Els primers castells a Vilanova per la Festa Major de les Neus

En un lliurament anterior s’ha exposat que Vilanova i la Geltrú va fer lloc als primers castells amb tots els i uts el 1845 durant Festa Major de Sant Antoni Abat i que aquests van contribuir a significar el desig de festa grossa aquells dies a la població per ocórrer-hi aleshores un acte excepcional, la col·locació i benedicció de la primera pedra de la reforma del presbiteri al temple de la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova, l’altar major monumental que va subsistir fins l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939 (X. Güell Cendra: 2022).

Una tessitura semblant va succeir al cap d’un any, el 1846, per plantar-s’hi novament castells, ara els dies a llaor de la Mare de Déu de les Neus, és a dir, els primers a la població en el marc d’aquesta celebració, per també coincidir-hi una altra efemèride singular, la finalització i la també conseqüent benedicció del presbiteri iniciat un any abans.

Aquí darrere s’ha d’afegir que les celebracions a llaor de la Mare de Déu de les Neus a Vilanova van cenyir-se a l’àmbit religiós en el seu inici com a festa votada el 1781, és a dir, quan van començar com una prometença a la divinitat amb la intenció d’aconseguir la seva protecció davant el temor dels veïns de perpetuar-se calamitats; en aquest cas, la persistència de la ruïna de la vinya, motor de l’economia de la vila a l’època. I també, que el festeig de la Mare de Déu de les Neus va sobredimensionar-se en un període curt de temps, fins l’extrem d’adquirir el rang de festa major, la segona de la vila, a tocar de l’equador del segle XIX. En aquest sentit, una lletra del vilanoví Josep Oriol Puig Ivern, del 19 d’agost de 1844, a Francesc Andreu Xiqués, de Canet de Mar i aleshores resident a l’Havana, esdevé el primer document explícit, a hores d’ara conegut, de la potència d’aquest criteri ja aquell temps: «Su Señor hermano D. Jayme y hermana Dolores que vinieron a esta villa [Vilanova] para pasar el dia de Nuestra Señora de las Nieves que es la segunda fiesta mayor» (ACGAF).

La implantació de la celebració de les Neus en l’imaginari col·lectiu, de fet, va anar més enllà si va imposar-se com la Festa Major per excel·lència de la vila a partir de la segona meitat del segle XIX. I de retruc, que la Festa Major primigènia, a llaor de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, l’advocació de la petita capella d’època medieval que, en esdevenir parròquia, va acabar atorgant identitat col·lectiva a la vila, acabés reduïda a les celebracions religioses a l’interior del temple parroquial, alguna sessió de ball, la passejada dels entremesos de l’Obra de la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova (fins finals del segle XIX) i la cavalcada dels Tres Tombs.

Festa sonada per les Neus

Unes altres cartes del vilanoví Josep Oriol Puig Ivern donen fé dels plans de fer´la grossa a Vilanova en ocasió de la celebració de la Mare de Déu de les Neus el 1846. Així, en una que va adreçar el 22 de gener de 1846 a uns cosins germans seus, el germans Pau i Salvador Coll Puig, establerts a l’illa de Cuba (a Puerto Príncipe, avui dia Camagüey), va comentar: «Hemos pasado la fiesta mayor de San Antonio Abad sin ningun lucimiento en primera que se esta haciendo el altar mayor nuebo y dicen lo estrenarán por la Vírgen de las Nieves que aran fiestas, y la segunda de no haber habido ahora fiestas es que la gente de esta poblacion no esta de buen humor por cuanto algunas personas no quieren pagar por el reparto se hizo de 9000 Duros por la Quinta, y a mas por la contribucion tan crecida que debe esta año principiarse a pagar con el sistema tributario» (ACGAF).

Josep Oriol Puig Ivern va parlar-ne de nou, ara amb Jaume Andreu Xiqués, ja s’ha dit, de Canet de Mar, el 9 de juliol de 1846. Aquí també es destapa la transcendència ja esmentada del conreu de la vinya a la vila, és a dir, allò que va suscitar el festeig de la Mare de Déu de les Neus a Vilanova d’ençà de 1781: «Amigo mío los calores se dejan sentir que es un gusto y con los soles tan fuerte que esta haciendo todos los dias sera motibo que a fines del presente mes ya uno podrá ir por las viñas y comer algunos granos de ubas y si Usted determina honrarme por la Virgen de las Nieves que dicen las fiestas seran magnificas y que las principiaran el dia 3 que será la bendicion del nuebo altar que si Usted como creo lee los diarios de Barcelona pienso que en la semana entrante saldra el programa y no tiene Usted mas que determinarse pues que de esta Casa puede Usted disponer como si fuera suya y que podamos despues de las fiestas ir a la viña y con seguridad que habra racimos bien maduros» (ACGAF).

