El cop d’estat del General Martínez Campos el desembre de 1874 va conduir a la fi de la Primera República Espanyola (1873-1874), a la finalització de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) i al restabliment de la Monarquia a Espanya a primers de 1876, no de nou de la mà de la Reina Isabel II, destronada el 1868, sinó del seu fill, el Rei Alfons XII. El sistema polític que va sobrevenir amb l’ascens d’Alfons XII, que es coneix com la Restauració, va conferir estabilitat a Espanya fins que va manifestar-se en crisi el 1898, pel desenllaç de la Guerra de Cuba.
La Tercera Guerra Carlina, la Guerra Civil en el llenguatge de l’època, va donar-se oficialment per acabada el 25 de febrer de 1876 amb la capitulació de Tolosa (Guipúscoa), l’últim bastió carlí, i l’entrada triomfal a Espanya, des del seu exili a França, del Rei Alfons XII. Les noves autoritats estatals van ordenar als Ajuntaments d’arreu que disposessin d’inmediat el festeig d’ambdós esdeveniments de manera sonada durant tres dies.
A Vilanova i la Geltrú, és clar, va seguir-se la directriu i l’Ajuntament va orquestrar un programa d’actes. Aquest va abraçar els dies 5, 6 i 7 de març de 1876 i va reproduir a grans trets l’esquema d’una Festa Major. Les passades lliures i protocol·làries i exhibicions a cura d’exercicis de seguicis festius, entre d’altres diversions de la terra, per tant, no van fallar-hi, seguint-se un criteri que va aplicar-se en d’altres punts del territori i, a més, que s’ha repetit en circumstàncies similars en d’altres èpoques; entre d’altres raons, primera, per resultar, números recurrents a l’hora d’endegar-se seguicis festius des de sempre, segona, per esdevenir sempre molt disponibles i manejables (àgils d’organitzar i d’encaixar), i, tercera, propers als poble ras, el segment majoritari de població, i, per tant, també instruments dels governants per acontentar (o guanyar-se la confiança) un gran volum de veïns.
Així, el Programa de los festejos con que el Magnífico Ayuntamiento ha acordado celebrar la terminacion de la guerra civil en la Península en los dias 5, 6 y 7 del actual [febrer], que va publicitar-se en un full d’aleshores (ACGAF) i a la premsa local del moment (Diario de Villanueva y Geltrú: 1876. ACGAF), va concretar la realització el 5 de març d’una matinal a cura d’exercicis de seguicis festius, allò que esdevenia antany al territori els dies de festa major i que subsisteix avui dia a les veïnes Sant Pere de Ribes i Sitges: «A las siete de la mañana saldrán á recorrer las calles multitud de danzas populares, vulgo valls, los gigantes, tarasca y dragon y las músicas de la localidad». Aquell matí també havia d’ocórrer una gran celebració religiosa, un Te-Deum, per felicitar-se i agrair a la divinitat de la fi de la Tercera Carlinada i el nou rumb al país, en el temple parroquial de Vilanova i on les autoritats, com es veurà més endavant, van ser acomboiades a l’anada i tornada pels exercicis festius; perquè subratllessin la magnificència dels esdeveniments atès els atributs representatius de la col·lectivitat que se’ls reconeix o detenten (ni que sigui de manera fortuïta): «A las diez y media el Cabildo Municipal, precedido de sus maceros y acompañado de todas las autoridades y funcionarios públicos, préviamente invitados, se dirigirá al son de las orquestas á la parroquial iglesia de San Antonio Abad donde se cantará un solemne Te-Deum». El programa també va anunciar la presència arreu de la població dels exercicis de seguicis festius a partir del matí de l’endemà, 6 de març: «A las ocho de la mañana salida de las músicas y valls por las calles».
El dietari del vilanoví Jaume Carbonell Saavedra conté uns mots que palesen la participació dels exercicis de seguicis festius aquell 5 de març, aquí sota la fórmula de «bailes callejeros»: «5 de Marzo.- Libre el territorio vascuence de facciones numerosas y tomados por la tropa todos los pueblos que estaban en su poder, el Ayuntamiento ha acordado celebrar la Paz con tres días de regocijo con arreglo al programa repartido al efecto, Hoy primer día un solemne Te Deum, bailes callejeros, cucañas en varios puntos e iluminación general» (Col·lecció J. Carbonell Masip).
