mateix Josep Brangulí Soler va obtenir una altra fotografia d’aquest tres de sis, aquesta del moment de la primera passa de l’enxaneta, publicada a Blanco y Negro de Madrid el 30 de maig de 1915 (Blanco y Negro: 1915. AABC), i Frederic Ballell Maymí, fotoperiodista català nascut a Guayama (Puerto Rico), una altra de quan va carregar-se (AFMB), a Ilustració Catalana que el 6 de juny de 1915 (Ilustració Catalana: 1915. BC).

Una fotografia de la col·lecció de Xavier Cabré Puig, casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i, com no, un gran entusiasta dels castells, testimonia el pilar de cinc també pel matí, però durant el llevant de taula pel centre de Barcelona, un cop va concloure el programa oficial. Aquest és plantat en un indret de la vora de la plaça de Catalunya, on s’havia d’actuar després de saludar-se a les autoritats a la plaça de Sant Jaume. El pilar de cinc es reconeix inconfusible davant de l’antiga residència dels Marquesos de Sentmenat –i també a aquests darrers com l’admiren des del balcó del primer pis–, que es trobava a la plaça d’Urquinaona, ocupant el xamfrà amb la Ronda de Sant Pere i el carrer d’Ausias March.

El pilar de cinc també va assolir-se a l’exhibició de la tarda al Turó Parc, tal com palesa una altra fotografia de la col·lecció de Xavier Cabré Puig.

Tres fotografies reporten el quatre de set a la tarda al Turó Parc. La primera, també de Frederic Ballell Maymí (AFMB) i publicada el 6 de juny de 1915 a Ilustració Catalana (Ilustració Catalana: 1915. BC), és dels moments de l’enxaneta de l’enxaneta. Les altres dues, ambdues també de la col·lecció de Xavier Cabré Puig, una, també mostra l’entrada de l’enxaneta i l’altra, la baixada dels terços.

Un distint protocol de les actuacions, que no obstaculitzava l’assalt de construccions amb la mateixa base estructural, i la inactivitat ja comentada de les colles en aquells anys, que es manifestava en un desentrenament i falta de ritme de les colles, devien dur que la Colla Vella plantés un quatre de sis net abans del quatre de set, se sobreentén, perquè així es va sospesar encara a última hora l’èxit en aquest darrer. Tres fotografies es coneixen a hores d’ara d’aquest quatre de sis net. La primera, també de la col·lecció de Xavier Cabré Puig, palesa els instants de l’entrada dels dosos. La segona, de Frederic Ballell Maymí i publicada el 29 de maig de 1915 a En Patufet de Barcelona, la col·locació de l’aixecador i l’ascensió de l’enxaneta pels dosos (En Patufet: 1915. AHCB). I la tercera, també de la col·lecció de Xavier Cabré Puig, la passada de l’enxaneta sobre de l’aixecador.

Xavier Güell

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.