Josep Oriol Puig Ivern va insistir-hi amb els seus cosins germans, els germans Pau i Salvador Coll Puig de Puerto Príncipe, el 20 d’agost de 1846. Aquí va fer-ho enviant-los-hi el full amb el programa d’actes que, segons s’ha llegit en el paràgraf anterior, havia d’aparèixer publicat almenys a la premsa de Barcelona: «Incluyo un programa de las fiestas se celebraron en los dias 3, 4 y 5 con motibo de la bendicion del nuebo altar y fiesta de las Niebes» (ACGAF).

El programa d’actes

I diverses capçaleres d’arreu, entre d’altres, el Diario de Barcelona, també van publicitar el full amb els actes de la festa. Aquí cal dir que la implantació progressiva de la premsa durant el transcurs del segle XIX va traduir-se en la inclusió de notícies de festes majors d’arreu, i amb elles, d’exercicis de seguicis festius, d’ençà dels anys 1840. Les primeres publicacions són de localitats de primer ordre, capitals com Barcelona o Madrid, per disposar de més potencial econòmic, humà o social. La majoria d’aquests primers textos festius, però, tampoc no s’han de fer volar coloms, no passen d’ésser anotacions «d’agenda», és a dir, transcripcions de programes de Festa Major o ressenyes genèriques, fruit de refregits de programes.

Aquestes línies, entre d’altres capçaleres, del Diario de Barcelona, que duen per títol «Anuncio de las fiestas estraordinarias que tendrán lugar en la villa de Villanueva y Geltrú en los dias 3, 4 y 5 de agosto del corriente año 1846, para solemnizar la bendicion y dedicacion del nuevo y suntuoso altar mayor de la iglesia parroquial de San Anton Abad, cuya primera piedra se colocó el dia 18 de enero de 1841 [hauria de dir 1845] y en obsequio de la santísima Virgen de las Nieves», van preveure el següent: «Dia 3. A las doce de este, dia principarán los festejos con un repique general de campanas y una prolongada tronada artificial. Por la tarde se bendecirá el nuevo altar, despues de cuyo acto se llevará al Santísimo Sacramento en procesion por las principales calles, esperándose que asistirá a ella un lucido concurso, á mas de las danzas y gigantes que la precederán. Entrada la procesion en la iglesia se colocará el Santísimo en el nuevo sagrario y nueva custodia, y se cantará un solemne Te-Deum á toda orquesta. Por la noche se volará un ostentoso árbol de fuegos artificiales, en el que se verá representada la perspectiva del nuevo altar y aparecerá la imágen de San Antón. / Dia 4. A las diez se celebrará solemne oficio en obsequio del titular S. Anton con una escogida orquesta, y dirá el sermon análogo á la festividad deldia el acreditado orador Dr. D. Francisco María Pedrerol, catedrático que fue de teologia en la universidad de Cervera. A medio dia se anunciará con otro repique de campanas y otra tronada estrepitosa la fiesta de la santísima Vírgen de las Nieves, cuyas completas se cantarán por la tarde. Por la noche se volará otro árbol de fuego, que representará el ataque de un castillo por dos navíos, y se darán dos bailes públicos, el uno en el salon de baile, y otro en la casa teatro, en la cual se ha construido un costoso tablado. / Dia 5. En este dia se cantará otro solemne oficio á la Virgen de las Nieves, cuyas glorias panegirizará el mismo precitado orador. Por la tarde se hará la acostumbrada procesion, á la cual asistirán varias niñas representando alegorías de la escritura sagrada, y al entrar la imágen de la vírgen en la iglesia se volará otro árbol de fuego. Por la noche se darán otros dos bailes en los mismos locales que el dia anterior. / La iglesia y la torre estarán adornadas con la mayor profusion, esplendidez y buen gusto. Una infinidad de danzas, entre las que sobresaldrá la de valencianos, ejecutada por los mas diestros y acreditados atletas del campo de Tarragona recorrerán de continuo las calles, acompañarán al magnífico ayuntamiento que asistirá en cuerpo á las funciones religiosas y precederán las procesiones» (Diario de Barcelona: 1846. AHCB. La Esperanza: 1846. BNE. El Católico: 1846. BNE. Gazeta de Madrid: 1846).