Una mica més d’informació apareix a Apuntasions y Susesos de esta Vila de Vilanova y Geltru, una llibreta manuscrita del vilanoví Ramon Poch Martí, campaner de la segona meitat del segle XIX de la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova, una còpia de la qual l’atresora la Família Gumà, descendent del prohom també vilanoví Francesc Gumà Ferran. Aquí, entre el gruix considerable i valuós de vivències i dades aplegades per l’autor, es llegeix: «El dia 5 de Mars del any 1876 en selebridad de la Pau á dos cuars de set se prinsipiá la festa repicans las campanas en totas las Parroquias luego sortiren los Gegans, mulasa y el Ball de bastons, Diables, Criadas y la Musica pert tota la Vila. A las onze lo ajuntamen an totas las autoritats y demes personas combidadas se anaren á la Parroquia de S. Antoni Abad, lo cua se cantá el Te-deum, luego an tota la musica y Valls sen tornaren á la Casa de la Vila y se doná una Comida estraordinaria á los soldats que estaban de plasa en aquesta Vila pert a tarda y abia diversiones, cucañas y musicas pert la vila. Y estaba anunsiat pert lo Nunsi que á las tres de la tarda sortiria una Comparsa an mascaras de la Sala de Vall tres dias seguens. Peró sen lo Primer diumenge de Cuaresma, ya sortí la Musica peró no en mascaras y mol poch Ballá, perquè los de un poch de entenimen conexian que ya no eran dias de rrepresenta tal pape. / Al vespre se feu lluminarias per tot lo sentre de la Vila y se posaren sen de dias alguns // Caballitos y Banderas Españolas, domas y altras coas al estil de la pau algunas casas mol pocas ars de triunfo, los Casinos y la Casa de la Vila si que estaban mol ben adornat an mutitut de banderas y mols llums de gas. / Y la Casa de la Vila an lo cuadro del Rey Alfons dotse, pert lo mateix estil dels Casinos an la Musica al deban lo cual presentaba un un de vista ni me ni menos com una Capital la concurrencia durant los tres dias era estraordinaria se feu festa duran tals dias totas las fabricas y demes artistas de tota Clasa Esepto los pajesos y hortulans. Alguns del sentro de la Vila y dels arrebals que no feyan mingun vomimen de selebra tals festas. Lo seño Alcalde feu aná á tots los serenos per tots los Barris á dirlos que duran los tres dias de dia que posin cobrallits y de vespra que fasin lluminaris; y en aquet avis alguns ho feren // El segon dia, á las 7 se rrepicaren las campanas com el Primé dia sortiren tots los balls y jegans y musica pert la Vila y demes y abia los Nanos del casino de Portugal y ball de Pastorets. A las dotse se doná un gran diná als Pobras del Patronato y Hospital y la tarda lo mateix que el prime dia, y lluminarias al vespra y Musica. / El terse dia gran festa de Difuns el demati á las vuit sorti la musica per los carres y lo Drach aquet dia no sorti ni Jegans ni balls ni se rrepicaren las campanas. / A las onse se rreuni totas las Autoritats y Convidats á la Casa de la Vila y musica tocan una marcha fúnebra sen anarren á la Parroquia de S. Antoni Abad, la cual se selebrá un gran Aniversari Solemne á tota Orquesta y Sermó pert los mors de los cuatra anys que moriren en Campaa, la Iglesia estaba tota endulada,en laSto Cristo de las Dolos el mitx y abia un Gran Panteon an lemas de cuatra Generals mors en campaña en pabellons de arm tambors y cornetasy algunas coronas // La Iglesia estaba tota plena de concurrencia que apenas se podia dá un pas, el Predicado era el Rdo. D. Fernando Sellares, lo cual el Publich queda mol satisfets del sermó. / En ssegida sen torná lo ajuntamen y Conbidats á la Casa de la Vila en la matexa forma de cuan y entraren. Pert la tarda diversions y cucañas pel estil dels altres dias y Musicas en dos ó tres parts. Al vespra lluminarias y castell de foch que costá de 50 á 60 Duros y no quedá mol bé pert cuan lo publich triticá que eran malguannñats aquestos dinés» (Col·lecció Família Gumà).
Ramon Poch Martí, doncs, va restar alerta a la passada per llocs indiscriminats dels Gegants, Mulassa i Balls de Bastons, de Diables i de les Criades a primera hora del matí del 5 de març: «El dia 5 de Mars del any 1876 en selebridad de la Pau á dos cuars de set se prinsipiá la festa repicans las campanas en totas las Parroquias luego sortiren los Gegans, mulasa y el Ball de bastons, Diables, Criadas y la Musica pert tota la Vila». I també del seguici que va acomboiar les autoritats fins la Casa de la Vila després d’assistir al Te-Déum a la l’església parroquial de Vilanova aquell mateix matí: «A las onze lo ajuntamen an totas las autoritats y demes personas combidadas se anaren á la Parroquia de S. Antoni Abad, lo cua se cantá el Te-deum, luego an tota la musica y Valls sen tornaren á la Casa de la Vila ».
