“Aletes” també a Vilanova

Ara que els darrers temps he retrobat espais i activitats quotidianes de l’avi patern, Gabriel Güell Güell, vilanoví de soca-rel, em retornen encara amb més intensitat tot un seguit de vivències seves de diversa índole que allí em va llegar, i entre aquestes, de relacionades amb el calendari tradicional de Vilanova i, més en concret, de castells. La nostra ascendència Güell és documentada a la Geltrú almenys d’ençà del segle XVI i, a continuació, des de primers del segle XIX, a Vilanova: som els de “Ca la Parra“, abans, de “Cal Burdeus“, temps en el qual cultivàvem el fondo (inicialment propietat del comú) a tocar de la Font d’en Bonet. L’avi, a més, va ser membre actiu de diverses entitats locals de la seva època (fins la seva supressió arran el desenllaç de la Guerra Civil de 1936-1939), la memòria de les quals avui dia apuntala l’imaginari col·lectiu vilanoví: de l’Associació d’Alumnes Obrers (en va ser un dels seus futbolistes i un cosí seu, el “Castells de la Caixa“, un dels seus Presidents), del Centre Democràtic i Federal, de la Grècia Groga (va formar part del seu Cor de Caramelles) i de la cooperativa La Regeneradora, a banda de treballar, successivament, a “Cal Ton Manyà“, “Cal Xoriguer” i al Pirelli.

Així, recordo el seu testimoni d’haver presenciat tres quatre de vuit a Vilanova i la Geltrú, el primer, intentat, el segon, carregat i el tercer, també carregat, els dos primers, a cura dels Xiquets de Valls del «Blanco» durant la Festa Major de les Neus uns anys abans de l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, i el tercer, també per la Festa Major de les Neus, pel “ball de xiquets” del Vendrell temps després d’aquesta guerra fratricida. Aquests fets fa anys vaig confirmar que van ocórrer, respectivament, el 1933, 1934 i 1953, de la mà de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, comandada per Ramon Barrufet Fàbregas, «Blanco», i el tercer, pels Nens del Vendrell, perquè l’avi també recordava fil per randa tot aquest conjunt de dades.

I també, que l’avi recorria a les fórmules «ball de xiquets» i «aleta» per a referir-se, també respectivament, als castells i l’enxaneta. L’ús antany a Vilanova de l’expressió «ball de xiquets» no hauria d’esdevenir cap sorpresa, atès que encara no fa massa anys que resultava moneda corrent entre la gent gran (el pare, Gabriel Güell Morgades, també n’era un).

Però no esdevé tan coneguda la singularitat del cas de l’«aleta», perquè sempre s’ha pressuposat exclusiva del Vendrell. Aquí darrere cal recordar, entre d’altres fonts documentals, allò que recull Xavier Brotons Navarro al seu Diccionari Casteller a l’hora de referir-se al mot «aleta»: «Al Vendrell, enxaneta. Metonímia de l’expressió l’enxaneta fa l’aleta. L’aleta va carregar la torre de set» (X. Brotons Navarro: 2001).

Aquests mots del 1931 de Josep Francesc Ferrer Coll, també vilanoví, contemporani al meu avi i nét de l'”indiano” vilanoví Francesc Ferrer Ferret, “Panxo Ferrer“, sobre l’habitual interrupció del dinar de la diada de Festa Major de Vilanova en cases benestants (com era la d’aquest autor), per irrompre pel balcó una «aleta», és clar, durant els instants que els castellers i la resta de comparses dels seguicis festius realitzaven el llevant de taula per mirar d’esgarrapar uns obsequis (monetaris o en espècies) a canvi d’una actuació, se sumen al testimoni del meu avi i, per tant, ratifiquen què podria entendre’s per «aleta» també antany a Vilanova. Aquí també s’afegeix el suggeriment de Pere Ferrando Romeu, investigador casteller vendrellenc, que s’hi ha d’immiscir la proximitat de dates de les Festes Majors del Vendrell i Vilanova i la Geltrú i, sobretot, la històrica empatia mental entre els vendrellencs i els vilanovins: «De lluny, de lluny encara se us entafora a les orelles el topar contundent dels «bastons» i us embadaliu i vibreu amb l’ai al cor davant les proeses dels «xiquets de Valls» i de «l’aleta» que se us entra balcó endins i us sobta a mig dinar, entre queixalada i queixalada, en el moment en què trobeu més gustós el rostit de xai» (Prisma: 1931. BMVB).

Xavier Güell

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.