Aquest conjunt d’actes s’adiu al patró de festa major vigent aleshores al Penedès històric (on se situa Vilanova) i gran part del Camp de Tarragona, a banda de zones adjacents, com l’Anoia, territoris de la Catalunya Nova que comparteixen aquest i d’altres valors etnogràfics o culturals. Aquí no falla el protagonisme de tres números profans. Primer, els elements dels seguicis, un referent en l’imaginari dels veïns, atès que els abastaven en sessions maratonianes (de sol a sol) i gratuïtes (si no és que es veien obligades a recompensar-les durant els instants de llevant de taula o mangueles) arreu de la població durant els dies de gresca. Segon, els castells de foc o mostres de pirotècnia, que també resultaven de consum popular per ocórrer també en escenaris públics. I tercer, les sessions de ball, també obertes al gran públic i que el seu calaix constituïa una font per tal costejar tota la festa.

Primers castells per les Neus

En relació al capítol dels elements dels seguicis festius, en aquesta ocasió a Vilanova va enriquir-se amb l’emparaulament altre cop d’una colla vallenca, és a dir, la primera notícia fefaent, que se sàpiga avui dia, de castells a Vilanova els dies a llaor de la Mare de Déu de les Neus. Dit d’una altra, allò mateix d’un any enrere, es recorda, el 1845, per Sant Antoni, arran de l’inici de les obres del presbiteri del Temple de la Parròquia de Vilanova, i que esdevé la primera notícia fefaent coneguda de castells en el conjunt del calendari de Vilanova. El programa d’actes, s’hi insisteix, va anunciar-hi el concurs d’«Una infinidad de danzas, entre las que sobresaldrá la de valencianos, ejecutada por los mas diestros y acreditados atletas del campo de Tarragona» (Diario de Barcelona: 1846. AHCB. La Esperanza: 1846. BNE. El Católico: 1846. BNE. Gazeta de Madrid: 1846). La presència castellera es revela darrere la fórmula de l’època «Ball de Valencians», aquí «danzas […] de Valencianos». I la d’almenys una colla vallenca, que de seguida van conèixer’s com de «Xiquets de Valls», pel comentari que era composada «por los mas diestros y acreditados atletas del campo de Tarragona», atributs aleshores patrimoni de les colles vallenques. Ja s’ha exposat en un lliurament anterior, que les colles vallenques van reunir aquell temps també als castellers de més renom i professionals de més enllà de casa seva i, darrere d’això, que van obtenir finalment un lloc preferent a festes majors d’arreu d’ençà dels anys 1840 (X. Güell Cendra: 2022).

Unes línies exclusives del Diario de Barcelona, fruit, segons s’endevina, d’una comunicació escrita (o oral), van comentar de manera somera el desenvolupament del programa d’actes, en sintonia, ja s’ha dit, a allò habitual a la premsa d’antany. La menció en singular del paper dels castellers (s’hi llegeix, «el de valencianos»), també allò que es llegeix al programa d’actes i que coincideix amb la tònica de l’època a Vilanova (o d’allò que se sap), sí fa pensar en la compareixença d’una sola colla: «Segun se nos ha referido, en los dias 4, 5 y 6 de los corrientes se ha celebrado en Villanueva con no acostumbrada magnificencia, la fiesta de Ntra. Sra. de las Nieves, siendo numerosísima, y cual nunca se habia visto igual, la concurrencia de forasteros. El nuevo altar mayor de la iglesia parroquial dedicado á Sant Anton Abad, obra suntuosa y de mucho coste, fue bendecido con la mayor solemnidad, y se celebraron en dicha iglesia con mucho lujo y esplendidez las funciones religiosas, que indicaba el programa. Los fuegos artificiales fueron muy aplaudidos, especialmente unos que presentaron con vivos colores la perspectiva del referido altar, y no obstante lo escesivo del calor los bailes que se dieron en la casa teatro y en el salon destinado al efecto estuvieron brillantísimos y muy animados. Llamaron muy particularmente la atencion las procesiones que se verificaron en los dias primeros y último, siendo notable la riqueza y propiedad con que se presenaron muchas niñas de corta edad, figurando personages de la sagrada escritura, ó representando varios pasos alegóricos, sacados de la misma. Durante la fiesta todas las calles de la villa han ofrecido un animado cuadro de la mas viva alegría, siendo recorridas de continuo por los gigantes y los bailes y otras comparsas del gusto del país, distinguiéndose entre ellos el de valencianos, el de los diablos y de la mogiganga» (Diario de Barcelona: 1846. AHCB).