Ramon Poch Martí també va anotar el tomb d’aquests exercicis festius dels Nanos del Centre Artesà i del Ball de Pastorets l’endemà, 6 de març: «El segon dia, á las 7 se rrepicaren las campanas com el Primé dia sortiren tots los balls y jegans y musica pert la Vila y demes y abia los Nanos del casino de Portugal y ball de Pastorets».
Aquests Nanos s’havien estrenat l’any anterior, en l’Arribo que el mateix Centre Artesà, també conegut com el «Portugal», va organitzar el dimecres 5 de febrer de 1875 i que s’havien construït sota la batuta del pintor local Joan Ferrer Miró. La denominació «Portugal» obeeix al fet de fundar-lo uns dissidents del veí Casino Artesà, perquè la seva temptativa fallida d’empoderar-se del Casino Artesà i haver d’acabar plegant veles en un edifici a tocar va comparar-se aleshores amb l’aixecament frustrat del General Joan Prim Prats el gener de 1866, un any abans de la fundació del Centre Artesà, i que va finalitzar amb la seva fugida a Portugal. La seu del Casino Artesà era just al darrere del «Portugal», paret per paret: és l’edifici de l’actual Cercle Catòlic. El local del Centre Artesà era a la plaça de la Vila, on avui dia es troba la Biblioteca Joan Oliva.
La veu Nanos, i no Nans o Capgrossos, era d’ús universal antany a l’àrea etnogràfica a la qual pertany Vilanova i la Geltrú, el Penedès i el Camp de Tarragona, i podria correspondre’s per similitud amb la de Nans, genèrica arreu en l’actualitat. Però els Nanos pretèrits que han sobreviscut en aquest territori, s’està pensant sobretot amb els Nanos Vells de Tarragona, on tampoc no s’ha esvanit l’ús de la veu Nanos, no reuneixen ben bé les característiques d’uns Nans, perquè el disseny i volum de les seves carcasses no representen del tot a personatges amb el cap gran i el cos escurçat, sinó a Capgrossos, és a dir, figures amb caps deformes (desmesurats), tot i que s’aproximen més a l’efecte visual d’un Nan que els models de Capgrossos de fabricació artesanal, però de sèrie, tan presents arreu avui dia, entre d’altres llocs, per exemple, a l’actual comparsa de Nans (sic) de Vilanova i la Geltrú.
Ramon Poch Martí també va deixar testimoni de la incompareixença dels exercicis de seguicis festius el tercer dia de gresca, el 7 de març: «El terse dia gran festa de Difuns el demati á las vuit sorti la musica per los carres y lo Drach aquet dia no sorti ni Jegans ni balls ni se rrepicaren las campanas».
La premsa local d’aleshores, el Diario de Villanueva y Geltrú, també aporta un relat de les festes. Aquí apareix que els exercicis de seguicis festius van acompassar la comitiva d’anada i tornada al Te-Deum del matí del 5 de març. El recorregut d’anada esdevé el mateix que s’ha establert avui dia per a l’anada a l’Ofici de Festa Major. A la finalització del seguici de tornada a la Casa de la Vila sembla que no va haver una exhibició de les manifestacions festives, allò que esdevenia fins fa unes dècades el migdia de Festa Major. Avui dia ha quedat això traspassat a la tarda del dissabte anterior (els castells), la tarda del diumenge anterior (els Falcons) i la tarda de Festa Major (els balls populars): «A las once de la mañana del domingo [5 de març] el Magnífico Ayuntamiento, Autoridades, agentes consulares, funcionarios públicos, comisiones de la compañía de veteranos, de sociedades de recreo, de beneficencia y varios particulres salieron de las Casas Consistoriales, precedidos de los gigantes, tarasca [tarasca] y danzas populares, y por las calles del Progreso [dels Caputxins], Comercio e Iglesia se dirigieron al templo de San Antonio Abad donde se cantó un solemne ‘Te-Deum’ á toda orquesta, estado el altar mayor y nave central profusamente iluminada. Concluido dicho acto la comitiva regresó á las Casas Consistoriales siendo despedida por el señor Alcalde en el zaguan de las mismas» (Diario de Villanueva y Geltrú: 1876. ACGAF).
El Diario de Villanueva y Geltrú també va assenyalar el llevant de taula dels exercicis festius arreu de la població en la resta d’instants de la jornada, 5 de març: «Por la tarde, lo mismo que por la mañana, las músicas y las danzas populares recorrieron las calles manteniendo la animacion, que era mayor en la plaza de la Constitucion [de la Vila] y en varios otros puntos de la villa en donde tenian lugar juegos de cucaña, sortija y otros entretenimientos» (Diario de Villanueva y Geltrú: 1876. ACGAF).
El Diario de Villanueva y Geltrú també va esmentar la repetició de la passada lliure de les manifestacions festives l’endemà, 6 de març: «El lunes [6 de març] siguió el regocijo del dia anterior recorriendo las calles los VALLS, gigantes y tarasca [tarasca] y músicas» (Diario de Villanueva y Geltrú: 1876. ACGAF).
Una d’aquestes actuacions arreu de la població del dilluns 6 de març esdevé singular, atès que va ocórrer en un bateig que va celebrar-se a l’església de Santa Maria de la Geltrú. El Diario de Villanueva y Geltrú també va recollir-ho: «Ayer tarde [6 de març] en la parroquia de Santa Maria de la Geltrú tuvo lugar el bautismo de una criatura de la que fué padrino el celebérrimo Corratjero, siendo lo notable que los balls, gigantes y tarasca acompañaban á la comitiva» (Diario de Villanueva y Geltrú: 1876. ACGAF). L’actuació devia succeir per la vinculació de la família amb el món dels seguicis festius si el gremi professional del pare, era boter, com es veurà de seguida, tenia antany un lloc preeminent en el calendari festiu de la població (almenys de manera contrastada durant els dies de Carnaval). Però, sobretot, guarda més números que fos per les connexions i hàbits socials de qui va obrar de padrí de la criatura batejada.
Dos batejos van celebrar-se en aquella jornada a la Geltrú. El que aquí se cita ha de ser el de Clara, Paula, Benita Giró Ribas, filla de Joan Giró Ballester, boter, i Clara Ribas Gelabert, ambdós de la Geltrú. El padrí va ser Cristòfor Ventosa, és a dir, qui ha de ser « el celebérrimo Corratjero», tal com s’ha deduït de la consulta dels Llibres Sagramentals de la Parròquia de Santa Maria de la Geltrú (APGE).
L’altra bateig s’ha descartat per tractar-se de la filla i neta d’uns comerciants originaris de Tortosa i Sant Quintí de Mediona, i actuar de padrí l’avi matern, també comerciant, també com testimonien el Llibres Sagramentals de la Parròquia de Santa Maria de la Geltrú (APGE). Aquests conjunt de dades no casa amb el que ja se sabia del «Corratgero»: que era un pagès geltrunenc que va destacar per la seva condició de baliga-balaga, poder de convocatòria, i actor i dinamitzador del calendari tradicional festiu de la població.
Xavier Garcia Soler, al seu llibre Vilanova i la Geltrú i el seu gran Carnaval, va dedicar aquestes línies que dibuixen el tarannà del «Corratgero»: «A la mateixa hora de ‘Les danses’, en fosquejar, era costum que fes aparició aquest home, de popularitat de primera fila, que habitaba al carrer de Barcelona, de la Geltrú. El seu ofici era pagès i també es dedicava a traginar coves per a les verdulaires de la plaça de les Cols […] Al cap d’uns mesos, per la festa de la Santíssima Trinitat, el «Corratgero» i el «Quelus Saldoni», personatge de segon ordre, babalà, amb gralles, donaven uns tombs per la vila, que era com un senyal convingut, i tot un seguici de públic, a peu i amb carros, formava al seu darrera i emprenien la marxa cap a l’ermita de la Trinitat, entre Sitges i Vallcarca, on passaven aquest dia de camp» (X. Garcia Soler: 1972) en un aplec antany de ressò comarcal.
Salvador Guasch, «Manyes», també va rememorar el 1963 el caràcter introvertit i festiu del «Corratgero», en aquest cas, durant les Comparses: «Puedo explicarle el caso de un tal ‘Butxaques’ que acostumbraba a llevar en la cabez un cesto de mimbre a modo de sombrero que iban llenándole de almendras el cual acompañando de un individuo conocido por ‘El corretjero’, esperaba en un tablado sito en la actual plaza de Lladoners, el paso de las comparsas para entablar batalla con las mismas» (Villanueva y Geltrú: 1963. BMVB).
Antoni Urgellés Garí també va comentar el 1968 la seva habilitat per mobilitzar o dirigir a d’altres en contextos festius, aquí també en el marc del Carnaval: «¿Quién no se acuerda del ‘Butxaques’, del ‘Corratjero’, del ‘Quiel’, el ‘Catòlich’ y otros, que constituían elpodeer ejecutivo o el gobierno responsable del Rey de la broma»(Villanueva y Geltrú: 1968. BMVB).
Els Llibres d’Acords Municipals, a la sessió del 17 de març de 1876, finalment, també testimonien la intervenció dels Gegants a les Festes de la Pau de 1876 si aquí es llegeix que el sastre Antoni Ojeda va presentar a l’Ajuntament una factura de 8 pessetes «importe del trabajo empleado en vestir los gigantes» (ACGAF). Aquí també apareix que la despesa va traslladar-se «á la Comision de festejos» (ACGAF); que, com en d’altres poblacions, devia assumir el cost de les festes en bona part mitjançant una subscripció.
Xavier Güell Cendra
El blog de Xavier Güell 