Una altra descripció vague de la gresca aquells dies a Vilanova, però que almenys també destapa la concurrència d’una colla castellera vallenca, apareix en el dietari del vilanoví Jaume Carbonell Saavedra, que atresoren encara els seus descendents. Aquestes línies esdevenen una enumeració fil per randa de tot allò que va contemplar el programa d’actes, prenent-se per patró, precisament, la transcripció d’aquest darrer. De fet, aquests mots són encapçalats pel títol inequívoc de «PROGRAMA»: «5 de Agosto.- La Fiesta Mayor este fué muy en grande en celebridad de la bendición del Altar Mayor. / PROGRAMA / Hoy lunes, 3 de Agosto, se empieza la función de medio día con un grande repique de campanas y una estrepitosa atronada que salió del Campanario el que estaba muy bien adornado con muchísimos banderines y bombas de luces de todos colores, en seguida salieron todos los bailes, que eran muchos, luego los gigantes, tarascas, el dragón y los enanos, a las cinco y media dichos bayles se fueron a buscar al Magnífico Ayuntamiento en la casa de la Villa, y fueron acompañados a la Iglesia; y luego se celebró la bendición del Altar Mayor, y concluida otra ceremonia, salió la procesión muy asistida del pueblo, con achas, y concluida la procesión, se cantó un solemne Te Deum y concluido volvieron acompañar el Ayuntamiento en la casa de la Villa; a las nueve y media se disparó un árbol de fuego, de lo más hermoso que se ha visto. / Hoy día 4 por la mañana salieron todos los bayles gigantes, recorrieron todas las calles y a las diez acompañaron al Magnífico Ayuntamiento a la Iglesia, que se celebró un solemne oficio en acción de gracias y concluido, fué acompañado a la casa de la Villa otra vez el Ayuntamiento por el mismo órden. Por la tarde se hicieron algunas diversiones como son la cucaña, el cós de las pomas, el dels sacs. / A las siete fué otra vez el Ayuntamiento compañado a la Iglesia, por toda aquella bulliciosa comarca de bayles, para celebrar las completas de nuestra abogada y Patrona de María de las Nieves concluidas las completas y vuelto al Magnífico Ayuntamiento en la casa de la Villa que serían las nueve se disparó un árbol de fuego no menos que el día anterior, advirtiendo que habían muchísimos forasteros, del Vendrell, Villafranca, etc. A las diez se empezaron dos bayles, uno en la sala de bayle, y otro en el Teatro, muy bién guarnecido, se pagaba al primero entrada 4 reales de costumbre, pero el segundo 5 reales. / Hoy cinco de Agosto, miércoles, por la mañana lo mismo que los días anteriores y vuelto que fué el Magnífico Ayuntamiento a la casa de la Villa de regreso del divino oficio que serían las doce y media, salió, todo el balcón, y entonce todos los bayles empezaron a hacer cada uno por su parte las evoluciones y figuras pertinentes, y en particular el que llamaba la atención el de «Valencians», ejecutado por los mayores atletas del campo de Tarragona. / A las cinco salió la procesión de Nuestra Señora de las Nieves acompañada como los días anteriores del Magnífico Ayuntamiento, al entrar a la Iglesia otra procesión se disparó un arbolito de fuego, y luego acmpañado con el mismo ruido el Magnífico Ayuntamiento a la casa de la Villa, finó la fiesta con dos bayles como ayer que fueron uno y otro muy lucidos y concurridos por muchos forasteros que vinieron» (Col·lecció J. Carbonell Masip). Aquestes línies van ser publicades per Jaume Carbonell Rovira, nét de Jaume Carbonell Saavedra, el 1935 a la premsa de Vilanova (La Veu de Vilanova: 1935. BMVB).

La notícia que a Vilanova va tirar-se la casa per la finestra aquells dies també es desprèn de la consulta d’un altre dietari, aquest del també vilanoví Josep Ventosa Massana: «Agosto 3. Bendición del altar mayor de la Iglesia de S. Antonio Abat, hicieron tres días de fiesta y uno de ellos salió una procesión al igual que la del dia de Corpus» (Col·lecció A. Tubau Garcia).

Xavier Güell

Advertisement
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.